El tridu final de la Novena de la Mare de Déu del Carme s’ha iniciat amb una plàtica de Montse Sánchez sobre “El valor espiritual del Rosari”, convidant-nos a redescobrir aquesta pregària profundament cristològica que ens permet contemplar la vida de Jesús i apropar-nos a Ell a través de Maria, que sempre ens hi condueix. Com ens ha recordat durant la seva reflexió: “Reposar en la Mare és el descans de l’ànima en l’Amor que no ens deixa mai”. El Rosari és un regal i una porta oberta a la misericòrdia de Déu, que cal resar sense presses, deixant que cada misteri ens apropi al Senyor.
La Montse també ha destacat el Rosari com una eina de combat espiritual i una font de virtuts com la senzillesa, l’esperança, l’agraïment i el perdó. L’episodi de les Noces de Canà ens recorda el paper de Maria com a intercessora, sempre atenta a les necessitats dels seus fills.
La reflexió s’ha enriquit amb paraules de diversos sants i papes, que han elogiat aquesta pregària al llarg dels segles. Tots coincideixen a presentar el Rosari com una pregària senzilla, profunda i capaç d’unir la terra amb el cel, ajudant-nos a créixer en la fe i en la confiança en Déu. A continuació, hem resar el Rosari, vivint aquesta estona de pregària amb un esperit renovat i amb un afecte més profund envers aquesta devoció mariana.
La missa ha estat oficiada per Mn. Josep Anton Jové. La Coral del Carme, dirigida per Antoni Miquel, amb Maria Carme Grasa a l’orgue, ha acompanyat la celebració, que ha conclòs amb el cant dels Goigs a la Mare de Déu del Carme.
En l’homilia, Mn. Jové ha comentat l’evangeli proclamat: «No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa» (Mt 10,34). Ha explicat que Jesús ens convida a prendre decisions radicals, que sovint comporten incomprensions, fins i tot per part dels qui tenim més a prop. En aquest context, s’ha referit a l’episodi del Nen perdut i retrobat al Temple (Lc 2,41-51), en què Jesús fa entendre als seus pares que la voluntat de Déu ha d’ocupar sempre el primer lloc en la nostra vida.
També ha fet entendre que l’amor veritable té una única font: Déu. Ell ens ha estimat primer, i nosaltres estem cridats a irradiar aquest amor, especialment acollint i estimant els qui més ho necessiten. Finalment, ha destacat l’estreta unió entre Jesús i Maria, assenyalant que qui estima Jesús també estima Maria. Ens va convidar a tenir sempre present aquesta pregunta en la nostra vida: “Què faria Maria en el meu lloc?”
Una nova plàtica sobre el Rosari ens ha estat oferta per Mn. Paco Ribas, responent a la pregunta: “Per què resar el Rosari?” «Maria «ho guardava tot en el seu cor i ho meditava» (Lc 2,19), i aquesta actitud contemplativa esdevé un model per a l’Església. L’espiritualitat carmelitana ens ajuda a aprofundir en aquesta vida interior, amb Maria com a model de contemplació. Com expressava sant Pau VI: “el Rosari sense contemplació és un cos sense ànima”. La repetició de les pregàries ens ajuda a crear un ritme interior que afavoreix el silenci, la presència de Déu i la transformació del cor. Les distraccions formen part del camí i no han de desanimar-nos. D’aquesta manera, el Rosari esdevé una escola de santedat i un espai de trobada amb Maria, com aquell primer cenacle on “cadascú perseverava unànimement en la pregària, amb Maria la mare de Jesús (cf. Ac 1,14).
Mn. Ribas ha repassat els misteris del Rosari, presentant-lo com una escola de contemplació de Crist amb els ulls de Maria i com una pregària amb vocació missionera. Els papes han recomanat aquesta oració per pregar per la pau, les vocacions, la família… i la Mare de Déu l’ha demanat en les seves aparicions. Igualment, molts sants han pregat i difós el Rosari, que per a tantes persones ha estat i continua essent un camí de salvació.
Finalment, ens ha animat a no viure el Rosari només com una devoció heretada dels grans, sinó a resar-lo en la família -l’Església domèstica- acollint la Paraula de Déu i deixant-nos transformar per ella. Amb aquesta actitud “la família parroquial” hem resat seguidament el Rosari, com tots els dies de la Novena.
A continuació, Mn. Ribas ha oficiat l’Eucaristia acompanyada musicalment per la Coral del Carme, amb Maria Carme Grasa a l’orgue i dirigida per Alfons Saràbia. En l’homilia el sacerdot ha abundat en els beneficis del Rosari i de la necessitat de confiar en Maria. Així, en contrast amb el retret que Jesús fa dues ciutats de Galilea, Corazín i Betsaida, per la seva incredulitat, Maria és la imatge de la ciutat santa, el temple viu on el verb de Déu es va fer carn: “Contemplem Crist amb els ulls de Maria!”
