- Dia 7, dilluns: Maria, la dona completa. Ser persona.- "Dia i nit com ferrer a la farga". Mn. Joan Mora.
- Dia 8, dimarts: "Feliç, Maria, que has cregut".- La ignorància de la fe. Fra Jordi Grau.
- Dia 9, dimecres: El "Sí" de Maria: La valentia de la fe. – Ser cada dia més testimonis. Mn. Adrià Burca.
- Dia 10, dijous: Casa i Mare per a tothom. – Religions en diàleg. Mn. Jaume Pedrós.
- Dia 11, divendres: Maria, "la dona que deslliga nusos". – Un cor misericordiós. Fra Joaquin Recasens.
- Dia 12, dissabte: L’oració de Maria. – Quan el cristià ja no sap pregar. Mn. Joan R. Ezquerra.
- Dia 13, diumenge: Maria, Mare de tots. – Solidaritat entre les generacions. Mn. Joan Jové.
- Dia 14, dilluns: Maria i la nova Evangelització. – Una Església que va a la trobada de tots. Mn. Lluís Sallan.
- Dia 15, dimarts: Maria, font d’Alegria. – La valentia de ser feliços. Mn. Casildo Rodríguez.
ALTRES ACTES DE LES FESTES DEL CARME
- Dia 13, diumenge.- Vespres i imposició de l’escapulari, a les 7’30 de la tarda.
- Dia 15, dimarts.- PROCESSÓ i OFRENA FLORAL. Santa Missa, a les 20:00. Inici de la processó, a les 21:00. Hi estan convidats molt especialment els nens que han fet la primera comunió aquest any. També els altres nens poden participar a la ofrena floral que es farà al Col•legi de la Sagrada Família.
- Dia 16, dimecres, DIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. Misses: 9, 12 i 20h. La missa de les 12 serà la de les “Carmes”. La missa de les 20:00 h la presidirà el Sr. Bisbe.
- Dia 17, dijous, a las 20:00 h., Festival folklòric-musical a l’Auditori Enric Granados a benefici de Centre Assistencial Jericó. Entrada 3 €. En aquesta festa farà el sorteig de la ‘manteleria’ que les senyores del rober de Carme han confeccionat per aquesta finalitat.
- Galeria de fotos de la novena i la imposició de l’Escapulari de la Mare de Déu del Carme
- Programa de la Novena i de les Festes del Carme
- Novena del Carme 2013
 |
1.- Dia 7, dilluns: Maria, la dona completa. Ser persona. "Dia i nit com ferrer a la farga". per Mn. Joan Mora |
La novena de la Mare de Déu del Carme ja ha començat amb les predicacions que ens faran contemplar Maria perquè esdevingui mestra de la nostra vida: “Mira l’estrella, invoca Maria”.
Mossèn Joan Mora, rector de la unitat pastoral de la Mare de Déu del Carme i Sant Joan ha fet la primera predicació dedicada a “Maria, la dona completa”. Ha començat amb una referència al gran escultor Miquel Àngel, que ja veia l’obra acabada quan encara escollia el bloc de marbre per a esculpir-la, per fer més entenedora la imatge de Déu, que va deixar pel darrer dia de la creació la seva obra mestra –l’home- i que caldria completar-la al llarg de la pròpia vida.
Déu ens ha creat ‘persones’, que vol dir ‘per si mateix’ anar perfeccionant allò que hem rebut per naturalesa. En el nostre cos hi ha tres realitats: la ment –ens fa veure la veritat, allò que més ens convé, a ser sincers i coherents-; la voluntat –l’esforç, la responsabilitat, la consciència de complir la nostra missió-; i el sentiment, sempre unit a la bondat que Déu ha posat al nostre cor. “Hem de créixer en les tres realitats”, ha subratllat. “Quan hom hi posa l’esforç, Déu hi col•labora, encara que no s’hagi rebut el do de la fe.”
