Commemorativa del 240è aniversari del temple vell de la parròquia (1786-2026)
La parròquia del Carme ha presentat l’exposició commemorativa «Descobrim el Carme» que recorda els orígens de la devoció a la Mare de Déu del Carme a Lleida i els de la parròquia, estretament vinculats a l’orde del Carmel i a l’antiga parròquia de Santa Maria Magdalena.
L’exposició és deutora del treball del matrimoni d’historiadors Romà Sol i Carme Torres que van escriure la història de la parròquia del Carme, publicat per la parròquia l’any 1999, i van documentar l’exposició “L’església del Carme: tres espais, tres imatges”, promoguda per Mn. Joan Ramon Ezquerra, aleshores rector de la parròquia, comissariada i dissenyada pel Museu de Lleida, i patrocinada per la Diputació, l’any 2000. I també és deutora de la publicació de la Miscel·lània commemorativa del cinquantenari de l’església nova del Carme “El Carme 50 anys: un patrimoni artístic, un patrimoni humà”, l’any 2009.
Aquesta mostra és, endemés, complementària de «Descobrim Sant Joan», l’exposició commemorativa dels 130 anys de la consagració de l’actual església parroquial de Sant Joan. Cal tenir present que les parròquies Mare de Déu del Carme i Sant Joan formen Unitat Pastoral des de l’any 2001 -la primera constituïda a la diòcesi de Lleida, fins 2012 amb Sant Pere.
Una mica d’Història
El 15 de juliol de 1786, vigília de la festa de la Mare de Déu del Carme, el bisbe Jeroni Maria de Torres va beneir l’església del convent del Carme, dels carmelites calçats. Era un temple petit i senzill, d’estil neoclàssic, situat al carrer de l’Aluderia, l’actual carrer del Carme. Amb el pas dels anys, aquest edifici acolliria la històrica parròquia de Santa Maria Magdalena després de la destrucció de la seva església l’any 1812. Lluny de desaparèixer, la devoció a la Mare de Déu del Carme es va enfortir fins al punt de donar nom a la nova parròquia. L’actual església parroquial de la Mare de Déu del Carme s’aixeca en el mateix indret que l’antic temple, ampliat posteriorment fins a la Rambla Ferran. Consagrat el 12 de juliol de 1959, el magnífic nou temple parroquial evoca el seu passat.
Recorregut per l’exposició
L’exposició consta de vuit panells, cadascun encapçalat per uns versos dels Goigs a la Verge del Carme, amb lletra d‘Antoni Fortuny i música de Lluis Climent, premiats al Certamen de l’Acadèmia Mariana de 1998, i que evoquen poèticament la història de la parròquia. Aquests versos van acompanyats d’una petita imatge que situa l’espai on es desenvolupa l’etapa històrica que relata el cos del panell i, a la part baixa, hi una imatge rellevant en un format més gran.
El recorregut històric s’inicia amb l’origen de l’orde del Carme o del Carmel a Haifa (Terra Santa), i el seu establiment a Lleida, primer al camí de Corbins (segle XIII) i, posteriorment (segle XVII), al carrer de l’Aluderia que prendria el nom del Carme, on van construir el convent amb l’església consagrada l’any 1786. (panell 1).
Aquest era el barri o parròquia de Magdalena, una de les sis parròquies històriques de Lleida. El seu temple, situat davant del Col·legi de la Sagrada Família es va ensorrar (1812) durant la Guerra del Francès i l’església del convent va acollir la parròquia de Santa Maria Magdalena. (panell 2)
La devoció a la Mare de Déu del Carme no desapareix, sinó que s’intensifica i la parròquia de Santa Maria Magdalena passarà a compartir la cotitularitat amb la Mare de Déu del Carme com a copatrona, a partir del 1881. (panell 3)
El nom de la Mare de Déu del Carme anà prenent més protagonisme fins que a començaments del segle XX la parròquia es coneixia com a parròquia del Carme. En un moment de creixement urbà i de la demarcació parroquial per la zona de la Rambla Ferran, es va plantejar l’ampliació del temple i obrir-lo a la Rambla. (panell 4)
La guerra estroncà aquest projecte. L’església fou saquejada i incendiada i els set mossens de la parròquia patiren el martiri. El setembre de 1938 es reprengué el culte i l’activitat parroquial, així com el projecte d’ampliació de l’església. És en aquesta etapa que se segregà la nova parròquia de Magdalena i la de Sant Andreu (després de Sant Salvador). El Carme esdevingué així Mare de parròquies. (panell 5)
La construcció del nou temple del Carme, l’actual, impulsat per Mn. Ramon Torres, obligà al trasllat de la parròquia al Saló Novedades, a la plaça Mn. Cinto. Més de cinc anys de provisionalitat que culminaren joiosament amb la inauguració del temple nou, el 12 de juliol de 1959. (panell 6)
Els dos darrers panells corresponen a temps més recents amb records vius que encara perduren. Uns anys de molta activitat pastoral, infantil i juvenil, amb Mn. Jaume Montaña. Després amb Mn. Joan Ramon Ezquerra, que va donar un gran impuls a la vida parroquial i va promoure la remodelació de l’església i dels locals parroquials. (panell 7)
El recorregut finalitza amb l’etapa de Mn. Joan Mora i la Unitat Pastoral, així com la pastoral d’immigrants i l’ecumenisme que van fer possible que el Carme fos una parròquia de portes obertes amb una encomiable pastoral caritativa i social. (panell 8)
L’exposició és molt senzilla perquè hem disposat de pocs recursos, però s’ha fet posant-hi tot el cor. És una mostra àmplia, però no exhaustiva de manera que també pretén establir vincles amb l’imaginari dels records personals i comunitaris de la vida tan intensa de la parròquia. Us convidem a descobrir-la o redescobrir-la mirant-la, també, amb els ulls del cor.
