La comunitat parroquial del Carme ha donat l’últim adeu a Manolo Julià en una eucaristia exequial presidida pel rector, Mn. Xavier, i concelebrada per Mn. Joan Ramon Ezquerra, anterior rector de la parròquia, i Mn. Josep Antoni Jové, amb l’assistència del diaca Antonio Corpes.
A petició de l’esposa del difunt, Maria del Carme Traveria, la celebració ha seguit la litúrgia de la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que l’Església celebra el diumenge després de Pentecosta commemorant el misteri central de la fe cristiana: un sol Déu en tres persones, Pare, Fill i Esperit Sant.
En començar l’homilia, Mn. Xavier s’ha adreçat especialment a la família i als presents amb paraules de consol i esperança: “Avui és un dia de dol i d’esperança per a la Carme, els fills, els nets i tots els qui ens reunim per acomiadar el Manolo”. Prenent com a fil conductor el misteri de la Trinitat, el rector ha recordat una expressió atribuïda a sant Agustí: Amans, amatum, amor —el qui estima (Déu Pare), l’estimat (Jesús, el Fill) i l’amor (fruit del Pare i del Fill)— per explicar que Déu mateix és comunió d’amor. A partir d’aquesta imatge, ha evocat la vida matrimonial de la Maria del Carme i el Manolo, una història d’amor compartida al llarg dels anys i estesa als fills, als nets i a totes les persones que han tingut la sort de conèixer-los.
Les restes mortals del Manolo reposaven al presbiteri, als peus del cambril de la Mare de Déu del Carme, portant encara l’escapulari que havia dut amb devoció durant tota la seva vida. La seva estima a la Mare de Déu i el seu vincle amb la parròquia eren ben coneguts per tothom. “La parròquia era casa seva”, ha dit Mn. Xavier, recordant els molts anys de servei generós i discret en tantes tasques i responsabilitats. De manera especial, ha destacat la seva dedicació al cant litúrgic, que va animar i dirigir durant molts anys en les eucaristies dominicals i en les principals celebracions parroquials. El rector també ha fet referència a la sobtada partida del Manolo: “Que aquesta absència tan abrupta, perquè ha marxat de cop, sigui guarida per l’esperança, el consol, l’afecte i l’estimació de tots”.
Abans del respons final, Maria Àngels Julià, en nom de tota la família, ha adreçat unes paraules d’agraïment als nombrosos familiars, amics i membres de la comunitat parroquial que els han acompanyat en aquests moments de dolor. Amb emoció, ha donat les gràcies per les mostres d’afecte, les pregàries i la proximitat rebudes. També ha fet una breu semblança de la bonhomia del seu pare i de la seva estima envers la parròquia del Carme, que el Manolo sempre havia sentit com casa seva, així com envers totes les persones amb qui, al llarg dels anys, va compartir el servei, l’amistat i la vida de comunitat.
La Bellesa de la litúrgia s’ha vist enriquida per la música i el cant, que han esdevingut expressió de la fe i de l’esperança cristiana davant el misteri de la mort. Lluís Climent a l’orgue, Meritxell Vidal al piano i els cantaires dirigits per Blanca Julià, filla del finat, han acompanyat la celebració amb una sensibilitat especial.
Després del respons final i de l’última recomanació, mentre el fèretre sortia de l’església, la coral dirigida per Blanca Julià ha interpretat, atenent el desig expressat per la seva mare, Maria del Carme, Joia en el món. Aquesta cançó tradicional transmet un missatge d’alegria, esperança i celebració compartida, i esdevingué un signe eloqüent de la vida viscuda al costat del Manolo. El cant, convertit en pregària, ha unit els nombrosos fidels presents en un mateix sentiment d’afecte, gratitud i esperança cristiana.
Amb el cor commogut, però ple d’esperança, la comunitat ha encomanat la seva ànima a la Mare de Déu del Carme, demanant que el presenti davant Jesucrist, Senyor de la Vida, perquè participi per sempre de la plenitud del seu amor.
