Joan Castelló va néixer a Mollerussa, però la seva vida de casat es va desenvolupar a Lleida, amb la seva esposa Carme Estany i els seus dos fills, Ma. Carme i Xavier. Tots estaven molt estretament vinculats a la parròquia del Carme. Poc després de sobrevenir-li la malaltia van decidir traslladar-se a Barcelona per poder compaginar el caliu familiar amb els estudis dels fills. Allí va morir el passat 9 de desembre, després de trenta anys de malaltia acceptada i viscuda admirablement per tota la família.
Uns mesos després del sepeli han cregut oportú de celebrar un funeral per la seva ànima al Carme, la seva parròquia de sempre, per poder compartir el seu record amb amics i coneguts de la nostra terra i unir les nostres pregàries per l’ànima d’en Joan. Mossèn Joan Ramon Ezquerra ha introduït l’acte religiós que oficiava Mossèn Jordi Pardell, amic de la família.
“En la vida cristiana Jesús va al davant, però el camí l’hem de fer nosaltres. L’amor és fonamental i omple. L’amor és Déu amb nosaltres. Dóna sentit i plenitud, encara que hi hagi malalties, dóna serenor. La realitat és que qui es posa a les mans de Déu i posa l’amor com a meta de la seva vida es realitza. ‘Si no tinc amor no tinc res’, diu sant Pau. Els camins de Déu no són sempre els nostres camins però hem d’acceptar-los per viure en plenitud.” Les paraules de l’homilia de Mossèn Pardell s’inspiraven en l’himne a l’amor, de sant Pau, viscut amb plenitud per la família del finat.
Al final de la celebració els seus fills, nascuts a Lleida, on van formar part de la parròquia i l’Orfeó, han dit unes paraules molt emotives adreçades als pares:
“El pare ens ha deixat quantitat de coses precioses, amb silenci i discreció, gairebé sense adonar-nos-en la nostra vida era plena d’amor. La mare ens ha ensenyat a acceptar la malaltia, i el pare el testimoni d’amor a la vida. Hem aprés a llegir gestos, mirades, lleus matisos que ens han ajudat a entendre allò que el pare ens deia. … Pel pare va ser molt important la nostra educació. Ens ha transmès el valor de l’esforç, del treball, el de la feina ben feta… I l’amor; per la família i els amics, així com l’amor particular trobant també la felicitat en els bons moments i també en la lluita, a vegades difícil, de cada dia, amb senzillesa, pregària i confiança. “Només en l’amor tot s’emplena de sentit.”
També han donat l’agraïment a tots els qui havien ajudat a preparar l’Eucaristia, i a tots pel recolzament, suport i companyia: “El retrobament amb tots vosaltres ens reconforta.”
Els cants de Blanca Julià acompanyada a l’orgue per Meritxell Vidal han unit els sentiments dels presents en una acció de gràcies per la vida de Joan Castelló i la confiança que ens dóna l’amor de Déu.
