El mes de novembre ens recorda ja fa una anys, un mes dedicat a la pregària per les vocacions cristianes: concretament vocacions al sacerdoci, a la vida religiosa, i a la vida apostòlica. Tots els bisbats s’uneixen formant un cor de pregària contínua distribuïda pels diversos bisbats. Els dies 3, 13 i 23 ha estat el bisbat de Lleida l’encarregat d’insistir davant Déu que ens doni el gran do de les vocacions extraordinàries dins de l’Església. Els fidels de les parròquies de la nostra Unitat Pastoral han organitzat actes de pregària per aquesta intenció.
Dimarts dia 3 de novembre va tenir lloc a Sant Pere una Hora Santa amb meditació davant del Santíssim sobre la gran necessitat de vocacions que té l’Església actualment. Després es va celebrar la Santa Missa concelebrada per Mossèn Joan Mora i Mn. Josep Martí Cristòfol; també hi va participar Mn. Santiago Mataix, diaca.
Dissabte dia 13 el grup de joves de la parròquia es va unir a la convocatòria de l’acte de pregària per les vocacions presidit pel senyor bisbe a l’Acadèmia Mariana.
Dimarts dia 23 la parròquia de Sant Joan va acollir l’eucaristia de pregària per les vocacions presidida per Mossèn Adrian Burca, sacerdot romanès. També hi va participar Mn. Santiago Mataix, diaca. S’hi van unir les comunitats romana catòlica i la nostra comunitat. Als peus de l’altar hi havia la icona de la Mare de Déu de la Unitat.
L’homilia del P. Adrián es va centrar en la vida entesa com un camí que recorrem, i en la necessitat de tenir un projecte personal com a guia que ens orienti i esperoni a avançar vers la millor meta.
Supón que la vida es como un camino o mejor, una encrucijada de caminos. Tú eres un caminante más, un peregrino más que camina en esos caminos. Todo caminante persigue una meta porque todo el que camina va hacia algún sitio. […]
No todas las metas son iguales. No requieren el mismo esfuerzo ni dan la misma satisfacción. Basta pensar en dos caminantes o dos alpinistas que desean llegar a ser grandes escaladores. Uno se conforma con llegar hasta la cima de una montaña pequeña. Otro aspira ascender hasta la cumbre del Himalaya. Por supuesto, el trabajo y el riesgo que ha de emplear el primer alpinista es escaso. Su meta es, pequeña, al alcance de todo el mundo. Si se conforma solo con eso, quizá nunca llegue a ser un buen alpinista. En cambio el segundo alpinista arriesga mucho en su empresa, pero sabe que la meta que busca merece la pena el esfuerzo. Y se pone en marcha.
El conte “Imágenes más que textos” va ser molt il•lustratiu de les seves paraules.
Creados a imagen y semejanza de Dios, estamos llamados a ser antes que "textos" o palabras, "imágenes". Hoy tenemos quizá demasiados textos y pocos retratos. Pablo VI decía que los hombres de nuestro tiempo creen más en los que dan testimonio que en los que enseñan; y sólo creen en los que enseñan si son testigos.
L’eucaristia va acabar amb l’exposició del Santíssim Sagrament. Mn. Santiago Mataix i Eric van llegir unes pregàries vocacionals.
El mateix dia, a les 10 del vespre, va tenir lloc l’acte d’Adoració nocturna amb exposició del Santíssim i res del Rosari a l’església de la Mare de Déu del Carme. Una hora i quart de pregària a partir de textos del papa Joan Pau II i Benet XVI sobre les vocacions.
El mes de novembre arriba al seu fi, i també l’any litúrgic. Però la pregària per les vocacions continua viva al cor de cada cristià. El temps d’advent ens obre la porta de l’esperança i la nostra pregària confiada continuarà bategant al cor de Déu des de les nostres comunitats.