L’ALEGRIA DE CREURE I DE COMUNICAR LA FE

Amb aquest títol tan suggerent es van celebrar les XII JORNADES INTERDIOCESANES DE CATEQUESI al Seminari Conciliar de Barcelona, els dies 1 al 3 de juliol de 2013, emmarcades en el context de l’Any de la fe.

Organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya, les Jornades van comptar amb la participació de l’actual president del SIC i Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, i de l’anterior president Mons. Xavier Salinas, bisbe de Mallorca. També hi van participar com a ponents el sacerdot Dr. Ramiro Pellitero, professor de la Universitat de Navarra, i Mn. Joan M. Amich, responsable del Departament del Catecumenat del SIC.

Les conferències van aprofundir en el Catecisme de l’Església Catòlica (CEC) i va oferir pautes per a la formació a uns vuitanta responsables de catequesis de Catalunya i Balears que hi vam poder assistir. El bisbat de Lleida estava representat per la Delegada de Catequesi, Trini Catalán, i tres responsables de catequesi.

“HEM DE FER OLOR A OVELLA”.
Les ponències van donar pas a un col•loqui molt participat. També hi van haver dues sessions de treball de grup on es va intensificar el diàleg entre tots els assistents, especialment sobre els aspectes que més preocupen als catequistes, les dificultats que trobem en la transmissió de la fe, valoració i propostes al voltant del catecisme “Jesús és el Senyor”…

En totes aquestes aportacions es van reafirmar algunes de les idees més fermament transmeses pels ponents. Aquestes coincidien en destacar que la fe és un do de Déu que només es pot transmetre en un clima d’amor i com una realitat viva, viscuda pel catequista. La catequesi ha d’atendre la situació personal de cadascú en un doble moviment: convidant i acompanyant amb ‘tacte pastoral’, segons l’estil de Jesús. “Els catequistes hem de fer olor a ovella”.

MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL, NOU PRESIDENT DEL SIC
Les Jornades van suposar, a més, la presentació oficial de Mons. Sebastià Taltavull com a nou president del SIC, tot i que sempre ha estat vinculat amb aquesta entitat eclesial de Catalunya i Balears. Va agrair a Mons. Salinas la seva professionalitat i entusiasme al servei del SIC i de la catequesi. En deixar la presidència Mons. Salinas va dir: “Han estat uns anys molt intensament viscuts. El SIC sempre ha trobat gran suport en els delegats dels bisbats i han portat una tasca ‘molt guapa’ amb ciència, docència i amb testimoni, fent pràctic el seu lema “Feu contents en el Senyor”.

Les Jornades van anar emmarcades pels Laudes i la celebració de l’Eucaristia a la capella del Seminari. Van acabar amb l’anunci de la propera publicació d’un nou catecisme de la CEE "Jesús és el Senyor" que continua la formació cristiana fins als 14 anys, i de la celebració de la trobada mundial de catequistes a finals de setembre a Roma amb el Papa Francesc, amb motiu de l´Any de la Fe.

EL GOIG DE CREURE, DISTINTIU CRISTIÀ INCONFUSIBLE [+ informació]
La primera ponència, dirigida per Mons. Sebastià Taltavull, va convidar els catequistes a redescobrir "L’alegria de creure i comunicar la fe". Amb un to jovial i suggestiu, Mons. Taltavull ens va animar a viure amb goig el tresor de la fe i a portar-lo al món amb actitud cristiana, convidant a l’encontre amb Jesús.

EL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, SIMFONIA DE LA FE [+ informació]
El Dr. Ramiro Pellitero, professor de Teologia Pastoral de la Universitat de Navarra, va fer dues ponències. La primera sobre la necessitat que ha tingut l’Església de fer catecismes al llarg de la història. La segona la va centrar en el Catecisme actual, com a un do para la Iglesia y para la humanitat: ‘simfonia de la fe’ i valuós instrument de formació. També va insistir en el valor i eficàcia de la bellesa en la transmissió de la fe, i va subratllar la "urgència educativa" actual que demana una bona formació cristiana dels catequistes i, sobretot, dels responsables de catequesi.

CATECISME I CATECISMES AL SERVEI DE LA CATEQUESI [+ informació]
El tercer ponent, Mn. Joan Maria Amich, responsable del departament de catecumenat d’adults del SIC, ens va parlar sobre la necessària adaptació i inculturació del Catecisme, tenint en compte els destinataris segons les edats i els contextos socials, a través de l’elaboració dels catecismes locals per fer una millor aproximació a la realitat. També ens va recordar la conveniència de trobar la manera més eficaç de comunicar el missatge.

