UN GEST PER LA PAU

Declaració de Caritas sobre la fam provocada per l’home i l’atac a Gaza

Després de la missa del diumenge, un bon grup de feligresos de la parròquia del Carme ens hem aplegat a la Rambla Ferran secundant la crida del nostre rector. Es tractava d’escoltar el Manifest de Caritas Internationalis que han llegit Mn. Xavier i Óscar i, a continuació, fer un minut de silenci i una Avemaria.

Ha estat un gest simbòlic, però significatiu, per la PAU. Fan falta molts gestos i accions per moure les consciències dels que poden posar si a aquesta barbàrie de destrucció i sofriment. Ens hem de fer conscients que la pau també hem de procurar construir-la cadascú de nosaltres. Hem de ser instruments de pau amb la pregària, però també, com ha dit el Papa Lleó, amb gestos concrets: “Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.”

Tot seguit transcrivim la Declaració de Caritas sobre la fam provocada per l’home i l’atac a Gaza en català i castellà:

Declaració de Caritas sobre la fam provocada per l’home i l’atac a Gaza

El 20 d’agost del 2025, les forces israelianes van irrompre a la Ciutat de Gaza, on gairebé un milió de civils desplaçats havien buscat refugi, molts ja famolencs. Dos dies després, el 22 d’agost, l’ONU va declarar oficialment la fam. Aleshores, el mal ja estava fet: 273 persones havien mort d’inanició, incloent 112 nens. La declaració no va ser una advertència, sinó una trista confirmació del que les organitzacions humanitàries feia mesos que denunciaven: els habitants de Gaza fa molt de temps que pateixen un descens deliberat cap a la inanició.

No és un tràgic accident. És el resultat de decisions calculades. Una població despullada de refugi, suport i seguretat ha estat abandonada a la seva sort davant dels ulls del món.

Això no és una guerra. És la destrucció sistemàtica de la vida de la població civil. El setge de Gaza ha esdevingut una maquinària d’aniquilació, sostinguda per la impunitat i el silenci, o la complicitat, de les nacions poderoses. La fam no és aquí un desastre natural, sinó el resultat d’una estratègia deliberada: bloquejar l’ajuda, bombardejar els combois d’aliments, destruir les infraestructures i negar les necessitats bàsiques.

Caritas Internationalis és testimoni d’aquest horror. Als civils, la majoria nens i dones, se’ls mata de gana, són bombardejats i exterminats. Governs influents, corporacions i multinacionals han permès aquesta catàstrofe, mitjançant el suport militar, l’ajut financer i la cobertura diplomàtica. El silenci no és neutralitat, és aprovació.

Mentrestant, la comunitat internacional es limita a declaracions buides i llocs comuns. Aquesta doble moral només serveix per guanyar temps i permetre que continuï la destrucció. Caritas Internationalis veu a Gaza un atac deliberat contra la dignitat humana i el col·lapse de l’ordre moral, un fracàs del lideratge, de la responsabilitat i de la pròpia humanitat.

A la llum de l’Esperit que ens guia, Càritas avorreix enèrgicament tots aquests actes i omissions. Representen un menyspreu flagrant dels valors i principis fonamentals de la humanitat i violen clarament el dret internacional humanitari, els drets humans i nombroses disposicions de convencions específiques de les Nacions Unides, incloent-hi la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi.

Com ens recorda el papa Francesc a Fratelli tutti: «O ens salvem tots junts o no se salva ningú».

I les Escriptures ens exhorten: «Alça la teva veu pels qui no tenen veu» (Proverbis 31, 8). «Tot allò que no vau fer a un d’aquests més petits, tampoc no ho vau fer a mi» (Mateu 25, 45).

CARITAS Internationalis exigeix:

1. Un alto el foc immediat i permanent.
2. Accés humanitari sense restriccions per posar fi a la fam i oferir
3. L’alliberament de tots els ostatges i persones detingudes arbitràriament.
4. El desplegament d’una força de pau de les Nacions Unides per protegir la població civil.
5. Protecció de tots els civils, especialment els nens, les dones i els ancians.
6. Rendició de comptes de tots els autors i còmplices davant dels tribunals nacionals i internacionals.
7. La plena aplicació de l’Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia del 19 de juliol de 2024, incloent-hi:
   • La fi de la presència il·legal d’Israel al territori palestí ocupat.
   • El cessament de les activitats d’assentament i l’evacuació dels colons.
   • Oferir reparacions.
   • Exigir als Estats que rebutgin la situació il·legal.
   • Obligar els òrgans de les Nacions Unides a adoptar mesures concretes per posar fi a l’ocupació.

