L’ESCULTOR ÉS L’AUTOR DE LES IMATGES DEL CRIST DE LA BONA MORT, EL SAGRAT COR, SANT ANTONI I SANT NICOLAU, DE LA PARRÒQUIA DE SANT JOAN
El proper 17 de novembre, dijous, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs tindrà lloc la presentació del llibre “Jaume Gort, l’escultor de la modernitat serena” del qual n’és autor Jordi Curcó.
Amb ocasió del 50 aniversari de la seva prematura mort, l’autor pretén amb aquest singular treball, donar a conèixer la vida i l’obra d’aquest escultor fill de Montoliu, on nasqué l’any 1919 i traspassat a Lleida, el 9 de novembre de 1966.
Format a Lleida, Barcelona, París i Roma, a l’ombra d’escultors com Joan Rebull, Enric Monjo o Miquel Marigó, Gort fou una prolífic i bon escultor que destacà per la seva producció d’imatges religioses. De totes elles cal destacar per la seva popularitat entre els lleidatans, la talla de Sant Jaume “dels Fanalets”, el pas de la Fugida d’Egipte, conjunt escultòric conegut com ‘la Somereta’ i l’entranyable imatge de la Mare de Déu de Grenyana, que li fou encomanada l’any 1955 per la parròquia de Sant Joan, a la qual pertanyia aleshores l’ermita.
Tanmateix Gort és l’autor de quatre extraordinàries imatges de la parròquia de Sant Joan, que va esculpir entre els anys 1945 al 1947: El Crist de
Tot i que potser haurà estat un signe tardà de reconeixença, la publicació d’aquest llibre biogràfic evoca el que fou i feu Jaume Gort i Farré, l’escultor injustament oblidat i ignorat durant molts anys. Tanmateix esdevé una nova i definitiva oportunitat de donar a conèixer l’escultor, redescobrir la seva producció artística tant poc coneguda i com a conseqüència també, poc reconeguda i apreciada, a fi i efecte de posar-la en valor.
Vol ser en definitiva una bona eina per a no oblidar-lo mai més, ni a ell ni a les escultures que van ser creades per aquelles “llargues i tosques mans” de bon artista i millor imatger. Obres d’art que han perdurat i perduren en el temps i que s’entossudeixen, tot i els oblits humans, en fer-lo sentir viu i proper, a Lleida i Montoliu almenys.
Jordi Curcó