LA GRADUALITAT DELS CONTINGUTS DE LA FE [+ informació]
El darrer ponent de les jornades, Mons. Xavier Salinas ens va recordar als catequistes que en el procés catequètic ens devem a una doble fidelitat: fidelitat a Déu i fidelitat a l’home. Això exigeix un procés educatiu que duu al creient a la maduresa de la fe. Aquesta gradualitat és signe del respecte de l’Església al ritme de creixement de la persona i a les exigències de la fe: creure, celebrar, viure i pregar són les dimensions de la catequesi.

A continuació hi ha una ampliació del contingut de les ponències presentades:

• Ponències
  
  • L’alegria de creure i de comunicar la fe (Mons. S. Taltavull)
    
  • El Catecisme de l’Església Catòlica en la història de l’Església (Dr. R. Pellitero)
    
  • El Catecisme de l’Església Catòlica, eina de formació pels catequistes (Dr. R. Pellitero)
    
  • Catecisme i catecismes al servei de la catequesi (Mn. J. M. Amich)
    
  • La gradualitat dels continguts de la fe (Mons. X. Salinas)
• Inici – notícia
• Galeria de fotos
• Programa
• Notícia del Bisbat
  
• Iglesia y Nueva Evangelización (Blog del Dr. Ramiro Pellitero)
  
• Servei Interdocesà de Catequesi (SIC)

 

 

L’ALEGRIA DE CREURE I DE COMUNICAR LA FE
Mons. Joan Taltavull, president del SIC i bisbe auxiliar de Barcelona (01.07.13)

Introducció
Alegria i entusiasme són paraules clau. Entusiasme derivat de “en theós ‘Déu’, foc interior que comunica el seu amor). “L’entusiasme fa sortir la fe al carrer”, entenent per carrer el prototipus de les circumstàncies de la vida. “Vaig a comunicar a l’altre amb ardor tot el que jo tinc.”

1.- Importància del Directori de Catequesi” i la “Porta Fidei”, document del papa Benet XVI a l’iniciar l’Any de la Fe. L’objectiu del Catecisme és conèixer Déu i Jesús; la salvació de tots i el coneixement de la veritat; el nom de Jesús, l’únic que ens pot salvar

2.- Tot això dins del marc d’una Església missionera. Quan combreguem ho fem amb Crist i l’Església, que ha estat enviada per ser mestra de la fe. Marc o entorn de la família de la fe l’Església domèstica.

3.- Opció per una pedagogia de la iniciació i una educació permanent en la fe, que s’adreça als destinataris de sempre (nens, adolescents, joves i adults), fent-ho sobretot a partir d’aquests.

4.- Amb una idea definida de procés o itinerari, és una mateixa Església en construcció que condueix a la professió de la fe: “caminar, edificar, confessar” (paraules del papa Francesc). Per què la confessió explícita de la fe? Per no acabar sent només una ONG assistencial, enlloc de l’Església. “Qui no resa el Senyor es resa al diable” (Leon Bloy).

Cal edificar l’Església en una base sòlida (sobre la pedra, no sorra). Solidesa – solidaritat vol dir consolidació de l’amor. Tots els batejats, confirmats i ordenats som pedres ungides per l’Esperit. Com vivim aquesta unció?

1.- L’alegria i l’entusiasme renovat de l’encontre amb Crist.
Benet XVI ho explica molt clarament a Deus Caritas est. Ser cristià és un encontre amb Jesús. Ell ve al nostre encontre. Ja no cal el manament de la fe, sinó la resposta al do del seu amor que ens ve a trobar.

Si ens preguntem “Crec en Déu”? trobarem moltes llacunes. La resposta passa per descobrir si estimem als nostres germans. Cal que ho meditem. La fe és un do de Déu, però nosaltres hem de donar resposta. Déu té el seu moment per a cadascú.

2.- Sant Joan diu “Ell ha de créixer, jo he de minvar”. El més important és Crist.
“És possible travessar el llindar de la fe quan la Paraula de Déu s’anuncia i el cor es deixa modelar per la gràcia que transforma”. Deixar que Déu ocupi el primer lloc a la vida i que triomfi l’amor.

