Com tots els anys, la parròquia del Carme organitza un viatge de dos dies a Lourdes.
Per cert, que aquest any hem anat molt ben acompanyats doncs venien amb nosaltres tres sacerdots -Mossèn Joan Ramon Ezquerra, Mossèn Joan Miquel Martínez, que és missioner, i està a Colòmbia, i Mossèn Santiago Mataix-, i Antonio Ruiz, diaca.
El viatge és fabulós, té un paisatge que és un encant tan verd i els pantans plens d’aigua com mai els havíem vist.
En arribar a Lourdes, com que ja era l’hora de dinar varem anar directes a l’hotel on ja ens esperava la Madame. Dinar i felicitar el dos mossens que celebraven el seu sant. Després prendre possessió de les habitacions, arreglar-nos una mica; a les tres ja estàvem tots a punt per aprofitar al màxim el temps. Lourdes, com sempre, està ple de gent de tots els països.
La nostra porta d’entrada al recinte del santuari és la de sant Josep, amb uns arbres alts amb un olor que fan, dóna bo de passar-hi. Quan s’acaba la baixada, a la dreta, trobem la Verge coronada que ja ens dóna la benvinguda a l’esplanada on es resa el Rosari de torxes; i a l’esquerra les basíliques, que cada any trobem més arreglades.
Però el més important és la cova; allí hi ha la Mare al mateix lloc on es va aparèixer; ens rep amb un somriure dolç que no et cansa de mirar-la i t’omple de pau i de amor. El riu que passa pel davant de la cova, jo no l’havia vist mai tan ple.
La processó del Santíssim, i la Benedicció dels malalts, és impressionant. Aquell silenci de pregària, de confiança, i de fe.
Sopar, i al Rosari de torxes. Es canta i es prega en molts idiomes. En acabar, vam agafar aigua de la font per portar-la cap a casa. Desprès a dormir.
Al dia següent, aviadet a esmorzar, i a tornar aprofitar el nou dia. Ens trobàrem amb un grup del Pont de Suert, que ens repartírem per fer el Viacrucis , uns a la muntanya, i el altres al prat. Aquest darrer és també molt bonic; té mes estacions: l’Esperança de Maria, la Fe, la Resurrecció, i la Caritat -Manifestació de Crist Ressuscitat als deixebles de Emmaús;. Les estacions són fetes amb marbre blanc; val la pena d’anar a veure’l.
Desprès varem anar a missa a la capella de sant Josep. La van dir en espanyol, i estava ben plena. Després a dinar i a carregar les maletes. Com que encara teníem un parell d’hores, uns varen anar a una sala per veure la projecció de Bernadette, d’altres de compres, i uns altres a l’altre costat de riu davant de la cova per acomiadar-nos de la Mare, fins l’any vinent.
El viatge de tornada va anar molt bé. Vam veure la pel•lícula de la vida de Joan Pau II, molt maca. El camí es va fer curt, a les 10 ja estàvem a Lleida, tots contents… i fins la propera.
Montse Ges
