El gran missatge nadalenc per a qui no té alegria o li falta pau
A les 12 del migdia, després de la santa missa de Nadal del 25 de desembre a la basílica de Sant Pere, el Papa Francesc va impartir la benedicció “urbi et orbi” (a la ciutat de Roma i al Món) que dona dues vegades a l’any: una per Pasqua i una altra per Nadal. Unes 70 mil persones eren a la Plaça per rebre la benedicció i escoltar el tradicional missatge nadalenc del Pontífex des del balcó central de la basílica.
Estimats germans i germanes: Bon Nadal!
La mirada i el cor dels cristians de tot el món s’adrecen a Betlem. Allí, on aquests dies regnen dolor i silenci, va ressonar l’anunci esperat durant segles: «Us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,11). Aquestes van ser les paraules de l’àngel al cel de Betlem i avui també s’adrecen a nosaltres. Ens omple de confiança i esperança saber que el Senyor va néixer per nosaltres; que la Paraula eterna del Pare, el Déu infinit, va posar la seva estada entre nosaltres; que es va fer carn, va venir «i va habitar entre nosaltres» (Jn 1,14). Aquesta és la notícia que canvia el curs de la història!
L’anunci de Betlem és «una gran alegria» (Lc 2,10). Quina alegria? No és la felicitat passatgera del món, ni la joia de la diversió, sinó una “gran” alegria, perquè ens fa “grans”. Avui, en efecte, nosaltres éssers humans, amb els nostres límits, abracem la certesa d’una esperança inaudita, haver nascut per al cel. Sí, Jesús el nostre germà va venir a fer que el seu Pare sigui el nostre Pare. Sent un Nen fràgil, ens revela la tendresa de Déu; i molt més: Ell, l’Unigènit del Pare, ens dona el poder d’arribar a ser fills de Déu (Jn 1,12). Aquesta és la joia que consola el cor, que renova l’esperança i dona la pau; és la joia de l’Esperit Sant, la joia de ser fills estimats.
Germans i germanes, enmig de les tenebres de la terra, avui a Betlem s’ha encès una flama inextingible; enmig de la foscor del món, avui preval la llum de Déu, que «il·lumina tot home» (Jn 1,9). Germans i germanes, alegrem-nos per aquesta gràcia! Alegra’t tu, que has perdut la confiança i les certeses, perquè no estàs sol, no estàs sola: Crist ha nascut per tu! Alegra’t tu, que has abandonat l’esperança, perquè Déu t’estén la mà; no t’assenyala amb el dit, sinó que t’ofereix la seva maneta de Nen per alliberar-te de les pors, per alleujar-te de les teves fatigues i mostrar-te que als seus ulls ets valuós com cap altre. Alegra’t tu, que al cor no trobes la pau, perquè s’ha complert l’antiga profecia d’Isaïes: «Un nen ens ha nascut, un fill ens ha estat donat […] i se li dona per nom: […] Príncep de la pau» (9,5). L’Escriptura revela que la seva pau, el seu regne no tindran fi (cf. 9,6).
A l’Escriptura, al Príncep de la pau se li oposa «el Príncep d’aquest món» (Jn 12,31) que, sembrant mort, actua en contra del Senyor, «que estima la vida» (Sb 11,26). Ho veiem obrar a Betlem quan, després del naixement del Salvador, succeeix la matança dels innocents. Quantes matances d’innocents al món: al ventre matern, a les rutes dels desesperats que busquen esperança, a les vides de tants nens la infància dels quals està devastada per la guerra. Aquests nens la infància dels quals ha estat devastada per la guerra, per les guerres, són els petits Jesús d’avui.
Aleshores, dir “sí” al Príncep de la pau significa dir “no” a la guerra, i això amb valentia, dir “no” a la guerra, a tota guerra, a la mateixa lògica de la guerra, un viatge sense meta, una derrota sense vencedors, una bogeria sense excuses. Això és la guerra, un viatge sense meta, una derrota sense vencedors, una bogeria sense excuses. Però per a dir “no” a la guerra cal dir “no” a les armes. Perquè si l’home, el cor del qual és inestable i està ferit, troba instruments de mort entre les mans, abans o després els farà servir. I com es pot parlar de pau si augmenten la producció, la venda i el comerç d’armes? Avui, com en temps d’Herodes, les intrigues del mal, que s’oposen a la llum divina, es mouen a l’ombra de la hipocresia i de l’ocultació. Quantes massacres degudes a les armes ocorren en un silenci ensordidor, d’amagat de tots! La gent, que no vol armes sinó pa, que li costa de seguir endavant i demana pau, ignora quants fons públics es destinen als armaments. I, tanmateix, ho haurien de saber! Que se’n parli sobre això, que s’escrigui sobre això, perquè es coneguin els interessos i els beneficis que mouen els fils de les guerres.
