A petició del rei Jaume II, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l’1 d’abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d’un Estudi General en les terres del rei d’Aragó i Catalunya
Els orígens de la Universitat de Lleida es troben a l’antic Estudi General, creat l’1 de setembre del 1300 mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l’1 d’abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d’un Estudi General en les terres del rei d’Aragó i Catalunya. Lleida també compta amb els primers estatuts d’una universitat a Catalunya, que van regular les normes de funcionament de la comunitat universitària.
En el dit document el rei lloa les condicions de la terra i dels seus habitants, a la vegada que ratifica la concessió feta pel papa Bonifaci VIII dels mateixos privilegis i immunitats atorgats anteriorment per la Santa Seu a Tolosa de Llenguadoc, disposa que a la ciutat de Lleida s’hi pugui estudis dret civil i canònic, medicina, filosofia i arts o altra ciència aprovada, i prohibeix que aquests estudis es puguin impartir en qualsevol altre lloc dels seus dominis.
La Universitat de Lleida, la més antiga de Catalunya amb 725 anys d’història
La ciutat de Lleida va tenir la primera universitat de l’antiga Corona d’Aragó, una de les cinc primeres de la Península. A més, la comunitat universitària va configurar des de la seva creació, l’any 1300,el primer barri universitari d’Europa, situat al voltant de la Seu Vella.
Aquesta primera universitat tenia el nom d’Estudi General i va desaparèixer en acabar la guerra de Successió, quan la ciutat de Lleida va caure el 1707 davant les tropes de Felip V, que va arrasar tot el barri medieval i va convertir la Seu Vella en caserna militar.
Per què a Lleida?
El rei Jaume II el Just va decidir que Lleida acollís aquest anomenat Estudi General per diverses raons. Per una banda, per la fortalesa institucional que es vivia a Lleida, amb una Paeria que al segle XIII ja havia redactat una compilació del dret local amb els costums de Lleida, la primera que existeix a Catalunya. I també pel desenvolupament cultural que hi havia en aquest territori, on s’havien fet traduccions musulmanes i jueves d’obres de filosofia i de medicina referents de l’època. El potencial econòmic, institucional, cultural i jurídic fan que el rei es decideixi per Lleida, que, a més, mantenia una relació magnífica amb la monarquia, especialment a l’època de Jaume I.
Un barri universitari amb privilegis
Estudiants i professors vivien en el que avui és part del centre històric, on hi havia ubicat l’Estudi General, a l’actual carrer Sant Martí, al costat de l’antic Mercat del Pla. Tots plegats van configurar el primer barri universitari de l’època a Europa, una concessió de la Paeria.
D’altra banda, els estudiants i els professors formaven una comunitat dotada d’un barri específic amb llocs emblemàtics per a les celebracions solemnes, com ara la Seu Vella o l’església de Sant Martí, i distingida amb beneficis tributaris, immunitats i privilegis diversos.
La incorporació de Lleida al món universitari a finals del segle XIII va implicar l’arribada d’estudiants dels territoris de la Corona d’Aragó i d’altres, així com tota una població vinculada a les noves possibilitats culturals i econòmiques del nou centre: increment del comerç i la manufactura, especialment dels oficis relacionats amb el món del pergamí, el paper i el llibre. Així mateix, la Universitat convertia la ciutat en centre d’intercanvis i de difusió de les idees i els avenços científics.
Felip V destrueix l’Estudi General
L’edifici de l’Estudi General va quedar destrossat de manera important durant la guerra civil del segle XV que va enfrontar el rei Joan II i les institucions catalanes. Tot i això, es va reconstruir, però entrà en un període de declivi important a mitjan segle XVII, producte, entre altres causes, de les guerres entre França i Espanya; una decadència que continuaria fins al regnat de Felip V, ja al segle XVIII. Durant la guerra de Successió, el 1707, les tropes de Felip V van entrar a Lleida i van arrasar la ciutat. També es va enderrocar tot el barri medieval de Lleida situat al voltant de la Seu Vella, que el rei Borbó va convertir en caserna militar.
Un cop finalitzada la Guerra de Successió, els reformadors borbònics decidiren implantar un nou model d’universitat. L’11 de maig de 1717 es fundà a Cervera, en agraïment al suport ofert per aquesta ciutat al rei. El nou centre universitari que unificava —i per tant tancava— la resta de centres del Principat de Catalunya. Pel que fa a l’Estudi General de Lleida, una reial cèdula del 9 d’octubre n’ordenava el tancament definitiu, després de 417 anys d’existència. Finia, així, la primera etapa de vida de la universitat catalana que ha desenvolupat l’activitat acadèmica durant un període de temps més llarg. Malgrat la desaparició institucional, el record i el prestigi acadèmic van perdurar a la ciutat.
La recuperació dels estudis universitaris a Lleida
La recuperació dels estudis universitaris no arribà fins al 1968 amb el restabliment progressiu d’estudis superiors a Lleida mitjançant delegacions de la Universitat de Barcelona (Dret i Lletres) ubicats primer a l’antic Hospital de Santa Maria (1968-1976) i posteriorment al Convent del Roser (1976-1986). L’Escola d’Enginyeria Tècnica Agrícola s’inicià l’any 1971, i la d’Enginyers Agrònoms el 1976, a l’antiga granja-escola de la Diputació.
L’any 1986 s’inaugurà l’antic Seminari com a seu unificada de l’Estudi General a la ciutat. El desembre de 1991 el Parlament de Catalunya aprovà la llei per a la creació de la moderna Universitat de Lleida (UdL), unint tots els centres universitaris presents a la ciutat i, l’octubre de 1994 s’aprovaren els seus Estatuts. Progressivament s’han anat establint noves titulacions.
Una universitat del segle XXI
L’actual Universitat de Lleida, amb uns 11.000 estudiants, esdevé avui en dia un dels pilars culturals, educatius i socials referents de la demarcació i un dels principals projectes de transformació i vertebració territorial de Catalunya, per la seva capacitat d’atracció de coneixement i talent.
L’edifici del rectorat s’ubica a la rambla d’Aragó, tot i que disposa d’un campus al barri de Cappont, i altres edificis, com la Facultat d’Agrònoms, fora del nucli urbà.
Commemoració dels 725 anys de la Universitat de Lleida
La commemoració s’ha realitzat amb diverses activitats, una exposició al Rectorat així com la publicació, a finals d’any, d’un llibre amb sis dels set els documents fundacionals de l’Estudi general de Lleida: la butlla del Papa Bonifaci VIII, dos privilegis del rei Jaume II, dos documents ‘pregó’ del rei, i les concessions i ordinacions municipals que creen el barri universitari de Lleida. El setè document fundacional, els Estatuts, ja van ser publicats amb motiu del 700 aniversari de la UdL, en un llibre sobre la història de la Universitat de Lleida, publicat al 1996, que ara s’ha posat a disposició de la ciutadania en el seu repositori obert.
Privilegi fundacional. AML, Fons Municipal, pergamí 68 1(1)_1Privilegi fundacional de l'Estudi General de Lleida 1300 (Arxiu Municipal de Lleida- Fons Municipal, pergamí 68)