El papa ens dóna una mostra magnífica d’amor en les seves paraules, creant un clima positiu que fa possible que l’evangeli arribi al cor de la gent. El seu estil senzill i proper, els seus gestos d’humilitat i la petició de “beneïu-me” a l’inici del seu pontificat comuniquen una fe viscuda que emociona i transmet esperança.. fins i tot als ateus d’arrel cristiana. “Autenticitat evangèlica, eclesialitat i ardor missioner” són les paraules del papa adreçades a les confraries religioses a Roma

3.- El goig de creure, distintiu inconfusible del cristià. A mesura que un es fa gran descobreix a l’evangeli el fil conductor de l’amistat de Jesús als seus deixebles. Textos de l’alegria i l’amistat. “Alegreu-vos”, amb un sentit d’eternitat.

4.- Ens crida per estar amb ell i gaudir de la seva intimitat. L’alegria que brolla de l’Evangeli ve de Déu, que posa una mirada de confiança sobre les nostres vides. Per parlar de Jesús hem d’estar amb Jesús, hem d’entrar en la intimitat de la seva persona.

5.- La consciència de la pròpia existència espiritual; font de goig. Els joves d’avui tenen una gran netedat de prejudicis… Podem descobrir que els més senzills són els que més fàcilment descobreixen que hi ha una realitat profunda.

6.- Jesús, el teu esperit ens habita. La confiança del cor està en la rel de l’alegria. En silenci descobrim Jesús. Convé molt escoltar per seguir el fil que porta a fer una catequesi.

7.- Queda’t amb nosaltres, que es fa tard! “El meu cor estava abrandat” deia un dels deixebles d’Emmaús.
“La paraula de Déu, com un foc devorador en el meu cos. He tractat d’apagar-lo i no he pogut”. (Jeremies)

8.- La flama que encén la consciència apostòlica. “El deixeble segueix el mestre. L’apòstol ajuda a comunicar-lo”. La fe només es contagia quan hi és. La fe creix quan es comunica com experiència de gràcia i de goig. Ens fa fecunds. (Benet XVI a Porta Fidei)

9.- ACTITUDS:

1. Consciència de la pròpia feblesa. Consciència d’haver estat elegits per l’Esperit. Deia el papa si és més important la funció o la unció. No hi ha funció sense consciència de la unció baptismal (hem de pensar existencialment el que ja som sagramentalment). La catequesi no és una activitat més, sinó que és el que ajuda a que tot el demés tingui sentit.
2. Amb confiança
   
3. Amb humilitat, actitud de silenci i escolta i admiració
   
4. Amb goig de donar temps a Déu. El temps de pregària ha de tenir entitat pròpia i formar part de la nostra vida.

9.- La felicitat i la joia que dóna una vida honrada (Zaqueu).

10.- Viviu sempre contents en el Senyor. Que tothom us conegui com gent de bon tracte.

Conclusió:
No podem deixar de ser el sol i la lluna (convido a passar l’experiència de la samaritana – acostar-se al pou de Jesús que convida a extreure l’aigua de la vida: experiència de la dona samaritana d’anar al pou amb un càntir buit amb l’esperança de saciar el desig més profund del cor). Hem de descobrir el gust d’alimentar-nos de la paraula de vida i del pa de vida.

 Inici

EL CATECISME DE L’ESGLÈSIA CATÒLICA EN LA HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA
Dr. Ramiro Pellitero (01.07.13)

1.- Introducció
– La fe cristiana es la mateixa al llarg dels segles (dipòsit de la fe) però canvien les expressions (catecisme – litúrgia – vida cristiana – els estils).
Cal diferenciar el dipòsit de la fe de les formulacions de la seva expressió.

• Identitat (la mateixa de sempre), renovació (la comporta la mateixa vida: l’individu és el mateix però es renoven les cèl•lules).
• Tradició i progrés no són excloents.
  
• El Catecisme és una referència i un instrumento para la transmissió de la fe en la mesura que es visqui el seu contingut.
  

