El papa Francesc va demanar ahir la pau per a Ucraïna fustigada “per una guerra cruel i insensata” i que els responsables de les nacions “escoltin el crit de pau de la gent”. Així ho va dir en el tradicional missatge després de la missa del Diumenge de Resurrecció que va celebrar davant de 50.000 persones, des del balcó de la basílica de Sant Pere.
Estimats germans i germanes: Bona Pasqua!
Jesús, el Crucificat, ha ressuscitat. Es presenta davant d’aquells que ploren per Ell, tancats a casa seva, plens de por i angoixa. Es posa al mig d’ells i els diu: «Pau a vosaltres» (Jn 20, 19). Els mostra les nafres de les mans i dels peus, i la ferida del costat. No és un fantasma, és Ell, el mateix Jesús que va morir a la creu i va estar al sepulcre. Davant les mirades incrèdules dels deixebles, Ell repeteix: «Pau a vosaltres» (v. 21).
També les nostres mirades són incrèdules en aquesta Pasqua de guerra. Hem vist massa sang, massa violència. També els nostres cors es van omplir de por i angoixa, mentre els nostres germans i germanes van haver d’amagar-se per defensar-se de les bombes. Ens costa de creure que Jesús veritablement hagi ressuscitat, que veritablement hagi vençut la mort. Serà potser una il·lusió, un fruit de la nostra imaginació?
No, no és cap il·lusió. Avui més que mai ressona l’anunci pasqual tan estimat per a l’Orient cristià: «Crist ha ressuscitat! Verdaderament ha ressuscitat!». Avui més que mai, tenim necessitat d’Ell, al final d’una quaresma que sembla no voler acabar. Hem passat dos anys de pandèmia, que han deixat marques profundes. Semblava que havia arribat el moment de sortir junts del túnel, agafats de la mà, reunint forces i recursos. I, en canvi, estem demostrant que encara no tenim l’esperit de Jesús, tenim encara en nosaltres l’esperit de Caín, que mira Abel no com un germà, sinó com un rival, i pensa com eliminar-lo. Necessitem el Crucificat Ressuscitat per creure en la victòria de l’amor, per esperar a la reconciliació. Avui més que mai el necessitem a Ell, perquè posant-se enmig nostre torni a dir: «Pau a vosaltres».
Només Ell ho pot fer. Sols Ell avui té el dret d’anunciar-nos la pau. Només Jesús, perquè porta les ferides, les nostres ferides. Aquestes ferides seves són doblement nostres: les nostres perquè nosaltres les causem a Ell, amb els nostres pecats, amb la nostra duresa de cor, amb l’odi fratricida; i les nostres perquè Ell les porta per nosaltres, no les ha esborrat del seu Cos gloriós, les ha volgut conservar per sempre. Són un segell indeleble del seu amor per nosaltres, una intercessió perenne perquè el Pare celestial les vegi i tingui misericòrdia de nosaltres i del món sencer. Les ferides al Cos de Jesús ressuscitat són el signe de la lluita que Ell va combatre i va vèncer per nosaltres amb les armes de l’amor, perquè nosaltres poguéssim tenir pau, estar en pau, viure en pau.
Mirant les seves nafres glorioses, els nostres ulls incrèduls s’obren, els nostres cors endurits s’alliberen i deixen entrar l’anunci pasqual: «Pau a vosaltres».
Germans i germanes, deixem entrar la pau de Crist a les nostres vides, a les nostres cases i als nostres països!
Que hi hagi pau a la martiritzada Ucraïna, tan durament provada per la violència i la destrucció de la guerra cruel i insensata a què ha estat arrossegada. Que un nou clarejar d’esperança despunti aviat sobre aquesta terrible nit de sofriment i de mort. Que s’esculli la pau. Que es deixin de fer demostracions de força mentre la gent pateix. Si us plau, si us plau, no ens acostumem a la guerra, comprometem-nos tots a demanar la pau amb veu potent, des dels balcons i als carrers. Pau! Que els responsables de les nacions escoltin el crit de pau de la gent, que escoltin aquesta inquietant pregunta que es van fer els científics fa gairebé seixanta anys: «Posarem fi a la raça humana; o haurà de renunciar la humanitat a la guerra?» (Manifest Russell-Einstein, 9 juliol de 1955).
