Diumenge de Rams, 17 d’abril de 2011
Lectura primera: Is 50, 4-7 No he amagat la cara davant les ofenses i sé que no quedaré avergonyit
Lectura segona: Fl 2, 6-11 Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat
Evangeli: Lc 22, 14-23.56 Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc:
Reflexió: No fixeu els ulls en ningú més que en Crist.
Tres aclamacions marcaran aquesta setmana: des del "Hosanna",… passant pel "crucifica’l", … fins al joiós "al•leluia, ha ressuscitat" de la nit pasqual.
… i Tres consignes: “No fixeu els ulls en ningú més que en Ell” … vetlleu … ressusciteu a una nova vida.
1.- Avui ens fixarem en “l’hosanna”
Hem vingut a beneir rams i palmes. Perquè commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem. Ho acabem de llegir: Jesús munta en un ase i la gent l’aclama enfervorida: "Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor!". Molts entapissaven el camí amb els mantells en senyal de festa i tallaven branques dels arbres i les agitaven per aclamar.
Aclamem Jesús, el Senyor. Ell és el nostre mestre i el nostre guia. Aclamar vol dir escoltar-lo i fer-li cas. I ho fem avui d’una manera senzilla, amb palmes, llorer i rams d’olivera: "Senyor Jesús: Vós ets el Fill de Déu, Vos ens condueixes a la felicitat i a la vida. Seguint els vostres passos, passarem també nosaltres per situacions difícils. Potser ens tocarà patir. Segur que morirem com moren tots els homes i dones. També Vós vàreu morir. Però la nostra aventura no acabarà amb la mort. Com Vós i amb Vós viurem per sempre.
2.- I què farà a Jerusalem?
No va per ser coronat com a rei. Repassem breument el que ens diuen les lectures d’aquest diumenge.
No resulta una mica estrany aclamar Jesús amb rams i palmes pocs dies abans de morir? Sabem el motiu: el diumenge que ve és Pasqua. En la Pasqua commemorem que Jesús surt victoriós del sepulcre. Perquè l’aventura de Jesús no acaba el Divendres Sant, sinó que culmina el diumenge de Pasqua. Per això, quan ara agitem els rams i cantem "Hosanna!", no aclamem només a Jesús que entra a Jerusalem per patir i per morir clavat en una creu, aclamem també, i sobretot, a Jesús que ressuscita victoriós i que viu per sempre amb el Pare.
- Hem vist Jesús entrant com a Senyor victoriós, però de la manera més poc "guerrera" imaginable, muntat en un pollí.
- Hem escoltat, a la primera lectura, un anunci profètic que ens parla d’un Servent amb unes actituds dignes de ser reflexionades “paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit”
- Hem sentit com Pau ens explicava allò que és central en la nostra fe, la fidelitat de Jesús fins anorrear-se, fins a morir a la creu, i com aquesta fidelitat fa que ell sigui per a nosaltres l’únic camí, i visqui ara victoriós per sempre.
- Hem escoltat, finalment, amb emoció, el relat tan detallat de la passió, dels últims moments de Jesús, la culminació del seu amor, fins acceptar el sentir-se abandonat del mateix Déu.
Ens hem quedat contemplant, amb les dones, el sepulcre, plens d’una confusa i difícil esperança.
I ara celebrarem l’eucaristia. Se’ns fa present Jesús i revivim la seva entrega.
És l’afirmació de la nostra fe en l’espera de celebrar, amb tota l’alegria, l’Eucaristia de Pasqua.
3.- La consigna d’avui: Fixem els ulls en Crist. Aclamar Jesucrist vol dir confessar-lo com el “nostre” Mestre, el nostre amic i el “nostre” Salvador. Hem de ser coherents en la nostra vida; deixar-nos guiar per Crist en la nostra manera de viure, adequar la nostra vida a l’evangeli. No hi pot haver divisió entre el que creiem i el que vivim.
4.- Pregària: Senyor,que els qui avui presentem els nostres rams, us oferim també el fruit de les nostres bones obres.
La teva creu ens obre la porta de la VIDA