La fam a Gaza és una prova d’integritat moral, i són massa els qui han defraudat. Matar de gana una població és profanar la vida. Romandre en silenci és ser còmplice.

Càritas Internationalis fa una exhortació a totes les persones de fe i consciència perquè alcin la veu, pressionin els seus governs i exigeixin justícia. El món està mirant. La història n’està prenent nota. I Gaza està esperant, no pas paraules, sinó la salvació.

Declaración de Caritas sobre la hambruna provocada por el hombre y el ataque a Gaza

El 20 de agosto de 2025, las fuerzas israelíes irrumpieron en la Ciudad de Gaza, donde casi un millón de civiles desplazados habían buscado refugio, muchos de ellos ya hambrientos. Dos días después, el 22 de agosto, la ONU declaró oficialmente la hambruna. Para entonces, el daño ya estaba hecho: 273 personas habían muerto de inanición, incluyendo 112 niños. La declaración no fue una advertencia, sino una triste confirmación de lo que las organizaciones humanitarias llevaban meses denunciando: los habitantes de Gaza llevan mucho tiempo sufriendo un descenso deliberado hacia la inanición.

No se trata de un trágico accidente. Es el resultado de decisiones calculadas. Una población despojada de refugio, sustento y seguridad ha sido abandonada a su suerte ante los ojos del mundo.

Esto no es una guerra. Es la destrucción sistemática de la vida de la población civil. El asedio de Gaza se ha convertido en una maquinaria de aniquilación, sostenida por la impunidad y el silencio, o la complicidad, de las naciones poderosas. La hambruna aquí no es un desastre natural, sino el resultado de una estrategia deliberada: bloquear la ayuda, bombardear los convoyes de alimentos, destruir las infraestructuras y negar las necesidades básicas.

Caritas Internationalis es testigo de este horror. A los civiles, en su mayoría niños y mujeres, se les mata de hambre, son bombardeados y exterminados. Gobiernos influyentes, corporaciones y multinacionales han permitido esta catástrofe, mediante el apoyo militar, la ayuda financiera y la cobertura diplomática. Su silencio no es neutralidad, es aprobación.

Mientras tanto, la comunidad internacional se limita a declaraciones vacías y lugares comunes. Esta doble moral solo sirve para ganar tiempo y permitir que continúe la destrucción. Caritas Internationalis ve en Gaza un ataque deliberado contra la dignidad humana y el colapso del orden moral, un fracaso del liderazgo, de la responsabilidad y de la propia humanidad.

A la luz del Espíritu que nos guía, Caritas aborrece enérgicamente todos estos actos y omisiones. Representan un desprecio flagrante de los valores y principios fundamentales de la humanidad y violan claramente el derecho internacional humanitario, los derechos humanos y numerosas disposiciones de convenciones específicas de Naciones Unidas, incluyendo la Convención para la Prevención y la Sanción del Delito de Genocidio.

Como nos recuerda el papa Francisco en Fratelli tutti: «O nos salvamos todos juntos o no se salva nadie».

Y las Escrituras nos exhortan: «Alza tu voz por los que no tienen voz» (Proverbios 31, 8). «Todo lo que no hicisteis a uno de estos más pequeños, tampoco lo hicisteis a mí» (Mateo 25, 45).

CARITAS Internationalis exige:

1. Un alto el fuego inmediato y permanente.
2. Acceso humanitario sin restricciones para poner fin a la hambruna y ofrecer
3. La liberación de todos los rehenes y personas detenidas arbitrariamente.
4. El despliegue de una fuerza de paz de Naciones Unidas para proteger a la población civil.
5. Protección de todos los civiles, especialmente los niños, las mujeres y los ancianos.
6. Rendición de cuentas de todos los autores y cómplices ante los tribunales nacionales e internacionales.
7. La plena aplicación de la Opinión Consultiva de la Corte Internacional de Justicia del 19 de julio de 2024, incluyendo:
   • El fin de la presencia ilegal de Israel en el territorio palestino ocupado.
   • El cese de las actividades de asentamiento y la evacuación de los colonos.
   • Ofrecer reparaciones.
   • Exigir a los Estados que rechacen la situación ilegal.
   • Obligar a los órganos de las Naciones Unidas a adoptar medidas concretas para poner fin a la ocupación.

La hambruna en Gaza es una prueba de integridad moral, y son demasiados quienes han defraudado. Matar de hambre a una población es profanar la vida. Permanecer en silencio es ser cómplice.

Caritas Internationalis hace una exhortación a todas las personas de fe y conciencia para que alcen la voz, presionen a sus gobiernos y exijan justicia. El mundo está mirando. La historia está tomando nota. Y Gaza está esperando, no palabras, sino la salvación.