2.- Transmissió de la fe en una “tradició viva”. La fe només es pot transmetre com una vida viscuda pel catequista.

a) la fe se desplega al compàs de la vida cristiana i dels catecismes

• amb el baptisme
• explicació doctrinal, primer en los evangelis que expliquen l’origen de la fe; la predicació dels apòstols, el testimoni dels primers cristians
  
• els primers símbols de la fe: els diferents “credos”

b) crisis d’unitat i desafiament de la modernitat

• catecisme de Trento
• catecismes postridentins
  
• catecismes posteriors

c) Descristianització i recerca renovada de la unitat de la fe (segle XIX)

• Concili Vaticà I i Impuls a la catequesis de sant Pius X  Catecisme Major (Roma)
• moviment catequètic en la 1ª meitat segle XX

d) El Concili Vaticà II i l’evangelització redescoberta. Va tenir un doble horitzó teològic i pastoral. El concili va servir per a exposar que l’Església té la missió d’evangelitzar, donar a conèixer el catecisme. Documents:

• Directorio general de la Catequesi (1971)
• Evangelii nuntianti (1975)
  
• Catechesi tradentae (Joan Pau II, 1979)

Després de l’anunci missioner arriba la catequesi. No ho és tot, però és la tasca més important de l’Església.

Altres elements de presentar la fe són la predicació, la religió a l’escola, la celebració dels sagraments, la vida cristiana ben viscuda. Ara es descobreix la necessitat d’allargar les catequesis.

3.- El Catecisme, un do per a l’Església i la humanitat. Do elaborat per tots els bisbes del món. Es com una simfonia de la fe. Poden haver-hi molts mètodes però cal que posin en relleu l’aspecte nuclear de la fe. S’ha de contextualitzar la fe, explicar-la amb exemples clars. El Compendi és una ajuda en el procés de contextualització.

Benet XVI va denunciar que hi ha una excessiva preocupació sobre els mètodes. Contra la tirania del mètode només cal procurar fer la catequesi el més atractiva possible, tot procurant que arribi als pares amb ocasió de la formació dels seus fills. La catequesi es queda a mitges si no arriba a la família. La responsabilitat de la fe és dels pares.

Responsabilitat i urgència de la tasca catequètica (dins de l’educació en la fe), la tasca primordial dels catequistes.

4.- CONCLUSIÓ
– El CEC i el seu Compendi, contribució al dinamisme de la vida cristiana i a la transmissió de la fe.
– Conversió personal i conversió pastoral.
– Necessitat de l’estudi i la reflexió, l’oració i el diàleg i la renovació també metodològica.

 Inici

 

EL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA,
INSTRUMENT DE FORMACIÓ PER ALS CATEQUISTES
Dr. Ramiro Pellitero (02.07.13)

Introducció

Plantejament teològic-pastoral del CEC: al servei del Concili Vaticà; exposició teològico-catequètica, en un determinat context cultural i tenint en compte les dimensions de la fe.

I. Desafiaments actuals a l’educació en la fe.

1. La catequesi és l’Església mateixa, tot el que fa: la litúrgia, la nostra vida. Catequesi és la formació que es dóna a una persona batejada per a avançar en la vida cristiana. És un element d’evangelització. L’Església és una catequesi perquè té la missió d’evangelitzar.

Els coneixements són importants perquè la fe necessita unes raons, uns arguments. Els bons catequistes coneixen i viuen els arguments.

2. Arrels de la urgència educativa actual. Actualment vivim una crisi en l’educació dins d’una crisi globalitzada. Hi ha necessitat d’una urgència educativa (emergència)

• Antropocentrisme típic de la modernitat: ateisme pràctic.
• Secularització, procés que va del final de l’Edat Mitjana al Renaixement i en l’actualitat conflueix en aquesta realitat. Consisteix a separar les realitats temporals de l’Església. Ha portat coses positives però també el secularisme pràctic o ateisme (sembla difícil parlar de la veritat, vivim com si Déu no existís.
  
• Relativisme: la majoria de les coses són relatives però la realitat divina és absoluta.
  
• Consumisme, més atenuat per la crisi (és un fruit bo).
  
• Individualisme: afecta també en la manera d’entendre la religió. “La veritable oració és aquella que ens treu de nosaltres mateixos".
  
• Manca de suficient resposta de la teologia sobretot en relació a la vida: manca de mediadors, educadors, que fan la cultura de la fe. La teologia va per darrere de la vida. Ara es troba a faltar que hi hagi reaccionat poc i tard davant la situació actual.
  
• Antitestimonis i escàndols. Donen mal exemple.
  
• Globalització i noves tecnologies. Poden ajudar en temes pràctics i en la fe, si es fan servir amb dignitat i sentit comú.

2. Com són les respostes a la formació cristiana. Cal rebutjar el "lleó" del fideisme. La formació dels formadors és imprescindible. Cal saber el bàsic del C. Vaticà II. Una teologia que serveixi per a la vida cristiana i per a l’evangelització, per a educar en la fe. Això és vàlid per a tots els cristians. Exemple del taxista que posa Radio Maria al taxi.

