El temple romànic ha estat capella universitària, magatzem, caserna i fins i tot presó de la ciutat
Aquest diumenge 11 de novembre, s’ha celebrat la festa de Sant Martí, antic patró del barri de Jaume I. Amb aquesta avinentesa crec ens cal fer un xic de memòria històrica, prenen com a punt de referència en aquesta ocasió l’església romànica de Sant Martí, el “Vell”, com és coneguda i anomenada pels lleidatans. Un petitó temple romànic a bora del que ens queda de l’antiga muralla de la ciutat i porta d’accés cap al turó de la Seu Vella, que els lleidatans edificaren en honor d’aquest sant a les acaballes del S. XII. No hi ha documents que ens assenyalin la data exacta de la seva fundació i construcció, si bé en l’anomenat “Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis” del 1186 conservat a l’Arxiu Capitular, hi consta ja la seva existència.
Sant Martí Vell ha patit molt al llarg de la seva llarga i dilatada història, passant de la magnificència dels actes acadèmics i religiosos de quan feia funcions de capella de l’Estudi General, a l’oblit durant els anys en que fou utilitzada com a caserna i parc militar, d’aquí ve el nom del veí Carrer del Parc. També fou emprada com a magatzem i fins i tot presó, substituint des de l’any 1816 en aquets funcions a “la Morra” de la Paeria: “L’han tancat a Sant Martí…!”, deien els lleidatans quan s’assabentaven que algú havia estat empresonat. Un molt conegut romanç esdevingut cançó popular, ens en fa memòria:
“A la ciutat de Lleida,
n’hi ha una presó,
de presos mai n’hi manquen,
petita, bonica,
prou n’hi porta el baró,
lireta, liró…”.
El bisbe Josep Meseguer, nascut un 11 de novembre dia de Sant Martí de 1843 a Vallibona (Castelló de la Plana), que arribà a Lleida el 19 d’abril de 1890, va veure la necessitat de reconduir les funcions de Sant Martí Vell retornar-li l’ús pel qual s’havia construït i al poc temps d’haver pres possessió de la diòcesi, va iniciar els primers passos per retornar Sant Martí a l’Església. Així, el 29 de desembre de 1890, va presentar la primera petició a l’Estat, que finalment va reconèixer el dret de propietat de la Església sobre Sant Martí, per R.O. de 9 de juliol de 1892 i el 28 de setembre d’aquell mateix anys en prengué possessió.
Meseguer, encomanà tot seguit a l’arquitecte Celestí Campmany, autor d’edificis tant emblemàtics a Lleida com el Palau de la Diputació, el Seminari Diocesà o l’església de Sant Joan; les obres de restauració del petit temple romànic. Finalment l’1 de febrer de 1893, fa 125 anys, vigília de la festa de la Candelera coincidint amb la data en que antigament s’elegia el rector de la Universitat en la que era aleshores capella universitària; el bisbe Meseguer procedí a inaugurar i beneir el restaurat temple, restituint el culte i recuperant així els seus usos parroquials.
Tot i això, com sembla ser que les obres de restauració encara no estaven acabades del tot, la consagració del temple tingué lloc més endavant, en la festa de la Santíssima Trinitat. En aquella mateixa diada van ser col·locades en els finestrals de l’espadanya i beneïdes les tres campanes que salvades de la Guerra Civil, encara avui podem contemplar. La més gran, dedicada a Sant Domènech; la mitjana a Santa Maria i la petita a Sant Martí.
De tot plegat en fa 125 anys. Calia fer-ne memòria, oi?.
Jordi Curcó. Historiador i periodista
