8. Oh Verge i Mare de Déu. Formulari 13
Hem estat parlant de
La devoció que tenim als sants no acaba en ells, sinó que en última instància s’adreça a Déu,
- perquè en els seus sants venerem en realitat a Déu que els ha omplert de gràcia i santedat.
- Lloar els sants és lloar Crist, que els ha rentat amb la seva Sang.
- Per altra banda, ¿quin fill no s’alegra de que la seva mare sigui lloada?
El Concili Vaticà II,
- explica que "Maria, enaltida, per gràcia de Déu, després del seu Fill, per sobre de tots els àngels i de tots els homes, per ser Mare santíssima de Déu, és justament honrada per
la Església amb un culte especial" (n. 66). - No tinguem por de “passar-nos” honrant Maria.
Pau VI
- deia la devoció a
la Mare de Déu "és un element qualificador de la genuïna pietat de l’Església". - Una Església que no estimi Maria, no és l’Església de Jesús.
- Tots els sants han estat devotíssims de Maria. I per això són sants; per això han arribat al Cor de Jesús.
Doncs bé. Un dels actes preciosos de devoció a
Sant Lluis Maria Grignon de Monfort és un dels sants que més ha parlat de la devoció a Maria.
- Va escriure un llibre sobre l’any 1712, que va estar perdut gairebé 150 anys. I quan es va descobrir, va ser una revolució.
- Parlava de la consagració de la nostra a Jesús, per mitjà de Maria.
- Sant Joan Pau II, quan de jove treballava a les mines de Polònia, portava sempre aquest llibre a la seva butxaca.
- Per això, en el seu escut papal, va voler que figurés aquest lema: Totus tuus (Sóc tot teu) referint-se a
la Mare de Déu.
L’oració d’avui és com un acte d’ofrena, de consagració de tota la nostra persona a
- que els meus ulls no vull que mirin res que ella no miraria;
- que les meves mans serveixin sempre, com les seves, per a fer el bé;
- que de la meva llengua no surtin mai paraules ofensives, crítiques o mentides;
- que el meu cor estimi sempre, com ella estimava; que estimem el bé, la pau, a bondat, la veritat.
- Si Maria és
la Mare , és lògic que nosaltres, en tot i sempre, ens assemblem, com a fills, ala Mare.
Tot el cos i tota l’ànima de Maria, varen ser sempre un do per a Déu, un do per als germans. Això volem que sigui també el nostre cos i la nostra ànima. Mai instruments de pecat.
En la pregària, quan es canta, ve ara com un crit, triplement repetit i que puja de to:
Mare, aquí teniu el vostre fill.
Mare, aquí teniu el vostre fill.
Mare, aquí teniu el vostre fill.
I acaba amb un acte de confiança total en Maria:
En vós, Mare meva dolcíssima, he posada la meva confiança.
És, com tota pregària, no solament per resar-la, sinó per meditar-la i treure’n conseqüències per a la nostra vida.