II. Un "decàleg educatiu" per al nostre temps.

De vegades en la nostra vida cristiana ENS falten algunes "tecles". Cal saber les tecles i saber tocar els acords, que són les dimensions educatives.

1. Antropologia cristiana: tota persona és com un edifici amb tres pilars: la raó, l’experiència, i la tradició i socialitzat; tot intercomunicat, obert i il•luminat per la part superior. L’antropologia cristiana conflueix en l’Església "la família de Déu" gràcies a l’acció de l’Esperit Sant que vivifica
2. La bellesa com a mètode. La realitat de les persones, de la fe … unitat, veritat, bondat, el bé … poden infondre sospita. Però la bellesa entra sempre; cal potenciar-la com sensibilitat. Els models, sants, art, arbres, música, pel•lícules. "Si vols construir un vaixell no facis estratègia de tallar llenya … infon més aviat el desig de navegar". Si vols líders, diu el papa Francesc, educa en els grans ideals.
   
3. Educació bíblica. Interessen els materials: evangelis, bíblia, catecisme
4. Educació litúrgica i sacramental. Missa, signes litúrgics. La pedagogia de la vida cristians s’aprèn fonamentalment en la Missa, acompanyada pels sagraments. L’eucaristia és el centre de la vida cristiana. La vida cristiana és sacramental.
   
5. Educació moral. Manaments, formació de la consciència. Els manaments són un gran sí a Déu, a la vida, als altres, a la dignitat de la persona. Més que prohibicions.
   
6. Doctrina social o Dimensió social de la vida cristiana. Imprescindible. (Falta aquest aspecte en Jesús és el Senyor).
   
7. Educació en l’oració. Oracions i diàleg espontani. Fonamental. La veritable oració és la que ens treu de nosaltres mateixos.
   
8. Preocupació apostòlica, evangelitzadora o missionera.
   
9. Educar per a la santedat en la vida ordinària.
   
10. Treball interdisciplinar i en equip. Utilitzar la Bíblia i els llibres litúrgics, el catecisme, el vocabulari cristià (fer una llibreta).

Més informació al BLOC “Església i nova evangelització” del Dr. Ramiro Pellitero

Les claus principals del Catecisme de l’Església Catòlica:

1. El marc de la Trinitat. La vida cristiana no pot ser una altra cosa que la Trinitat.
2. El misteri de Crist com a centre. Jesús de Natzaret i lloc on ara el podem trobar: Sagrari, Eucaristia, sagraments, els altres, especialment els pobres… No l’hem de viure individualment sinó amb els altres i per als altres. Només en la mesura que ens donem als altres tenim Crist al centre de la nostre vida.
   
3. Projecció eclesiològica: edificar l’Església com a “família de Déu”. Una imatge menys manipulada i més bonica que “poble de Déu”. Estem cridats a estimar-nos tal com som i a estendre la família de Déu. Això comporta tres tasques (Deus Caritas est): l’anunci de la fe, la caritat i els sagraments
   
4. Accent antropològic, subratllant l’interès la visió cristiana de la persona. La bellesa de la litúrgia ho és en funció dels signes que la transmeten a la vida cristiana.
   
5. Sagraments i cultura de la imatge. La imatge és allò que entra pels ulls. Els sagraments també ens entren pels ulls; són molt adients a la nostra cultura perquè són imatges.
   
6. La vida cristiana entesa com a “culte espiritual” (ofrena) en torn a l’Eucaristia i a l’oració. Els cristians som temples vius. Tant de bo que les catequesis ajudessin a entendre la Missa.
   
7. Dinamisme (força) transformadora de la vida cristiana: caritat, evangelització i promoció humana. La nostra llibertat i el nostre desafiament és que siguem capaços de transformar el món. La caritat (amor) és el centre de la vida cristiana.
   

Podem ajudar a transformar el món:

• fent una bona catequesi
• amb una vida cristiana
  
• treballant en la nostra professió
  
• atenent els pobres

Inici

 

 CATECISME I CATECISMES AL SERVEI DE LA CATEQUESI
Joan Mª Amic, rector de La Bisbal i responsable de Catecumenat del SIC (2 juliol 2013)

Inculturació, adaptació, encarnació del missatge del catecisme. No es tracta d’una estratègia, sinó que hi ha un fons teològic molt important, pel fet d’haver-hi al darrere de l’encarnació del cristianisme; el cristianisme pren el model de Déu per entrar en la nostra vida humana, per entrar en la vida de tots els pobles.

