Quinze mesos després d’haver iniciat unes celebracions que han convertit el Mil·lenari de Montserrat en un dels esdeveniments religiosos i culturals més rellevants del país, l’Abadia de Montserrat ha posat punt final al programa commemoratiu amb un acte litúrgic carregat de simbolisme i gratitud. Les II Vespres de la Solemnitat de la Immaculada Concepció i la interpretació del Te Deum del Mil·lenari van tancar oficialment les celebracions a la Basílica de Santa Maria, el mateix escenari on el 7 de setembre de 2024 van començar els actes.
La comunitat benedictina, acompanyada per l’Escolania i la Schola Cantorum, va entonar les vespres segons la tradició montserratina. Abans del Te Deum, l’abat Manel Gasch i Hurios va adreçar unes paraules de balanç i agraïment. En la seva intervenció, va destacar el sentit d’esperança que ha volgut transmetre el Mil·lenari en un “món complicat i difícil”, i va reivindicar el paper del monestir com a institució capaç de “parlar del present” i fer dialogar tradició i innovació.
Montserrat reafirma la seva romanitat portant el Mil·lenari a Roma
El moment culminant va arribar amb l’estrena del Te Deum del Mil·lenari, una obra encarregada al compositor Josep Ollé, considerat una de les figures destacades de la creació coral actual. La interpretació, dirigida per Xavier Puig, va reunir l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Català, els solistes Elionor Martínez i Ferran Mitjans, l’organista Joan Seguí i les formacions vocals pròpies del monestir.
La peça, estructurada en sis moviments, va voler expressar l’agraïment col·lectiu pel primer mil·lenni d’història Benedictina a la muntanya. Ollé ha dedicat l’obra a la Mare de Déu de Montserrat, a la comunitat monàstica i a totes les persones que han trobat acolliment espiritual al santuari.
Un cop finalitzat el concert, la celebració es va traslladar a l’exterior de la basílica, on un dispositiu lumínic format per 24 focus va projectar un ventall de llum visible més enllà del massís. Un feix rotatori va unir simbòlicament Montserrat amb la Serralada de Collserola i amb la Basílica de la Sagrada Família, en el punt on s’alçarà la futura torre de Jesucrist. Paral·lelament, diverses projeccions sobre les parets naturals de la muntanya van desplegar visualment el lema del Mil·lenari: Ora, Lege, Labora, Rege te Ipsum, In Communitate.
Un Mil·lenari que supera totes les previsions
Les dades finals confirmen el caràcter excepcional de l’efemèride. El programa, concebut inicialment amb l’objectiu d’arribar a mil actes, s’ha tancat amb 1.235 activitats organitzades per l’Abadia o per entitats col·laboradores. Hi han participat aproximadament 620.000 persones en àmbits tan diversos com el religiós, el cultural, el musical, l’acadèmic, l’associatiu i el social.
La celebració ha tingut un abast territorial notable, amb activitats arreu de Catalunya, des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre, i amb presència internacional a capitals com Brussel·les, París i Roma. A la capital italiana, la música montserratina va arribar fins al Vaticà, on l’abat Gasch i Hurios va saludar el Papa Lleó XIV.
La projecció digital també ha estat significativa: el canal de YouTube de l’Abadia ha superat 1,6 milions de visualitzacions durant el període, mentre que l’activitat a les xarxes socials ha generat més de 14 milions d’impactes.
Uns goigs per al Mil·lenari de Montserrat
Amb aquesta cloenda solemne, Montserrat posa punt i final al seu primer Mil·lenari i expressa el seu reconeixement a totes les persones, institucions i comunitats que han contribuït a fer que la celebració transcendeixi els límits del santuari i es converteixi en un esdeveniment compartit per tot el país.