“Aquest és l’ideal que va assolir Maria, ‘la dona completa’. Si mirem Maria veurem el seu esforç, la clarividència en les seves idees, treu profit del temps per anar a portar un bé als altres: ‘Anà decididament a la muntanya’… El Magnificat ens parla de les seves qualitats: ‘La meva ànima magnifica el Senyor […] perquè ha vist la petitesa de la seva serventa […] ha obrat en mi meravelles’…" Mn. Joan ha acabat la predicació animant-nos a “mirar Maria i a comparar-nos-hi, tot procurant ser persones completes -com Maria- amb el nostre esforç per a superar-nos -‘dia i nit com el ferrer a la farga’-, i confiant sempre en la gràcia del Senyor.”
 |
2.- "Feliç, Maria, que has cregut. La ignorància de la fe", per Fra Jordi Grau. |
«Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!» (Lc 11,28). Aquestes han estat les paraules inicials de la predicació del P. Jordi Grau, ofm del santuari de Sant Antoni de Pàdua, per centrar el tema de la fe amb la figura de Maria. “Ella, una noia senzilla de poble, sense cultura, santa, pietosa,,, d’on li van venir els privilegis –immaculada, mare i verge, no morir-perquè Déu l’escollís com a Mare del seu fill?” Malgrat no entenia res, Maria es fià de Déu: «Faci’s en mi segons la vostra paraula». Aquesta és la fe ferma, incondicional de Maria: acceptar la voluntat de Déu “posar-se a les seves mans..”
El P. Jordi Grau ha posat altres exemples significatius de la fe de Maria, especialment el seu dolor en la Passió de Jesús. I ens ha qüestionat sobre el coneixement que tenim els cristians sobre Jesús. El mateix Jesús tenia curiositat per saber-ho a través dels apòstols: «Qui diu la gent que sóc jo?» I va ser Pere qui va fer la confessió de fe que tant va plaure a Jesús.
"La nostra fe és feble", ha dit. I ens ha animat a “tenir la valentia de llegir l’evangeli per conèixer millor Jesús, saber com sentia, com pensava, com actuava… i aprofundir en la nostra fe. Com Maria, sense fer preguntes…"
 |
3.- El "Sí" de Maria: La valentia de la fe. Ser cada dia més testimonis, per Mn. Adrià Burca |
A fi de captar l’atenció dels fidels que hem assistit a la novena, Mn. Adrià Burca, sacerdot de la comunitat romanesa catòlica a la Unitat Pastoral de la Mare de Déu del Carme i Sant Joan, ha començat a fer unes preguntes obertes relacionades amb Maria: ”L’estimem?”, “Quan va dir el primer ’SI’?”, “i el segon….?”… Efectivament, tota la vida de Maria és un SI incondicional a Déu! Amb aquest punt de partida, la predicació ha desenvolupat els tres grans ‘SI’ de la història:
El primer, el ‘SI’ de Déu a la Creació, feta per amor i en llibertat. A l’home li va donar també el do de la llibertat i, com a resposta, va pecar i va donar l’esquena a Déu. Aleshores Déu emprengué una segona creació per salvar l’home del pecat: «Tant va estimar Déu al món que li va donar el seu Fillc. Llavors Déu va crear Maria. “És admirable veure com Déu no va voler fer-ho sol, sinó amb col•laboració humana. Així, al ‘SI’ de Déu li va seguir el ‘Fiat’ de Maria.”
A continuació Mn. Adrián ha explicat la motivació profunda de la fe de Maria que li feia tenir una confiança absoluta amb Déu: Maria escoltava la Paraula i la interioritzava –“la guardava al seu cor”-, de manera que en ella la Paraula es feia vida. “Totes les pàgines de la seva vida eren un ‘SI’ com a homenatge a Déu -des de Natzaret fins al Calvari-, generosa també per la intensitat de cada moment i amb la disponibilitat de fer tot allò que Déu li demanava a cada instant.”
Finalment, Mn. Adrián ha concretat quin hauria de ser el tercer ‘SI’: “Déu vol que de la nostra boca i el nostre cor brolli també un ‘SI’ generós. Hem de fer com Maria, escoltant la seva Paraula i meditant-la fins al fons del nostre cor.” Així serem cada dia millors testimonis.
 |
Religions en diàleg, per Mn. Jaume Pedrós |
Mn. Jaume Pedrós ha tingut cura del quart dia de la novena de la Mare de Déu del Carme. Presideix el Capítol de la Catedral, és rector del Seminari i de la parròquia de Sant Pere. Com a fil conductor de la seva predicació ha anat relacionant la condició de Maria com a Mare, que procura l’harmonia i el benestar de la família, amb l’evangeli de Jesús que fuig de tot personalisme per buscar la pau i la concòrdia; un desig que s’ha de fer extensiu a tota l’Església.
La realitat no va per aquí, ha dit: “És un fet que no ens estimem prou. Maria ens fa una crida per a estrènyer els lligams de la nostra estimació. Déu al fer-se home ens dóna exemple d’estimació. Ha sembrat el bé per a tothom. Nosaltres també hem de sembrar el bé entre tots els cristians i entre totes les religions”.