1.- Necessària adaptació i inculturació del Catecisme (CCE). La catequesi majoritària que tenim és la catequesi d’infants. Hi ha catequesi per a totes les etapes de la vida. Hi ha molts àmbits de catequesi per a descobrir i executar. La catequesi d’adults és el model de tota catequesi perquè és la que veritablement pot obrir una opció de vida. Font fonamental: el Directori General de la Catequesi.

L’ús deficient del CCE

• per excés: pensar que el catecisme ho diu tot i no cal reflexionar més.
• per defecte: per semblar que se’n pot prescindir o bé per una utilització fragmentària (uns capítols sí i altres no).

Fernando Sebastián diu que el Catecisme té una funció essencialment pastoral. No té una finalitat teòrica, sinó pràctica, de cara a ajudar a presentar millor el missatge. El seu caràcter instrumental que ha de servir per a la purificació de l’Església.

Els primers destinataris són els bisbes, després els altres agents pastoral. També pot servir d’ajuda a la formació en la fe del poble cristià en general. Aquest tercer destinatari és el que ha assumit més la funció de destinatari fonamental.

1.2. La conveniència de trobar el mode més apte de comunicar el missatge:

• adaptació a persones
  
• inculturació a cultures, maneres d’entendre la vida, ètnies…

La nostra preocupació s’ha de centrar, principalment, en les persones que no se senten cridades a participar en la vida de la comunitat.

Lluis Duch fa una crida a inculturar la nostra catequesi, a adaptar-la a la realitat. La crisi de la transmissió no afecta només a la fe, sinó a la família, a l’escola. Hem de trobar un llenguatge capaç d’evocar i invocar una realitat transcendent (a la dimensió religiosa de la persona) i que l’ajudi a invocar a algú que no pugui veure físicament.

Inculturar suposa ser capaç de mantenir un diàleg amb el món que ens envolta, crear comunicació. Aquesta adaptació comporta sempre un risc doncs no suposa fer un cristianisme més fàcil. Els moments més brillants de la història de l’Església són quan el cristianisme s’ha presentat com a contracultural. La presència cristiana sempre és transformadora. S’oposa a tot allò que rebaixa o denigra la vida.

1.3. L’adaptació als destinataris segons les edats i els contextos socials.

2. Els catecismes locals al servei de la inculturació de la fe.
2.1. El CCE i els Catecismes locals.- El Directori general per a la Catequesi distingeix entre el Catecisme de l’Església com a text de referència per a la transmissió de la fe en la catequesi i els catecismes locals. Aquests actualitzen el missatge a les diverses edats, situacions i cultures. Atenent la situació dels destinataris seleccionen l’itinerari educatiu més adient a través d’un ordre d’exposició dels continguts i la seva adequació.

Hi ha harmonia entre el CCE, el Compendi i el Directori. Entre tots es fa simfonia de la fe (conjuntament dóna la unitat de la fe). El compendi és la continuació del catecisme en tant que n’explica l’estructura; és una eina excel•lent. El Directori estableix les línies de pedagogia de la fe. Formen una unitat (que i com). Hem de distingir molt clarament entre el catecisme d’infants i el resum del catecisme de l’Església.

2.2. Què és un catecisme local? És un catecisme nou, fet a partir del CCE.

• Oficial: elaborat pel bisbe diocesà o Conferència Episcopal. Enviat a Roma.
• Síntesi orgànica i bàsica de la fe. Ha de fer una jerarquia de realitats (troncals i derivades).
  
• Ha de presentar els documents de la revelació (ens ajuda a entendre la Paraula de Déu.
  
• El catecisme no és la catequesi. És un instrument que ajuda. La catequesi també és el clima de pregària, el testimoni del catequista, la participació en la litúrgia
  
• El catecisme és un punt de referència. Ens ha d’inspirar a l’hora de transmetre la fe.
  
• Ens dóna el llenguatge comú de la fe. No hem de transmetre les nostres opinions. El catequista ha de transmetre el CCE; aquest és el seu ministeri.

2.3. Ordre d’exposició dels continguts. Cal seguir un ordre pedagògic que sigui adient. No cal que segueixi el CCE en l’ordre. Creure, viure, pregar, celebrar… La fidelitat de la doctrina és compatible amb un ordre de presentació dels continguts molt divers.

