LES ORACIONS A MARIA, MARE DE LA MISERICÒRDIA
1. L’Avemaria. Formulari 2
Introducció
· Pregar és una de les coses mes boniques que hem aprés de petits, gràcies als pares, als avis, als mestres, als catequistes. En recordar aquests dies les oracions a Maria, agraïm sincerament a tots els qui ens les han ensenyat.
- Les oracions a Maria ens han marcat, han acompanyat tots els anys de la nostra vida. I tots recordarem alguns moments especials, en què la mirada i l’oració a Maria han estat decisius en el nostre procés cristià.
- Això que dic ha passat a tots els sants i santes de la història i vida de l’Església.
L’Avemaria
És l’oració de l‘Àngel i Santa Elisabet
La primera oració a Maria que es va pronunciar.
- Amb quin respecte l’Àngel parlaria a Maria: “Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb Vós”.
- L’àngel és conscient de qui és Maria, de quina missió li encomana Déu. Tot i essent ella dona i ell Àngel, es veu immensament inferior: actitud de respecte, de veneració.
- És il·lusió. L’Àngel sap la importància de l’encàrrec que ha rebut de Déu.
- És espera confiada: Dirà Maria que sí? La redempció de la humanitat depèn d’aquest sí. I amb quina alegria escolta: “Sóc l’esclava del Senyor, que es faci en mi la vostra paraula”. L’àngel se’n torna al cel, joiós, triomfant.
Beneïda entre les dones… (Vegem la figura a l’absis d’ aquesta església)
- És la lloança d’Elisabet: “Beneïda entre les dones i beneït el fruit del teu ventre”.
- Recordem la salutació de Maria: “¡Elisabeth!”.
- El salt de “vida” que dóna el nen en les seves entranyes.
- Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me”.
- L’Esperit Sant ha revelat a Elisabet qui és Maria, i qui porta en el seu si.
- Jesús, des del si de Maria santifica Joan en el si d’Elisabeth.
L’Anunciació i
- Per això, l’Ave Maria, que els resumeix, és l’oració més preferida del cristià.
- La inventat Déu Pare, a través de l’àngel Gabriel.
- La inventat ‘Esperit Sant, inspirant Elisabeth.
- Jesús és el fruit d’aquest misteri, d’aquest moment. Oració trinitària.
L’Església de tots els temps ha ajuntat a les paraules de l’àngel i Elisabet una petició preciosa. Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort.
- Voleu una oració més senzilla, més humil, més realista?
- Som pecadors; ella és
la Mare ; la necessitem ara, la necessitem sempre; i especialment a l’hora de la mort. El mateix li va passar a Jesús. Maria sempre va estar al seu costat, també en el moment de la mort. Maria té experiència de mare; fem nosaltres l’experiència de fills. - L’Avemaria, és l’oració que vam aprendre de petits i resàvem totes les nits, amb la mare al costat. Les tres avemaries és potser la devoció més estesa entre la gent senzilla, que Déu tant estima.
- L’hem resat sempre l’Avemaria. A partir d’avui… amb més fervor, amb més goig, amb més constància. Ens hauríem de sorprendre moltes vegades pronunciant amb la ment, els llavis i el cor: “Déu vos salve, Maria…”
