LA PURESA DE MARIA
No ens cansem de mirar Maria: Mirar Maria tonifica, pacifica, neteja, purifica. Avui anem a fixar-nos en
La puresa de Maria
Per a alguns, la castedat, la puresa … és una cosa desfasada, antiquada, com una repressió que fa mal a la persona, a la família, a la societat. És així … o és tot el contrari?
Es considera una exageració el mantenir net el pensament, el cor, el domini dels sentits. Què és, doncs, la puresa, i per què?
Alguns fan burla de la virginitat en general i arriben a fer burla de la virginitat de Maria i negar-la. És possible i preciosa la vocació a la virginitat?
Tant de bo que, mirant la Mare de Déu, puguem descobrir, valorar i viure aquesta gran virtut de la puresa, cadascú en el seu estat de vida; la puresa és una virtut que dóna força a totes les altres.
Maria va viure en la virginitat la seva total consagració a Déu.
Segles abans ho havia anunciat el profeta: "Una verge concebrà i tindrà un fill".
Maria, la jove de Natzaret, per inspiració divina, es consagra a Déu en cos i ànima. Serà verge. La seva decisió és heroica. Per a una dona israelita el no tenir fills era un senyal de maledicció de Déu.
Quan l’àngel li proposa ser mare de Jesús, Maria no dubta, ni s’oposa, però demana una explicació, perquè ha promès virginitat. L’àngel li ho aclareix: "Serà obra de Déu … per a qui res no és impossible".
Les seves esposalles amb Josep -que sap i comparteix aquest propòsit de virginitat de Maria- mantindran amagat davant el món el misteri del naixement virginal de Jesús.
Maria, per la seva virginitat, és la criatura posseïda plenament per Déu, orientada totalment a ell: Immaculada en la seva concepció, puríssima en el seu pensament i en el seu cor, verge en la seva maternitat. Maria és la gran obra de Déu.
Quan Jesús dirà: "Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu" segur que pensava en la seva mare, Maria. Maria va poder dir sempre amb veritat: "Sóc tota de Déu".
El motiu de la virginitat de Maria no és timidesa, egoisme o ignorància. El motiu és l’amor, un amor total i exclusiu.
Aquest motiu -l’amor- li donarà a Maria llum, alegria, serenitat, força per superar totes les dificultats. Serà la dona més autèntica, l’obra més gran del poder i de la gràcia de Déu, beneïda entre totes les dones de la terra.
Maria serà l’única dona que reuneix en si mateixa totes les expressions de la dona: verge, esposa, mare. Només ella. Per això totes les dones la poden mirar com a exemple: les verges, les esposes, les mares.
Tots els segles han proclamat Maria "la sempre verge". És una veritat de fe, que sempre ha proclamat l’Església, com a veritat revelada per Déu.
Però, és imitable la puresa de Maria?
Sí, i a més, imitable per a tots, en qualsevol estat de vida. Ha estat imitada, ho és i ho serà sempre.
Imiten la puresa de Maria els nens i nenes que diuen NO a qualsevol conversa, amistat o programa, que els portaria a mals pensaments i accions deshonestes. Pensem com actuaria Maria.
Imiten a Maria els joves –nois i noies– que entenen l’amor com una donació de si mateixos, i es preparen per al matrimoni exercitant-se en la virtut, en el domini de si, en l’amor al treball, en l’esperit de servei, i en una relació de nuviatge neta, generosa i alegre. Recordeu: la puresa no és repressió, el seu motiu és l’amor, i això revela una noblesa d’esperit.
Imiten a Maria en la puresa i castedat també els esposos cristians que no permeten que sigui la passió la que regeixi les seves relacions conjugals, ni permeten que sigui l’egoisme el que decideixi el nombre de fills. La passió i l’egoisme ho espatllen tot. Que sigui sempre l’amor el motiu dels vostres pensaments i els vostres actes. I que el respecte a la vida estigui sempre present en les vostres relacions.
Imiten a Maria verge, d’una forma molt especial, aquells homes i dones que, per sublimar i fer més extensiu el seu amor, renuncien lliurement al matrimoni i consagren a Déu, a l’Església i a la societat tot el seu temps, la seva energia, el seu pensament , el seu cor, el seu cos i la seva ànima. No és perquè tinguin el cor petit, és perquè volen tenir-lo més gran per a què hi càpiguen tots. Així, verge, va viure Jesús. I el seu estil de vida sempre suscitarà ànimes generoses que voldran viure com ell, com Maria.
Tinguem present que tots aquests camins d’imitació de Maria -nens, joves, esposos, ànimes consagrades- són camins sublims, exigents i fecunds. Només l’egoisme és estèril i repressiu. L’amor, en canvi, és per naturalesa alliberador i fecund.
Que Maria ens concedeixi a cadascú de nosaltres, en el nostre propi estat de vida, aquesta puresa de cor.
