L’Anna Maria Milà ens ha deixat per anar a la Casa del Pare. Ho ha fet sigil·losament, de puntetes, amb el seu pas oscil·lant però decidit. Els seus germans i nebots, altres familiars i amics, i la família parroquial amb la que tant ha compartit la seva vida l’hem acompanyat en la celebració de la Missa exequial a l’església del Carme, la seva parròquia a la que sempre ha servit. La celebració ha estat presidida per mossèn Joan Ramon Ezquerra, mossèn Joan Mora, mossèn Adrià Burca i el p. Joaquim Recasens. La Coral del Carme ha fet l’acompanyament musical de la cerimònia.
“Desitgem que l’Anna Maria ja sigui al Cel i visqui amb Déu Pare”, ha dit mossèn Joan Ramon a l’iniciar l’homilia. I ha anat enumerant els indicis que Déu ens ha donat per tenir aquesta certesa. «Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!» (1 Jn 3,1). “Com a fills de Déu som hereus de la Glòria del Pare. Jesús ens ha dit repetidament: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna» (Jn 6,54). L’Anna Maria sempre ha combregat amb devoció”, ha afirmat. I ha afegit que “un indici superior és Jesús clavat a la Creu: l’Anna Maria hi ha confiat i Jesús l’ha salvat”. Mossèn Joan Ramon també ha fet esment que “la Mare de Déu del Carme, a qui l’Anna Maria sempre ha visitat i pregat, l’hauria rebut a la Glòria del cel.” I ha subratllat, finalment, que “nosaltres creiem i esperem amb la seguretat que ens dóna la fe que l’Anna Maria ja està al cel gaudint de la glòria de Déu”.
Al final de la celebració, una reneboda, Mònica Milà Canals, ha expressat records tendres i entranyables de “la Tia Anamary” i la gran empremta que ha deixat als seus nebots per la seva “genuïna particularitat”. L’ha qualificat com “una fada bona” de “virtuosa innocència”, “un ésser de LLUM: bondadosa, generosa, despresa –compromesa amb el benestar dels altres, i sensible a la pobresa- i molt respectuosa” i el seu “esclat de riure… impossible de no deixar-se contagiar!!”
Mossèn Joan Ramon també ha recordat la seva generositat vers els necessitats: “tots els pobres de la parròquia la trobaran a faltar”, ha dit abans de vessar damunt del seu fèretre l’aigua del seu baptisme i cantar “Al Paradís t’acompanyin els àngels…” Nosaltres, a l’igual que la neboda de l’Anna Maria, també et diem que romandràs sempre al nostre COR i “trobarem a faltar que ens diguis que resaràs per nosaltres…”. Però estem ben confiats que “ja descanses en PAU, cantant amb tota la teva legió de Sants a l’habitació de núvols…”