2.4. La creativitat és el catecisme local. Criteris d’adaptació. La creativitat ha de donar resposta a la problemàtica contreta que la realitat presenta. Al catecisme del 2n nivell ‘Jesús és el Senyor’ hi ha un bloc de temes més antropològics: “Ser home o dona és un do, no s’escull”. Aquesta realitat ara hi és, mentre que fa 20 anys no es presentava de la mateixa manera.

La creativitat comença per assimilar allò que és essencial del missatge evangèlic i traduir-lo sense trair-lo al llenguatge que la gent parla.
Els catecismes locals han de traduir la “pedagogia divina” que Déu utilitza en la revelació: Déu s’ha fet un de nosaltres per ensenyar-nos la vida eterna. Han de donar resposta a la problemàtica social, fet religiós i realitat particular de les persones destinatàries. Es tracta d’adaptar a la realitat local el depòsit de la fe de l’Església.

3. Esforç per encarnar l’evangeli des de la catequesi.
Tothom els sentia parlar de les meravelles de Déu amb la seva pròpia llengua (des de la seva pròpia cultura, situació, vida de cada dia). (Ac 2,11)

El Directori preveu un projecte diocesà de catequesi. També obrir-se a una col•laboració interdiocesana.

• La centralitat de l’Església particular. Cal fer un anàlisi prèvia de la situació. Cal que confiem que l’anunci arribi al cor de les persones. Estem formant els cristians del futur. Hem de creure que hem de trobar les paraules adequades per a transmetre’ls allò que creiem. Aquí s’hi està jugant el futur de l’Església. Sempre és possible un procés de transformació per obrir un camí a la fe.
• Necessitat d’una anàlisi prèvia de la situació. Com coordinem el nostre treball amb altres formes d’educació de la fe?
  
• Les ciències humanes, un ajut formatiu per a la catequesi. Hem de preguntar-nos per la qualitat interna d’allò que diem i d’allò que fem, els continguts, la metodologia. Ens han d’ajudar molt les trobades i anar descobrint la situació que vivim a nivell eclesial.
  
  •  Quines experiències del món que vivim obren al misteri? (admirar-se davant de la bellesa del món, el silenci, el sentit de la vida?)
    
  • Quines formes té la gent de concebre i relacionar-se amb Déu? Hi ha diverses tipologies de creients sense oblidar la vivència en la societat dels valors morals i dels contravalors (la corrupció…). Hem de veure els signes de Déu en els valors de la persona. Transmetre la fe suposa comptar amb l’acció de l’Esperit. Karl Rahner: “No oblideu mai que la vostra visita al cor d’una persona sempre ha estat precedida per la visita de Déu. Aquell que vosaltres adoreu amagadament (Déu desconegut) jo us l’anuncio (Sant Pau a l’Areòpag d’Atenes).
• Formació de catequistes fidels al missatge i fidels a la persona humana. L’última adaptació del missatge evangèlic la fa la creativitat i originalitat dels catequistes. Per fer aquesta tasca necessitem formació. Cadascú anirà trobant la manera de ser fidel a l’evangeli acomodant (adaptant) la paraula revelada. Ens hi ajudarà molt la condició laïcal de molts catequistes, pel fet se ser models molt propers. Se’ns demana:
  
  • fidelitat al missatge evangèlic
    
  • fidelitat a la persona humana

 Inici

 

LA GRADUALITAT DELS CONTINGUTS DE LA FE
Mons. Xavier Salinas, expresident del SIC i bisbe de Mallorca

 

En la catequesi està vinculat el creixement de l’Església. Catequesi i celebració dels sagraments van unides per a fer-se el cristià. Cal que hi hagi un ambient, una atmosfera que la fan els cristians. Els sagraments ens donen vida i ens van configurant a la imatge de Jesús.

En la primera ponència Mons. Taltavull ens va parlar de “L’alegria de comunicar la fe”. Després vam entrar en el Catecisme com a manifestació de la fe. Un acte de magisteri eclesial que actualitza la paraula de Déu i ens l’ofereix de nou. El Catecisme està al servei de la catequesi (la Paraula de Déu ressona en les nostres vides), un camí de dedicació i transformació de la nostra vida. Sense oblidar que l’únic catecisme som cada un de nosaltres i la comunitat.

1.- La gradualitat dels continguts de la fe suposa adaptació.
Per a un cristià la Paraula s’ha fet carn (no llibre com per a un musulmà). El primer són els esdeveniments, l’encarnació. La revelació sempre necessita ser acollida per a transformar el nostre cor.

