LES PARRÒQUIES DEL CARME I SANT JOAN PEREGRINEN PER TERRES D?ANDALUSIA

AMB OCASIÓ DEL DOCTORAT DE SANT JOAN D’ÀVILA

Sevilla, Córdoba, Montilla i El Rocío han estat les destinacions principals de l’excursió que han fet noranta-set peregrins del 8 a l’11 de setembre, acompanyats per Mn. Joan i Mn. Adrián. Ha facilitat l’organització del viatge Mn. Antonio Godoy, delegat de pastoral d’immigrants de la diòcesi de Sevilla, juntament amb Luís Martínez, feligrés de la seva parròquia que ha estat molt present en la nostra ruta. A Cordoba el delegat de pastoral d’immigració i canonge, Mn. Manuel Montilla, ens va introduir a la catedral i ens en va fer una explicació escueta i profunda. Tres seminaristes del Seminari diocesà d’aquesta ciutat ens van acompanyar en la visita a la juderia de la ciutat.

El punt de trobada inicial va ser l’església del Carme per a oir Missa en el dia de la Mare de Déu: l’aurora (Maria) sempre unida al sol (Jesús) en un firmament d’estels, com sant Joan d’Àvila, que ens il•luminen el camí. Després vam iniciar el viatge amb l’AVE fins a Sevilla, que ha estat l’epicentre de la nostra peregrinació, a l’Hotel Virgen de los Reyes. Des d’allí hem tingut l’oportunitat de fer un recorregut per la història, l’art i la gastronomia del territori. Des dels temps d’Al Andalus i dels viatges colombins Sevilla ens ha proporcionat també el record de la commemoració d’aquesta fita en la primera Exposició Iberoamericana de 1929 i la commemorativa del Vè centenari dels descobriment d’Amèrica, el 1992.

La Giralda i la Catedral de Sevilla, el parque de Maria Luïsa i la Plaza de España; la Plaza de Toros de la Maestranza, el centre històric amb el Parasol Metropol; el Guadalquivir i els seus ponts, l’illa de la Cartuja i la basílica de Santa Maria de la Esperanza Macarena, a Sevilla; la Mezquita-Catedral de Córdoba, la jueria i el pont romà, a Córdoba; Almonte, l’ermita del Rocío, el Parc Nacional de Doñana, el Monestir de la Rábida, el Monumento a la Fe Descubridora i el Santuario de la Cinta, a Huelva, són alguns dels llocs que vam visitar i admirar.

També hi ha hagut oportunitat de conèixer el paisatge, les tradicions i la religiositat d’aquesta terra singular. Així hem descobert el perquè d’Andalucía se’n diu la terra de María Santíssima. A més de les advocacions marianes de la Virgen del Rocío, la Virgen de la Cinta i la Esperanza Macarena, hem tingut ocasió de venerar la Virgen de Villaviciosa, a qui està dedicada la Catedral de Córdoba. Allí vam participar en la Missa del diumenge, presidida D. Demetrio Fernández, bisbe de Córdoba, que comptava amb la participació de les autoritats i congregacions de Villaviciosa, en el dia de la seva Festa Major.

En l’homilia Mons. Demetrio va presentar “el grupo de peregrinos de Lleida camino de Montilla para venerar a esta estrella en el firmamento de los Santos, san Juan de Ávila, que próximamente serà proclamado Doctor. Para los cordobeses tiene que ser una figura señera, tal como lo es para los que vienen de lejos.” Tot referint-se al precepte de la Missa dominical, va comentar l’evangeli que s’havia proclamat: igual que el baptisme ens obre a Crist, també nosaltres hem d’obrir les nostres oïdes a la paraula de Déu, i treure tot allò que ens impedeix escoltar-la. I va afegir que la nostra fe no ha de ser només de la consciència, sinó que ha d’amarar tota la nostra vida. El model d’humilitat de Maria ens ho mostra: “Proclama mi alma la grandeza del Señor, se alegra mi espíritu en Dios, mi salvador porque ha mirado la humildad de su esclava.” Acabada la concelebració

Se’ns dubte Montilla va ser la visita central del nostre viatge. D’altra banda era l’objectiu del nostre pelegrinatge. Situada a 34 qm de Córdoba en direcció a Málaga, la ciutat presenta l’entorn paisatgístic propi de la viticultura, l’activitat econòmica que li ha donat la denominació d’origen de vins de gran qualitat. Montilla va ser la ciutat on va viure els darrers quinze anys de la seva vida i va morir sant Joan d’Àvila. El proper 12 d’octubre s’inicia en aquesta localitat l’Any Jubilar dedicat a sant Joan d’Àvila, després que el papa Benet XVI l’hagi proclamat Doctor de l’Església universal el 7 d’octubre.

L’itinerari que vam recórrer de la mà d’Inmaculada i Teresa, dues guies joves i entusiastes, ens va anar endinsant en la vida i doctrina de l’Apòstol d’Andalusia. Des de la Cruz de Arbón, on s’esperaven els qui arribaven a Montilla per visitar-lo mentre no podia atendre’ls, el Palau dels marquesos de Priego, el convent de Santa Clara, la casa del Mestre i, finalment, el Santuari basílica i Centre Diocesà San Juan de Ávila. El seu rector, D. José Almedina Polonio, ens va parlar “del hombre que acercaba a las persones a Dios, porque hablaba de Dios con palabras de Dios”. Després d’una sentida pregària ens vam disposar a escoltar un fragment de l’Audi Filia, el tractat espiritual de sant Joan d’Àvila en forma d’excels comentari al verset “Escolta, Filla” del Salm 44. El fragment escollit (cap 1, 2-4) –molt adient a l’evangeli del dia sobre el sordmut- fa referència a la importància d’escoltar per entendre i assaborir el llenguatge de l’esperit.

També vam pregar Déu per intercessió de sant Joan d’Àvila i sant Francisco Solano, deixeble seu i evangelitzador del Nou Món, perquè hi hagi molts i sants sacerdots, i per l’Església, que es desperti una primavera per als nens, joves, matrimonis i laics, perquè vagin assumint les seves responsabilitats per al bé de la humanitat. La visita a Montilla va ser un tastet de cel i ens va impregnar del sabor a Déu que brolla de la figura de Sant Mestre, aviat Doctor, Joan d’Àvila.

El record gràfic del viatge l’hem preparat amb les fotografies que tan amablement ens han facilitat Ramon Masip i Maria Teresa Roges; Maria Dolors Mor; Ma. Àngels Grau; Mn. Adrián, i Mn. Joan. Moltes gràcies a tots!