El darrer diumenge de maig els sacerdots i feligresos de les parròquies de l’arxiprestat Seu Vella vam poder participar en una trobada a l’ermita de Grenyana.
Els espais frondosos de l’horta de Lleida eren un marc proper de la ciutat i proper per la seva significació. Uns espais que van acollir en una magnífica tarda primaveral una nombrosa participació que mostrava la bona acollida d’aquesta iniciativa per part de les parròquies del nostre arxiprestat.
Mn. Antoni Porta, arxiprest, va explicar el doble motiu que ens aplegava: estrènyer més els vincles entre les parròquies i entre tots nosaltres i la Mare de Déu. Després va cedir la paraula a Mn. Lluís Sallàn, qui va fer una extensa dissertació sobre la història de Grenyana, de la seva ermita i la veneració a la Mare de Déu des de l’època sarraïna fins als nostres dies.
Tot seguit ens vam disposar a participar en la Romeria. La imatge de la Mare de Déu de _Grenyana, una talla de fusta de l’escultor Jaume Gort, ja esperava a la cova on, segons la tradició, va trobar-la un pastor estranyat de veure un bou que s’hi agenollava al davant. El curt recorregut fins a l’ermita tot resant el Rosari mostrava la proximitat de l’espai sagrat construït per a donar culte a la Mare de Déu. Un espai molt transformat amb el temps, i molt ben cuidat actualment.
Les meditacions marianes dels sacerdots Mn. Antoni Porta, Mn. Lluís Sallán, Mn. Josep Moré i Mn. Joan Mora, subratllades per la pregària visual del Magníficat contemplada silenciosament, les poesies i ofrenes a la Mare de Déu, i el cant dels Goigs de Nostra Senyora de Grenyana van unir els cors de tots els allí presents.
Transcrivim un dels poemes. Es titula “A Maria”, és de Mn. Cinto Verdaguer i el va recitar Maria Carme Brufau fent record emocionat del temps de la seva infantesa:
"Dolça Mare del bon Déu, / rosa del cel la més bella / si em déssiu vostra poncella / la plantaria al cor meu: / doneu-me a Jesús en creu, / que ja altre amor no em convé; / de dia l’estimaré, / el somniaré de nit, / viuré d’amor en son pit, / i en sos braços moriré."
Després, en tornar a l’envelat del prat vam poder compartir la coca amb xocolata i les begudes que havien preparat els organitzadors de les parròquies de Cappont. Un obsequi molt generós, sobretot perquè anava revestit de sincera germanor.
Lleida té una llarga tradició mariana, amb la Seu Vella i la catedral Nova dedicades a la Mare de Déu, i el culte a les marededéus trobades de les ermites de Butsènit i Grenyana, flanquejant la ciutat d’un costat a l’altre de l’horta lleidatana. Una tradició que cal valorar i alimentar amb accions com aquesta Romeria. Una encomiable iniciativa que esperem es pugui repetir.
