L’ALEGRIA DE MARIA
En acabar la novena del Carme, en què hem parlat de les virtuts de Maria, per tal d’agrair-les i imitar-les, parlarem avui de la virtut que és el fruit de totes les altres.
L’alegria de Maria
L’alegria és fruit exquisit … d’una vida santa. "Només els sants -deia Pau VI – són veritablement feliços". Si això és així, ¿com seria l’alegria de Maria … Santíssima?
"La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però no alegria. Perquè l’alegria té un altre origen: l’alegria ve de dins". Són paraules de Pau VI, al final de les celebracions de l’Any Sant 1975, en la Carta Apostòlica “Alegreu-vos sempre en el Senyor”.
Quin és el secret de l’alegria?
Segueix dient Pau VI: "Si Jesús irradiava pau, alegria, disponibilitat, era perquè se sentia infinitament estimat de Déu Pare".
Maria tenia consciència, humil i joiosa, de ser Filla estimada pel Pare amb un amor etern.
Maria se sentia Mare plenament estimada pel seu Fill, el Fill unigènit de Déu.
Maria se sentia Esposa, humil i joiosa, de l’Esperit Sant que habitava en ella.
Per tot això, immersa tan íntimament en el corrent d’amor de la Santíssima Trinitat, vivia amb una alegria constant, misteriosa, profunda, serena, expansiva.
Jesús s’adonava d’aquesta alegria de la seva mare, Jesús, només mirar Maria, sentia sobre si la pau que respirava la seva mare. També enmig de les dificultats.
Jesús va créixer en aquest clima, de pobresa i sacrifici, és cert, però d’una alegria impertorbable, que va portar sempre al cor. No ho oblidem: l’alegria que prové de la virtut s’encomana d’una manera imparable.
I quan tenim dins aquesta font de l’alegria, que brolla sense parar, tot contribueix a augmentar l’alegria:
- L’alegria de viure, l’alegria de l’amor honest,
- L’alegria tranquil•litzadora de la natura i del silenci.
- L’alegria, de vegades austera, del treball ben fet, del deure complert,
- L’alegria transparent de la puresa, del servei, de saber compartir, l’alegria, exigent, del sacrifici …
L’alegria de les coses petites …, dels ocells i dels lliris, de la collita i del ramat …
Si Jesús parla d’aquestes coses amb tant de goig, és perquè, de petit, Maria i Josep li van ensenyar a veure, a contemplar, a agrair i a respectar totes aquestes meravelles de la creació, i a sentir-se joiós de tot.
Germans i germanes. Els misteris de goig de la Mare de Déu no són cinc. Són tota la vida.
Perquè l’alegria consisteix a estar amb Déu … I Maria no es va moure mai de la seva presència. "La meva ànima magnifica el Senyor", és la seva expressió, la que la caracteritza.
Fins i tot quan tremolava i patia, quan moria Jesús a la creu o el tenia mort sobre la seva falda, no deixava de tenir Maria en el profund del cor una alegria misteriosa, la de saber-se col•laboradora de la passió i de la redempció. En aquells moments de terrible dolor estava ella infantant tota la humanitat. Si donar a llum un fill és, enmig del dolor, una gran font d’alegria, quin dolor i quina alegria -gran misteri – el donar-nos a llum a tots, al peu de la creu!
Maria, Mare de l’alegria, pregueu per nosaltres. Ensenyeu-nos el secret de l’alegria. Doneu alegria a l’Església. Que sapiguem trobar l’autèntica font de l’alegria, que és Déu, que és l’amor de Déu, que és l’amor a Déu, que és la puresa de cor, que és l’amor als germans, que és la virtut, tota virtut . Déu ens vol immensament feliços … No equivoquem el camí. Deixem-nos conduir per Maria.