A continuació ha anat explicant quin és el fonament del diàleg interreligiós i com assolir-lo “no a nivell teològic –això no ens correspon- sinó en el tracte de tu a tu. “Dialogar vol dir entrar al cor de l’altre, atansant-nos-hi amb respecte i comprensió.” Un requisit imprescindible és la sinceritat, també a nivell de creences -la fe no és pot imposar, només exposar-la-; un altre és el compartir, per anar creant comunió, unitat entre els creients, tant en la caritat com en la pregària i l’espiritualitat.
I ha acabat, com a l’inici, amb una invocació a Maria, Casa i Mare de tothom: “Maria ens crida al diàleg; la novena és una bona ocasió. Que Maria, Mare de tots els cristians i Mare de la Unitat ens ajudi en aquesta unió que Jesús ens va demanar i la pau serà més real i autèntica al nostre món.”
 |
Maria, "la dona que deslliga nusos". Un cor misericordiós, per Fra Joaquin Recasens |
Fra Joaquim Recasens, Guardià del santuari de Sant Antoni de Pàdua, ha tingut cura de la predicació del cinquè dia de la novena de la Mare de Déu del Carme. I ho ha fet coincidint amb la festa de Sant Benet, memorable fundador de l’orde dels benedictins i patró d’Europa.
El tema dedicat al cor misericordiós de Maria l’ha desenvolupat seguint el passatge evangèlic de les Noces de Canà tal com el “pinta” sant Joan (Jn 2,1-11). Fra Joaquim ens ha anat endinsant, primer, en les circumstàncies del convit on a través de Maria hi son convidats Jesús i els seus amics (el seu grup ja estava consolidat). A continuació s’ha centrat en la gravetat de la situació que es planteja quan s’acaba el vi i com Maria se n’adona: ho entén, ho compren i es posa a la pell dels amfitrions i força Jesús a posar-hi remei. I constata com la lliçó de Joan l’evangelista és brillant, per la professió de fe que fa Maria en el seu fill; i, d’altra banda, per l’autoritat moral que té Maria pel Jesús.
Com a conclusió Fra Joaquim ha dit: “Maria ‘deslliga nusos’ i mostra el seu cor misericordiós en una estampa quotidiana. El mateix Pare ha claudicat davant la bondat de Maria: l’esclava del Senyor s’ha convertit en senyora. La dimensió humana i tendra només pot venir de Déu perquè és plenament diví.”
 |
Quan el cristià ja no sap pregar", per Mn. Joan R. Ezquerra |
Mn. Joan Ramon Ezquerra ha començat la predicació -del cinquè dia de la novena- relacionant el tema que li havia estat assignat “L’oració de Maria. Quan el cristià ja no sap pregar” amb la lliçó que ens havien donat les lectures de la Paraula de Déu proclamada, i que l’aclamació resumia: “la llavor és la Paraula de Déu, el sembrador és el Crist, tothom qui el troba viurà per sempre” (2Tm 1,10).
La novena ens va preparant per acollir la Paraula de Déu com la pluja fina o la llavor acabada de sembrar amara la terra i germina d’una forma progressiva en un sembrat. Per això el cristià ha de tenir interès en “ser terra més bona” per donar més fruit: “cal pregar, però cal fer-ho millor”. Tot referint-se a la pregària de Jesús feia i ensenyava, Mn. Joan Ramon ha incidit en com ell va aprendre a resar “a la falda de la seva mare, Maria, que és mestra i exemple de pregària.” Aquest ha estat el nucli de la predicació: com pregava Maria i com podríem millorar la nostra pregària, que és “la respiració de l’ànima”.
Maria pregava sempre. Ella era conscient de la presència permanent de Déu en la seva vida. Som prou conscients de la presència de Déu? Maria guardava en el seu cor tot allò que li passava i ho meditava: el que havien dit els pastors a Betlem (Lc 2,19), quan Jesús es va perdre a Jerusalem (Lc 2,51)… Meditem prou allò que ens passa per a descobrir-hi la voluntat de Déu? Això suposa una actitud de silenci interior… Maria escoltava la Paraula de Déu i actuava: tot li portava a dir sempre Sí a Déu. La seva era una pregària conseqüent.
Per acabar, Mn. Joan Ramon ha reformulat la lloança que Jesús va fer de la seva mare (“Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden” Lc 8,21) i la seva identitat (“La meva mare i els meus parents són tots els qui escolten la paraula de Déu i la guarden” Lc 11,28) per transmetre’ns un consell molt pràctic per a millorar la qualitat de la nostra pregària: “Maria va ensenyar Jesús a pregar; ella ens ensenya a meditar, escoltar i a dir sempre SÏ a Déu, amb la qual cosa la nostra pregària serà sempre completa.”
 |
Solidaritat entre les generacions", per Mn. Joan Jové |
La paràbola del sembrador ha inspirat novament al predicador del setè dia de la novena: Mn. Joan Jové, rector de la parròquia de Sant Salvador, de Pardinyes, molt unida des dels orígens a la nostra parròquia.
