En pocs dies ens quedat orfes a Lleida de tres bons fills i bons amics del sota signant.
Primer va estar la sobtada mort de l’amic Màrius Carretero, als pocs dies ens va deixar també l’amic Jordi Plens, i sembla ser allò de que (“no hay dos sin tres“) se’ns en va l’amic Manel Bono.
El Manel Bono, un lleidatà de cap a peus, que donava gust de estar al seu cantó en les diferents parcel•les de la vida en les que hem pogut compartir, o bé ell ha participat activament.
Meravellós organista tant a la estimada Parròquia del Carme, com a Sant Jaume o a la pròpia Catedral entre altres llocs, component incansable de les activitats que es programaven a l’estimada Parròquia del Carme, al grup teatral ATC, al TOAR, membre del Petit Cor de la Catedral amb el bo de Mossèn Joaquim Mesalles, a la seva participació com a membre dels Armats dels Dolors durant moltísims anys, actor, rapsode, i persona donada sempre al seus amics.
Et puc garantir Manel que et recordaré a les representacions que tots els anys hem fet de Els Pastorets de Lluis Milà interpretant sempre el paper de "Yago" Peroò, com no, la teva sempre bonica entonació a l’entrada a l’Oratori de Els Dolors de la Mare de Déu on el cant del Salve Regina et tenia a tu com a director del moment més bonic que vivim els Congregants i Confrares el diumenge de Rams.
Recordaré sempre la teva participació en els concert poètics amb els bons companys del TOAR, el teu apassionament per tot lo de casa nostra, les costums, les tradicions, la nostre llengua, el nostre país i la nostra ciutat.
Et vaig conèixer de ben petit, quan vivies amb la teva família al carrer Sant Anastasi (ara Democràcia) a l’edifici del restaurant La Masia, on jo anava a classe amb el recordat Sr. Pont, o organitzàvem més tard les processons del Carme amb el recordat Mossèn Ramón Torres García, i actualment amb Mossèn Joan Mora.
Manel, ens deixes de debò un gran buit, a tots els que mai haguéssim pensat que un trist accident et segues la teva meravellosa vida. Gràcies per tot els que has aportat en el teu pas per la terra; la teva música, les teves recitacions, la teva participació al teatre i en la vida social de Lleida.
Sempre recordaré el darrer dia que varem estar junts, i que va ser on hem passat molt bons moments de les nostres vides, concretament en la festa de la nostra venerada Verge del Carme d’aquest any.
Des del Cel prega per tots nosaltres, tal com sempre has fet en el teu pas per la terra en la teva accentuada vida cristiana.
Cosme García i Mir
Periodista Radiofònic
