EN OCASIÓ DEL 1700È ANIVERSARI DEL CONCILI DE NICEA, EL PRIMER CONCILI ECUMÈNIC
Després de quasi una setmana de durada, del 27 de novembre al 2 de desembre, el papa Lleó XIV ha completat el primer viatge apostòlic del seu pontificat. Un viatge que ha permès al pontífex visitar Turquia i el Líban en ocasió del 1700è aniversari del Concili de Nicea, el primer concili ecumènic de la història de l’església. Al llarg del viatge el papa ha protagonitzat moments de pregària, de trobada i de suport a la realitat dels cristians en aquests dos països. Avui, us presentem els 10 millors moments del viatge apostòlic:
1. Trobada de pregària a la Catedral de l’Esperit Sant d’Istanbul:
Durant el segon dia del viatge apostòlic, el papa Lleó XIV va poder compartir una trobada de pregària amb bisbes, sacerdots, diaques, persones de la vida consagrada i agents pastorals a la catedral de l’Esperit Sant d’Istanbul. Allà, el pontífex va recordar que la força de l’Església no rau en els números ni en els recursos, sinó en la lògica de la petitesa i en la potència de l’Esperit Sant. Va encoratjar la petita però fecunda comunitat catòlica del país a mantenir una esperança confiada, acompanyar amb dedicació els joves, migrants i refugiats, i a perseverar en el diàleg ecumènic i interreligiós, tot promovent una veritable inculturació del missatge cristià en el context turc.
En el marc del 1700è aniversari del Concili de Nicea, Lleó XIV va subratllar tres reptes actuals: custodiar l’essència i la unitat de la fe, redescobrir en Crist el rostre de Déu Pare i saber transmetre l’Evangeli amb els llenguatges del present. Va alertar del perill d’un “arrianisme de retorn”, que redueix Jesús a un simple mestre moral, i va reivindicar el desenvolupament viu de la doctrina, tal com va reflexionar Newman. Abans d’acomiadar-se, el Papa va exhortar tots els presents a conservar la joia de la fe i a treballar amb valentia en la barca del Senyor, en una trobada marcada per una forta proximitat i afecte de la comunitat.
2. Pregària ecumènica a l’antiga Nicea
El mateix dia, a la tarda, el papa Lleó XIV va participar en una pregària ecumènica al costat de les restes de la basílica de Sant Neòfit, l’espai on ara fa 1.700 anys se celebrava el Primer Concili de Nicea. En una tarima instal·lada a tocar de les ruïnes, el pontífex es va reunir amb vint-i-set líders cristians de diferents confessions en una celebració carregada de simbolisme i orientada a reforçar el camí cap a la unitat de les esglésies. L’acte, concebut com un gest de reconciliació, va voler actualitzar la fe que va unir els bisbes del segle IV i que avui continua essent un punt de trobada fonamental per al diàleg ecumènic. Lleó XIV va expressar un agraïment especial al patriarca Bartomeu I per la seva “saviesa i previsió” en impulsar aquesta commemoració conjunta, així com a tots els representants cristians presents.
En el seu discurs, el Papa va recordar que Nicea continua interpel·lant els creients, sobretot en la pregunta essencial “qui és realment Jesucrist?”, i va alertar del risc de reduir-lo a un simple líder carismàtic. Va reafirmar la importància de la divinitat de Crist i del misteri de la seva encarnació, eix central del Concili, i va subratllar que la fe professada en el Credo nicè és un vincle profund que uneix totes les esglésies. Davant d’un món marcat per fractures i violències, Lleó XIV va insistir que el compromís ecumènic ha d’anar sempre unit a la defensa de la dignitat humana i a la renúncia de qualsevol ús de la religió per justificar conflictes. “Els camins a seguir —va dir— són els de la trobada fraterna, el diàleg i la cooperació”. La celebració va concloure amb la pregària conjunta del Credo nicenoconstantinopolità sense el Filioque, un gest de gran rellevància que va voler expressar respecte mutu i voluntat d’aproximació entre les confessions cristianes.
3. Visita a la Mesquita del sultà Ahmed, la Mesquita Blava:
Durant la tercera jornada del seu viatge a Turquia, el papa Lleó XIV va visitar la Mesquita del Sultà Ahmed, coneguda com la Mesquita Blava d’Istanbul. A diferència de les visites anteriors de Benet XVI (2006) i Francesc (2014), que van resar dins la mesquita, Lleó XIV va optar per un moment de silenci i recolliment sense pregar dins del temple, mostrant respecte profund pel lloc i per la fe dels musulmans. Acompanyat de les autoritats locals, com el ministre de Cultura i Turisme i el Gran Muftí d’Istanbul, el Papa va meditar en el lloc, reflexionant sobre la fraternitat entre tots els creients i la necessitat de reconèixer-se com a fills del mateix Déu misericordiós.