La llavor és la Paraula de Déu als nostres cors. En Maria aquesta llavor va trobar terra totalment bona. Els quatre tipus de terra que donen un cert fruit de la paràbola evangèlica, avui podríem concretar-los en l’ambient que vivim. L’amor de Déu vol estar en tots els cors, però el món d’avui és molt diferent i l’Església ha de donar resposta a aquests canvis que s’han produït. La societat ha canviat la forma de pensar, d’estimar i de viure la fe. L’ambient també educa i avui la fe no s’hi fa present. Actualment tenim més cobertes les necessitats materials, però falta el caliu humà. El Papa Francesc diu: «Un pueblo que no cuida a sus jóvenes y ancianos no tiene futuro. Los jóvenes son los que llevan la patria adelante y los viejos son los que le dan la memoria, la sabiduría para que ellos sigan adelante». Això cal educar-ho en la família».
Després d’aquesta reflexió inicial, Mn. Joan Jové ha donat una resposta evangèlica adient a aquesta realitat a través de les paraules de Maria a les Noces de Canà: «Feu el què Ell us digui». Ella va recórrer a Jesús; i nosaltres també escoltem les paraules que ens diu Jesús:
«No tingueu por»; «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera»; «Pare, no només et demano pels meus deixebles, sinó també pels que creuran en mi per la seva paraula, perquè tots siguem u, com tu Pare, en mi i jo en tu, som u». La traducció actual seria “intentem respectar-nos, però sobretot que hi hagi diàleg i amor. Pau escriu als colossencs (3, 12-21) «Revestiu-vos dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho».
Ja per acabar, Mn. Joan Jové ha dit: “L’eucaristia que celebrem és l’escola de l’amor. Jesús ens vol ajudar perquè en la nostra societat siguem llavor de bondat, unitat i amor.” I, invocant la Mare de Déu: “Maria, tu ets la nostra mare, escolta les nostres súpliques… ajuda’ns a sentir-nos responsables; que en les nostres famílies siguis escola de dolcesa, i que entre les generacions hi hagi diàleg. Digna’t a escoltar-nos Maria, tu que ets la nostra Mare, i fes que Jesús augmenti la nostra fe.”
 |
"Maria i la nova Evangelització. Una Església que va a la trobada de tots", per Mn. Lluís Sallan |
Mossèn Lluis Sallán, rector de la Unitat Pastoral se Cappont i Arxiprest, ha dissertat àmpliament sobre la coherència de vida del cristià, tan estretament vinculada amb la seva capacitat evangelitzadora: “El valor de les nostres ofrenes és el nostre cor, la seva manera d’expressar-se.” A través de la seva Paraula, Déu és llum per a la nostra consciència. Les lectures de la Paraula de Déu proclamada a la primera part de l’eucaristia ens donen la clau, el sentit de la missió evangelitzadora que rebem de l’Església. El darrer Sínode dels Bisbes i l’Evangeli Gaudium del Papa Francesc posen en consideració que cal que hi hagi sintonia entre el dir i el fer.
A fi d’actualitzar el concepte ‘evangelització’ Mn. Lluis Sallán ha formulat aquesta pregunta: “Què va fer Jesús i quina utilitat té el que ell va dir i fer per al dia d’avui?”. Evangelitzar vol dir trobar-se amb Jesús i portar al món la seva manera de viure: “Aneu prediqueu l’evangeli”. Jesús avui s’expressa en les persones que ens envolten, en tota la seva realitat: necessitats, dolors, perplexitats,… “I a mi, Senyor, que em demanes?” Aquesta és la pregunta que hauria de suscitar en nosaltres la presència dels altres, la seva mirada. Evangelització és allò que ens porta a actuar passant el nostre viure als altres “perquè tinguin vida, i vida a desdir.”
Després ho ha concretat més: generositat, entrega en nosaltres és l’acció de Déu que revela en nosaltres la bona notícia de l’evangeli. A través de l’interès altruista pels altres fem l’obra de Déu, evangelitzar. Jesús ens l’encomana quan diu: “Aneu i sereu els meus testimonis”. Injectar la rosada a la terra perquè hi brolli vida, això és evangelitzar: donar aigua a l’assedegat, companyia al que està sol,… connectar la nostra vida amb Jesús. “No es tracta tant dels recursos sinó del gest de compartir; no de l’activisme, sinó de l’acció de l’Esperit del Senyor”.