La Paraula de Déu manifesta externament amb signes i paraules el que Déu vol de nosaltres i establir-ne la sintonia: “Sóc cristià per la gràcia de Déu”. La revelació de Déu no és només que Déu ha parlat, sinó que jo l’he escoltat. El contingut de la fe no és només el que Déu ha manifestat sinó allò que jo he rebut. És un diàleg en llibertat, abandó i confiança. També és nostre (nosaltres també formem part del diàleg).

El dipòsit de la fe només és Déu vertader que ve al meu encontre i jo que responc. Jesús ha respost Déu i en ell tota la humanitat ho ha fet. Quan parlem de continguts sempre hi ha aquesta relació de Déu amor. Aquest és l’objectiu fonamental de la catequesi.

• conèixer Déu
• viure una nova relació entre ell i nosaltres (podem formar una nova família)

Gradualitat per a donar a conèixer totes aquestes realitats i donar temps per a poder assaborir-les i fer-les pròpies. Tot el contingut es concreta en el misteri de Crist (com un ‘acordió’, que s’amplia o no, però sempre té Crist al seu centre). Cal que transmetem la unitat, l’harmonia, la simfonia de la fe, d’una forma global, no fragmentària. Cal transmetre el missatge en la seva totalitat però d’una forma progressiva.

La nostra vida és un creixement en un naixement nou) fins que naixem en Déu, on es manifesta allò que estem cridats a ser(sant Gregori de Niça. El fil conductor és Déu. La pedagogia de Déu es va acostumant a la forma de vida dels homes perquè, segons sant Irineu, els homes s’acostumen a la forma de viure de Déu.

La vocació d’un home, la màxima aspiració és Déu. Entre els noms de Déu no hi figura el nom o l’atribut d’“èxit” perquè Déu s’ha manifestat en la història en allò petit i en el fracàs. En aquest món sempre la creu serà la manifestació de Déu. Després ve la salvació.

2.- Fidelitat a Déu, fidelitat a l’home: el procés catequètic.
Els continguts han de portar a un procés de conversió, de purificació i d’alliberament interior. La iniciació cristiana no es completa rebent els sagraments sinó quan es coneix la fe en la catequesi, es confessa i se’n dona testimoni.

3.- Visió catecumenal de la catequesi.
S’organitzen etapes qualitativament diferents en el procés de formació.
Tres graus:

• precatecumenat
• catequesi sagramental
  
• catequesi mistològica
  

Respecte al ritme de l’Església i al ritme del creixement de la persona i a les exigències de la fe.

Aquests són els 4 pilars dels continguts de la fe. Cal tenir en compte aquestes quatre dimensions en la catequesi. Totes fan referència a la Sagrada Escriptura.

• Credo: creure
• sagraments: celebrar
  
• manaments: viure
  
• parenostre: pregar

Cal tenir clara la síntesi fonamental de la fe (veure el pròleg del catecisme): el Credo, la història de la salvació. El senyal de la creu concentra en una formula tot el misteri central de la salvació: la Trinitat (Pare, Fill, Esperit Sant).

4.- Criteris de transmissió

• integritat intensiva i extensiva del missatge
  • intensiva: està en els símbols de la fe més elementals. el CREDO.
    
  • extensiva: el catecisme. No hem d’oblidar els paraules de Déu per a expressar els continguts: fidelitat del missatge.
    
• jerarquia de veritats: algunes veritats es recolzen en altres més principals i d’elles reben llum. La creació de Déu és el més important (1r tema).
  
  • el pecat
  • el salvador
    
  • Mare de Déu: només es pot entendre per Jesús
    
  • l’Esperit San: dóna plenitud a l’home; el cel i la terra ja van units.
    
• autenticitat: adaptació (pedagogia original)
• el llenguatge de la fe: formules de la fe, valor del catecisme.

5.- Orientacions per a una veritable gradualitat dels continguts:

• catecisme concèntric
• diferents dimensions del missatge
  
• períodes psicològics de l’edat evolutiva
  
• progressió lineal històrica

La clau és la salvació, és Crist Jesús. La gradualitat de continguts afecta tant al nucli de la fe (misteri de Crist) com a l’actitud de conversió com a resposta.

La catequesi comença a partir d’una proposició senzilla de tota l’estructura sencera del missatge cristià.

El catequista ha d’aprendre l’art de fer el primer anunci que conquereixi el cor de les persones i els ajudi a seguir la proposta.

 Inici