La Verge Blanca, patrona de Lleida
L’origen de la devoció de Lleida a la Mare de Déu de l’Acadèmia es remunta a l’any 1865. Els lleidatans afectats per una epidèmia de còlera invocaren la protecció de la Verge. En acció de gràcies, els socis de l’aleshores recent fundada Acadèmia Mariana van oferir a la Mare de Déu un Cor de plata daurada amb els noms inscrits de tots els qui hi havien col•laborat. És una peça molt valuosa, un exemple extraordinari d’art sacre que vincula el fervor popular amb l’art. Va desaparèixer durant la Guerra Civil. El que es conserva actualment és una còpia fidedigna.
De mida natural, està rematat a la part superior per tres lliris entre flames; a sota hi ha gravada la inscripció “Todo para Maria”. A la part posterior hi diu “Lérida libre del cólera por Maria en 1865”; la tanca duu l’anagrama de Jesús. Al voltant del cor hi diu, en llatí: “Maria és a la boca mel; a l’orella melodia; al cor, alegria; al cor de Lleida” (al davant) i “Sou en el meu cor per conviure i commorir amb mi” (al darrere). El cor està presidit per l’anagrama de Maria amb l’escut de Lleida a la part central, amb una corona rematada per pedres precioses, les inicials de les quals –Malaquita, Amatista, Rubí, Jaspi (Yacinthus) i Àgata- conformen un acròstic amb el nom de Maria. A la part posterior hi ha els escuts de la institució que presideix Maria: Pontifícia i Real, el d’Espanya i el de l’Acadèmia.
El 1866, també en acció de gràcies a Maria, es va convocar un concurs perquè l’Acadèmia Mariana tingués una imatge artística de la seva patrona, la Immaculada Concepció de Maria. L’obra guanyadora fou la talla de l’escultor barcelonès Màxim Sala Sánchez. Era de fusta de til•ler blanca, d’aspecte semblant al marbre; d’aquí la popular denominació de Verge Blanca. Aquesta escultura va ser malmesa l’any 1936, i substituïda el 1940 per una imatge rèplica de l’original feta al taller de “La Artística”, de la vídua Reixach de Barcelona.
El 5 de gener de 1946 el papa Pius XII proclamà la Verge Blanca patrona de Lleida a perpetuïtat. La seva festa se celebra el dia 2 d’octubre. Es venera a l’Oratori de l’Acadèmia Mariana.
A la Verge Blanca de l’Acadèmia
(corona de sonets de Mn. Agustí Bernaus, 1935)
Al mig de l’horta esplendorosa i rica
brodada amb l’argent fi dels regatells
rumbeja el cirerer la fruita xica
encís dels ulls i enveja dels ocells
que obrint llur bec petit, pica que pica,
enceten la dolçor dels fruit vermells
i tot picant festegen amb música
el cirerer que els dóna sos joiells.
El cirerer sou Vós, o Verge Blanca
que teniu al forcat de cada branca
de músics i poetes un estol,
que, entre sospir d’amor i refilada
enceten ja la fruita regalada,
que en Vós madura de Jesús el Sol.
Goigs a la Mare de Déu de l’Acadèmia – La Verge Blanca– (fragment) Antoni Fortuny i Feliu, 1996
Puix que sou fruitada branca
Que del cel ens ha baixat
Ajudeu-nos Verge Blanca
Guia i llum de la ciutat (…)
L’Acadèmia Mariana
Orígen de la institució.- La Real i Pontifícia Acadèmia Mariana és una institució creada el 1862 pel sacerdot Josep Maria Escolà, en col•laboració amb Josep Mensa i Lluís Roca i Florejachs, per a glorificar la Mare de Déu amb les arts i les lletres i com a monument a la definició dogmàtica de la seva Immaculada Concepció. El papa Pius XI li concedí el títol de Pontifícia el 15 de maig de 1923. El rei Alfons XIII li atorgà el títol de Real el 26 de juliol del mateix any. És el Santuari de la Verge Blanca de l’Acadèmia i Palau de Maria.
Descripció de l’edifici.- L’edifici consta de planta baixa i tres plantes construïdes damunt dels fonaments d’un convent mercedari del segle XIII. La façana, de gust clàssic, està formada per dos cossos simètrics, amb balconada correguda, situats a banda i banda d’un cos central més endinsat. Té gran diversitat d’elements decoratius: motllures, frontons circulars, sis escuts (Espanya, Catalunya, Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida), cornises, finestres falses i reixa d’accés. Hi ha una doble escalinata estil imperi, obra de 1915.
L’Oratori, construït entre 1868 i 1871, és a la segona planta. És d’estil neogòtic florentí. Està dividit en tres naus per mitjà d’esveltes columnes de ferro que generen nou voltes d’aresta, decorades amb pintures murals de l’artista de Tortosa Manuel Marqués realitzades entre 1870-71 amb la col•laboració del jove pintor lleidatà Jaume Morera. A l’igual que els dotze vitralls, presenta tots els moments singulars de la vida de Maria i els seus símbols i dignitats. El retaule, obra d’Hermenegild Jou (1870), va ser restaurat per Ramon Borràs el 1941. La qualitat artística, histórica i religiosa de l’Oratori li han valgut la denominació de “Capella Sixtina de l’Art Marià”.
A partir de 1895 es realitzaren les obres d’ampliació amb la construcció d’un magnífic Paranimf modernista per a celebrar els Certàmens Literaris, i una impremta per a l’edició dels llibres marians. Finalment, el 1916 es realitzà una nova ampliació per a incloure un Museu i una Biblioteca Mariana.
El Certamen Poètic Marià ha estat un dels instruments fonamentals per a la difusió de la fundació. S’inaugurà el 1863 i s’ha anat celebrant fins els nostres dies, només amb el parèntesi de la Guerra Civil.
L’Acadèmia Mariana ha estat seu del Diario de Lérida i de Radio Popular. L’any 2003 es van iniciar les obres de restauració i rehabilitació de l’edifici més emblemàtic del segle XIX a la nostra ciutat. El 2 d’octubre de 2006, amb ocasió dels actes en honor a la Verge Blanca, va tenir lloc la inauguració de la nova Acadèmia Mariana. És la seu de la patrona de Lleida i Casa de l’Església de Lleida.
- Goigs a la Verge Blanca
- Certamen Marià, 2011 (Bisbat de Lleida)
Inauguració de la nova Acadèmia Mariana, el 2 d’octubre de 2006
