ELS PONENTS HAN REIVINDICAT EL VALOR PATRIMONIAL DEL TEMPLE I LA SEVA CURA
Com a cloenda de l’exposició ‘Descobrim Sant Joan’ Alberto Velasco, Esther Solé i Joan-Ramon González, experts en art, arqueologia, història i patrimoni, han dialogat sobre el passat, el present i el futur del cèntric temple de Sant Joan Baptista. Els ponents han anat entrellaçant reflexions sobre el temple vell, la plaça i la parròquia que, “malgrat hagi perdut un temple, gràcies a les recerques col·lectives efectuades, és la més coneguda”, ha dit Alberto Velasco.
Com a medievalista i estudiós de l’antiga església de Sant Joan, Velasco s’ha referit al temple medieval “que seria excepcional”, i ha posat en valor el conjunt de mènsules i capitells romànics conservats, del taller d’escultura de Sant Joan, molt vinculat al de la Seu Vella, que donarà lloc a l’Escola de Lleida del segle XIII: “és del milloret que hi ha en el conjunt de l’escultura catalana,” ha afirmat. També s’ha referit a la reconsagració del temple el 1372, indicativa d’una modificació gòtica molt singular, com posen de manifest les escultures de l’epifania de la portada sud recreades al dibuix de Valentín Cardedera, que ell ha descobert i estudiat, així com l’impressionant retaule gòtic, obra de Pere Garcia de Benavarri, “un dels grans projectes artístics de la Lleida del segle XV”.
Esther Solé, especialista en art del segle XIX, ha relatat les circumstàncies de la demolició del temple medieval en el marc de l’anticlericalisme que ocupà espais de poder i decisió el 1868, escudant la decisió en “l’amenaça de ruïna de l’església”, i com en el marc de les reformes urbanístiques de la ciutat es pren la decisió de “reconstruir-la” amb el projecte neogòtic de Saracíbar inspirat en els revivals historicistes, que a Catalunya suposaven una reivindicació de l’esplendor medieval. També ha indicat les modificacions introduïdes per Campmany, especialment la porta meridional, la consagració de l’obra finançada majorment amb donacions particulars, la destrucció del 1936 i la reconstrucció de Regiones Devastadas. “La magnífica maqueta del mestre pesebrista Julián Sánchez recrea com seria l’església si s’hagués completat”, a dit Joan-Ramon González: “Encara estem a temps d’acabar les torres i la cúpula…”, ha afegit.
L’arqueòleg i especialista en patrimoni històric i monumental, ha situat la parròquia de Sant Joan com una de les sis parròquies històriques de Lleida -i la més vinculada a la seva història- situada al centre econòmic i, encara avui, de la vida quotidiana de la ciutat. Ha fet memòria de la sortosa descoberta de les restes del temple medieval arran de les obres del pàrquing subterrani de la plaça de Sant Joan: “al considerar que eren una estructura d’època romana, es va considerar que no es podien enderrocar i, per això es van salvar”, ha dit, “malgrat és un patrimoni oblidat per l’Ajuntament i abandonat.”
Sobre aquest aspecte, Velasco ha defensat la necessitat de recuperar per a la ciutat les restes arqueològiques del temple vell “reintegrar-les a la plaça, protegides però a l’aire lliure”. També ha recordat la seva apassionant troballa d’una mènsula del temple vell al temple nou, i s’ha referit als tres capitells del temple vell incorporats a la Seu Vella: “s’han de treure per guanyar elements patrimonials”. Fet que ha corroborat el president dels Amics de la Seu Vella que, a la vegada, ha desvelat l’existència d’una làpida de Sant Joan.
Esther Solé s’ha unit a la veu crítica sobre “la deixadesa de les restes del temple medieval i la conveniència de revertir la situació actual de la plaça de Sant Joan perquè esdevingui agradable i acollidora”. Al seu torn, González ha indicat la necessitat de “reobrir l’església per la porta principal i eliminar les carpes del ‘Marraco’ que desfiguren la silueta de la plaça.”
Ha estat un fermall d’or de l’exposició ‘Descobrim Sant Joan’.