Porto al cor les nombroses víctimes ucraïneses, els milions de refugiats i desplaçats interns, les famílies dividides, els ancians que s’han quedat sols, les vides destrossades i les ciutats arrasades. Tinc davant dels meus ulls la mirada dels nens que es van quedar orfes i fugen de la guerra. Mirant-los no podem deixar de percebre el seu crit de dolor, juntament amb el de molts altres nens que pateixen a tot el món: els que moren de gana o per falta d’atenció mèdica, els que són víctimes d’abusos i de violència, i aquells als que se’ls ha negat el dret a néixer.
Enmig del dolor de la guerra no falten també signes esperançadors, com les portes obertes de tantes famílies i comunitats que acullen migrants i refugiats d’arreu d’Europa. Que aquests nombrosos actes de caritat siguin una benedicció per a les nostres societats, sovint degradades per tant d’egoisme i d’individualisme, i ajudin a fer-les acollidores per a tothom.
Que el conflicte a Europa ens faci també més sol·lícits davant d’altres situacions de tensió, patiment i dolor que afecten massa regions del món i que no podem ni hem d’oblidar.
Hagi pau a l’Orient Mitjà, lacerat des de fa anys per divisions i conflictes. En aquest dia gloriós demanem pau per a Jerusalem i pau per a aquells que l’estimen (cf. Sal 121 [122]), cristians, jueus, musulmans. Que els israelians, els palestins i tots els habitants de la Ciutat Santa, juntament amb els pelegrins, puguin experimentar la bellesa de la pau, viure en fraternitat i accedir amb llibertat als Llocs Sants, respectant mútuament els drets de cadascú.
Hi hagi pau i reconciliació als pobles del Líban, de Síria i de l’Iraq, i particularment a totes les comunitats cristianes que viuen a l’Orient Mitjà.
Que hi hagi pau també a Líbia, perquè trobi estabilitat després d’anys de tensions; i al Iemen, que pateix per un conflicte oblidat per tothom amb incessants víctimes, la treva signada els últims dies pugui tornar l’esperança a la població.
Al Senyor ressuscitat demanem el do de la reconciliació per a Myanmar, on perdura un dramàtic escenari d’odi i de violència, i per a l’Afganistan, on no s’aconsegueixen calmar les perilloses tensions socials, i una dramàtica crisi humanitària està turmentant la població.
Que hi hagi pau a tot el continent africà, perquè acabi l’explotació de la qual és víctima i l’hemorràgia causada pels atacs terroristes ―especialment a la zona del Sahel―, i que trobi ajuda concreta en la fraternitat dels pobles. Que Etiòpia, afligida per una greu crisi humanitària, torni a descobrir el camí del diàleg i la reconciliació, i es posi fi a la violència a la República Democràtica del Congo. Que no manqui la pregària i la solidaritat per als habitants de la part oriental de Sud-àfrica afectats per greus inundacions.
Que Crist ressuscitat acompanyi i assisteixi els pobles d’Amèrica Llatina que, en aquests difícils temps de pandèmia, han vist empitjorar, en alguns casos, les condicions socials, agreujades també per casos de criminalitat, violència, corrupció i narcotràfic.
Demanem al Senyor Ressuscitat que acompanyi el camí de reconciliació que segueix l’Església catòlica canadenca amb els pobles indígenes. Que l’Esperit de Crist Ressuscitat guareixi les ferides del passat i disposi els cors en la recerca de la veritat i la fraternitat.
Estimats germans i germanes, tota guerra comporta conseqüències que afecten la humanitat sencera: des dels dols i el drama dels refugiats, a la crisi econòmica i alimentària de la qual ja s’estan veient senyals. Davant dels signes persistents de la guerra, com en les moltes i doloroses derrotes de la vida, Crist, vencedor del pecat, de la por i de la mort, ens exhorta a no rendir-nos davant del mal i la violència. Germans i germanes, deixem-nos vèncer per la pau de Crist! La pau és possible, la pau és necessària, la pau és la principal responsabilitat de tothom!