Tot i que l’eficàcia de l’evangelització sempre és obra de Déu, Mn. Lluis Sallan ha precisat quines són les dues actituds bàsiques del cristià que s’hi disposa: contemplar Jesús -en la pregària, lectura de la Paraula de Déu, ser seguidor de Jesús…-, i servir els qui viuen principalment a la cuneta, alliberar temps al servei dels altres, donar donant-se. “Són punts de referència que susciten preguntes que mostren que Jesús omple de sentit la nostra vida i allò que fem porta Déu al món. Només la contemplació del testimoni fomenta el missatge, la nostra Església, l’evangeli. Posar al cor el que fem; no es tracta tant de fer nou l’evangeli, sinó la nostra manera de portar-lo al món”.
"Maria, tron de la saviesa, ens mostra, dóna el seu fill. Aquesta és la imatge característica de les marededéus romàniques, que també s’expressa en la Mare de Déu del Carme: que en una mà porta Jesús mentre amb l’altra mà serveix i acull. Això és el que Maria va ser i és per l’Església. Això és evangelitzar.”
 |
La valentia de ser feliços", per Mn. Casildo Rodríguez |
Mn. Casildo Rodríguez –sacerdot colombià, rector de la parròquia del Pont de Suert i altres pobles– ha estat el predicador del darrer dia de la novena. Partint de la premissa que Maria experimentà per primera vegada l’alegria cristiana al viure els esdeveniments de l’anunciació, encarnació, naixement i resurrecció de Jesús, ha plantejat la condició de Maria com a font d’alegria per a tots els cristians: “Qui millor que ella per comprendre l’origen de l’alegria cristiana, és a dir, l’alegria humana que en Crist assoleix la seva plenitud!”
Tot seguit ha explicat els tres grans fonaments de l’alegria de Maria:
En primer lloc, l’alegria per l’encarnació del Verb. “La primera paraula de salutació del missatger diví a Maria és una invitació a l’alegria messiànica per l’anunci de la realització definitiva de les promeses fetes a Israel, la promesa de l’Emmanuel, Déu-amb-nosaltres, que hauria de néixer d’una Verge que portaria la victòria sobre el mal. La causa de la alegria de María és la presència reconciliadora de Déu enmig del seu poble amb rostre plenament humà: Jesucrist, el Reconciliador.” Però l’alegria de Maria ve especialment per la seva intensa comunió de vida amb les tres Persones de la Trinitat: “ella s’insereix plenament en l’alegria que Déu viu en sí mateix, i en ell tot és alegria, perquè tot Ell és un Do.”
En segon lloc, l’alegria de l’anunci evangelitzador, la infinita alegria que experimentà Maria al rebre l’anunci de l’àngel i al pronunciar el seu “SI”. Una alegria que no podia guardar per si mateixa i que va voler compartir amb Isabel. Aquesta alegria de les dues dones es comunica amb el do de l’Esperit Sant: «quan Isabel escoltà la salutació de Maria, el nen saltava de goig dins les seves entranyes i Isabel quedà plena de l’Esperit Sant.» És la mateixa alegria que Maria transmet al seu càntic joiós: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa…»
Finalment, quanta alegria permet experimentar el lliurament a Déu i el compliment del designi diví als qui es fan responent del do generós de sí mateixos es fan partícips del misteri d’acollida i lliurament a la Santíssima Trinitat. “Aquesta reciprocitat és la que en l’ésser humà produeix una alegria inigualable i una plenitud de goig.”
Ja concloent, Mn. Casildo ha ressaltat l’essència de l’alegria que Maria viu i transmet: “Maria, escola de vida cristiana, ens ensenya que la vida de tota persona humana es realitza pel do de sí mateixa als altres: qui dóna estima, i al ser creats per l’Amor i per a l’amor, només podrem assolir la plenitud de l’alegria si estimem com Crist ens ha estimat. Qui viu això en el dia a dia, participa de l’alegria que ve de Crist, alegria que, d’acord amb la promesa de del Senyor, res ni ningú mai podrà prendre’ns.” I ha afegit “després de participar en la novena de la Mare de Déu del Carme ens queda el compromís d’assolir l’ideal espiritual. Tal com ens diu el Papa Francesc, hem de lluitar per ser cada dia alegres enmig dels problemes per ser feliços a la terra i a l’eternitat.”
