El P. Francesc Gamissans i Anglada ha lliurat la seva ànima al Senyor als 89 anys d’edat, al convent de Sant Antoni dels PP. Franciscans de Lleida. L’església del convent han acollit les exèquies fúnebres per la seva ànima. Ha presidit l’eucaristia el P. Francesc Vilà, Guardià del santuari, concelebrant amb nombrosos franciscans i sacerdots diocesans, entre els quals hi havia Mn. Joan Mora i Mn. Joan Ramon Ezquerra, de la parròquia del Carme. També hi eren presents les religioses de la comunitat de Santa Clara de Balaguer, autoritats, familiars, amics i feligresos que han volgut donar el darrer adéu al P. Gamissans. La cerimònia ha estat acompanyada per la veu de la soprano Carme Valls.
El P. Joaquim Recasens, fill espiritual del P. Gamissans, ha tingut cura de l’homilia, que ha iniciat emprant la seva salutació característica, “Bons amics…” Tot glossant aspectes entranyables de la vida del finat, bressolat ja des de nadó al convent franciscà de la Mare de Déu del Remei, de Vic, i n’ha destacat el seu testimoni de perseverança com a seguidor de Sant Francesc d’Assis i divulgador del seu esperit: “Se’n va al Seminari i descobreix els trets que han marcat la seva vida. La seva passió per Francesc i Clara, la seva passió per la lectura, la seva passió per la comunicació i el seu do prodigiós per l’escriptura. […] ha estat el més gran divulgador del esperit franciscà i del franciscanisme popular de tot Catalunya després de la Guerra Civil. Fins i tot […] de tota la Península Ibérica…”
També s’ha referit al gran bagatge cultural del P. Gamissans: “Home polifacètic. Culte, llegit, molt il·lustrat, músic i melòman, escriptor, periodista, guionista de radio i televisió […] i el seu talent com a dramaturg” descobert a Lleida, la seva ciutat d’adopció que li ha reconegut el seu mèrit atorgant-li fa dos anys la medalla d’or de la Ciutat.
Finalment, el P. Joaquim li ha dedicat unes paraules molt entranyables a la seva humanitat i d’agraïment al seu bon mestratge: “Molt unit a la seva família de sang era un dels germans referent, el cunyat favorit i l’oncle preferit. […] Un dels seus llegats més estimats, els vells amics del Servei Social i Sanitari […] el Terç Orde Franciscà. I jo li dec, personalment, molt del que sóc. Ell, per a mi ha estat un mestre, "el" mestre. […] I al Joaquim i a la Maria, a ton para i a ta mare, digue’ls-hi que el frarets que quedem ací els estimem molt agraïts perquè ens han donat un germà com tu. Ells també són els nostres pares. No ho dic jo, ho diu Sant Francesc.”
Damunt del fèretre hi lluïa el cordó blanc amb tres nusos que el P. Gamissans havia lluït durant tota la seva vida, i un pom de flors. En acabar l’eucaristia el Guardià del santuari el va beneir amb l’aigua del baptisme. A continuació el fèretre vaser traslladat fins a la porta del temple acompanyat dels sacerdots oficiants i d’una sentida ovació per part dels nombrosos assistents a la emotiva celebració.
El P. Gamissans ja descansa en la pau del Senyor: “Lloat sigueu mi Senyor, per la Mort corporal, nostra germana”.