Isaïes, que profetitzava el Príncep de la pau, va escriure sobre un dia en què «l’espasa no aixecarà una nació contra una altra»; d’un dia en què els homes «no s’ensinistraran més per a la guerra», sinó que «amb les espases forjaran arades i podadores amb les seves llances» (2,4). Amb l’ajuda de Déu, posem-nos mans a l’obra perquè arribi aquest dia.
Que arribi a Israel i Palestina, on la guerra sacseja la vida d’aquestes poblacions; abraçada a totes dues, en particular a les comunitats cristianes de Gaza —la parròquia de Gaza— i de tota Terra Santa. Porto al cor el dolor per les víctimes de l’execrable atac del 7 d’octubre passat i renovo una crida urgent per a l’alliberament dels que encara estan retinguts com a ostatges. Suplico que cessin les operacions militars, amb les dramàtiques conseqüències de víctimes civils innocents, i que es remeiï la desesperada situació humanitària permetent l’arribada d’ajuda. Que no se segueixi alimentant la violència i l’odi, sinó que hi hagi una solució a la qüestió palestina, per mitjà d’un diàleg sincer i perseverant entre les parts, sostingut per una forta voluntat política i el suport de la comunitat internacional. Germans i germanes, preguem per la pau a Palestina i a Israel.
El meu pensament s’adreça a més a la població de la martiritzada Síria, com també a la del Iemen, que continua patint. Penso en l’estimat poble libanès i prego perquè aviat pugui recuperar l’estabilitat política i social.
Amb els ulls fixos en el Nen Jesús imploro la pau per a Ucraïna. Renovem la nostra proximitat espiritual i humana al seu poble martiritzat, perquè a través del sosteniment de cadascun de nosaltres senti l’amor de Déu en allò concret.
Que arribi el dia de la pau definitiva entre Armènia i Azerbaidjan. Que l’afavoreixin la prossecució de les iniciatives humanitàries, el retorn dels desplaçats a casa seva de manera legal i segura, i el respecte mutu de les tradicions religioses i dels llocs de culte de cada comunitat.
No oblidem les tensions i els conflictes que pertorben a les regions del Sahel, la Banya d’Àfrica i el Sudan, com també al Camerun, la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud.
Que arribi el dia en què es consolidin els vincles fraterns a la península coreana, obrint vies de diàleg i reconciliació que puguin crear les condicions per a una pau duradora.
El Fill de Déu, que es va fer un Nen humil, inspiri les autoritats polítiques i totes les persones de bona voluntat del continent americà, per trobar solucions idònies que portin a superar les dissensions socials i polítiques, a lluitar contra les formes de pobresa que ofenen la dignitat de les persones, a resoldre les desigualtats i a afrontar el dolorós fenomen de les migracions.
Des del pessebre, el Nen ens demana que siguem veu dels qui no tenen veu: veu dels innocents, morts per manca d’aigua i de pa; veu dels que no aconsegueixen trobar feina o l’han perdut; veu dels que es veuen obligats a fugir de la pròpia pàtria a la recerca d’un futur millor, arriscant la vida en viatges extenuants i a mercè de traficants sense escrúpols.
Germans i germanes, s’acosta el temps de gràcia i esperança del Jubileu, que començarà d’aquí a un any. Que aquest període de preparació sigui ocasió per convertir el cor; per dir “no” a la guerra i “sí” a la pau; per respondre amb alegria a la invitació del Senyor que ens crida, com havia profetitzat Isaïes, «a portar la bona notícia als pobres, / a embenar els cors ferits, / a proclamar l’alliberament als captius / i la llibertat als presoners » (Is 61,1).
Aquestes paraules es van complir en Jesús (cf. Lc 4,18), nascut avui a Betlem. Acollim-lo, obrim-li el cor a Ell, el Salvador. Obrim-li el cor a Ell, el Salvador, que és el Príncep de la pau.
