LA HUMILITAT DE MARIA
Seguim mirant Maria. És l’obra més gran que ha sortit de les mans de Déu
La humilitat de Maria
- La humilitat ens fa agradables a Déu i a les persones.
- La humilitat, com la "cadena del rosari" que uneix tots els grans, uneix i aglutina totes les virtuts.
- La humilitat camina sempre segura.
- La humilitat és la veritat: ens fa comprendre que som criatures, que som pecadors, que tot el que som, sabem i tenim … ho hem rebut.
- La humilitat ens fa ser agraïts.
- Quan Jesús va dir que aprenguéssim d’ell, només va dir "Apreneu de mi, que sóc benèvol i humil de cor”.
I ens podem preguntar: I Jesús de qui va aprendre a ser humil de cor? La resposta és clara: Maria va ser la formadora de Jesús, de Maria ho va aprendre tot, especialment la humilitat.
Maria, en el moment de la seva màxima exaltació (serà Mare de Déu), respon: "Sóc l’esclava del Senyor". I era veritat.
Maria, quan Isabel la proclama joiosa entre totes les dones de la terra, accepta la veritat, però diu que Déu l’ha fet feliç "perquè ha mirada la petitesa de la seva serventa".
Maria es troba a gust, passant la vida a Natzaret, desconeguda. És la dona del fuster. Se sotmet en tot a Josep.
Maria, més tard, acceptarà – i és lògic – les decisions de Jesús, que abandonarà la casa per sortir a predicar.
De Maria, l’Evangeli ens explicarà molt poques paraules: La convidaran a unes noces a Canà, i ella, humil, a la cuina, es donarà compte de la dificultat, i dirà una paraula a Jesús per demanar favor per als nuvis: "No tenen vi", i dirà una paraula als criats : "Feu el que ell us digui".
I Maria, quan els apòstols, deixebles de Jesús, prendran les regnes de l’Església, ella, "la Mare del Senyor", passarà feliç a segon terme, pregant i donant força, en el silenci, a l’obra del seu fill, l’Església de Jesús.
Aprenguem la humilitat de Maria. Quant ens costa de ser humils!
- No vulguem imposar la nostra opinió, dir l’última paraula.
- Sapiguem escoltar, dialogar, no tallar la paraula a qui està parlant.
- L’humil no s’infla quan alguna cosa li ha sortit bé, ni es desanima davant un fracàs.
- L’humil no té por a "quedar malament", per això és decidit.
- L’humil agraeix sempre la correcció: té tant d’aprendre de tots!
- L’humil sap demanar perdó. I perdona de tot cor.
- L’humil reconeix les qualitats que Déu li ha donat, les agraeix i les posa a disposició de tots. També reconeix les seves limitacions … que intenta corregir.
- L’humil no busca càrrecs i honors perquè la gent parli d’ell, però tampoc es nega a assumir responsabilitats.
- La il•lusió de l’humil és servir. Fins i tot quan ha de manar, perquè li toca de fer-ho.
- L’humil no sap mentir ni exagerar. Diu simplement la veritat.
- A l’humil li encanten els petits i les coses petites. Es troba bé, és el seu ambient. Per ser feliç en té prou amb ben poca cosa. Es contenta amb el que té, per això ni enveja ni critica ningú.
Aquest és el retrat de Jesús. El retrat de Maria. No t’agradaria ser humil com ell, com ella?
L’humil, en la família, a l’escola o universitat, a la feina, a la diversió… és una benedicció per a tots. Com Jesús, com Maria.