La Mesquita Blava és famosa per les seves 21.043 rajoles turqueses que decoren les parets i la cúpula, amb un altíssim sostre il·luminat per 260 finestres. Construïda entre 1609 i 1617 pel sultà Ahmed I sobre part del Gran Palau de Constantinoble, és l’única mesquita d’Istanbul amb sis minarets, fet que la distingeix arquitectònicament de la resta, segons una anècdota sobre un malentès en les instruccions del sultà.
4. Doxologia a l’església patriarcal de Santjordi i signatura d’una declaració conjunta amb el patriarca Bartomeu I
Durant el tercer dia del viatge apostòlic, el papa Lleó XIV va participar en la doxologia celebrada a la històrica església patriarcal de Sant Jordi al Fener, seu del Patriarcat ecumènic de Constantinoble. En un ambient impregnat de cants, encens i pregària, el pontífex i el patriarca Bartomeu I van elevar junts una lloança a la Trinitat en la vigília de la festa de Sant Andreu. Lleó XIV va evocar amb emoció la jornada viscuda el dia anterior a İznik, on catòlics i ortodoxos havien commemorat plegats els 1.700 anys del Concili de Nicea, i va reiterar la seva pregària per la plena comunió entre els cristians. Davant la comunitat reunida, tots dos líders van pregar per l’estabilitat de les Esglésies, per la pau i per la unitat de tots els qui creuen en Crist, subratllant una amistat personal que s’ha anat enfortint des de l’inici del pontificat.
La jornada va culminar amb un moment de gran rellevància ecumènica: la signatura d’una Declaració conjunta al palau patriarcal a barri del Fener. Asseguts un al costat de l’altre a la Sala del Tron, Lleó XIV i Bartomeu I van reafirmar el compromís compartit d’avançar cap a la plena comunió, d’impulsar una data comuna per a la Pasqua i de rebutjar qualsevol ús del nom de Déu per justificar la violència. Al document, els dos líders van fer una crida urgent perquè cessin immediatament les guerres que assolen el món i van recordar que un autèntic diàleg interreligiós és essencial per a la convivència entre pobles. Tot i l’alarma per la situació internacional, la Declaració s’acaba amb un missatge d’esperança: “Déu no abandonarà la humanitat”.
5. Missa celebrada a la “Volkswagen Arena”
Aquell mateix vespre, el papa Lleó XIV va presidir la seva primera gran missa pública fora d’Itàlia a la Volkswagen Arena d’Istanbul, amb més de 4.000 fidels procedents de tota Turquia i d’altres setanta països. Acompanyat pel patriarca Bartomeu I i per líders de diverses esglésies orientals, el pontífex va invocar la construcció de la pau i de la unitat cristiana, inspirant-se en les paraules del profeta Isaïes sobre un món on les armes es converteixen en instruments de vida. En la processó d’entrada i durant la celebració, la presència ecumènica va subratllar la importància dels vincles entre les diferents confessions cristianes i la necessitat de reconciliació entre els pobles.
En l’homilia, Lleó XIV va destacar la imatge dels “tres ponts”: la comunió dins la comunitat catòlica (tradicions llatina, armènia, caldea i siríaca), els vincles ecumènics amb altres cristians i el diàleg amb els no cristians, subratllant que la religió mai no ha de justificar guerres o violència. Va exhortar els fidels a viure amb fe, caritat i vigilància, transformant la vida quotidiana en un pont que uneix la terra amb el Cel, renovant el seu compromís amb la unitat cristiana i convertint-se en operadors de pau en la societat i en el món.
6. Pregària a la Catedral Armènia Apostòlica d’Istanbul
Durant el quart dia del viatge apostòlic, el papa Lleó XIV va visitar la Catedral Armènia Apostòlica d’Istanbul, dedicant temps a la pregària i a la reflexió sobre la unitat de l’Església. Acompanyat pel Patriarca Sahak II i uns 300 fidels, el pontífex va recordar la coratjosa testimoniança del poble armeni i la figura de Sant Nerses Shnorhali, catolicós i poeta del segle XII, model d’ecumenisme i de diàleg de caritat. Lleó XIV va subratllar que la plena comunió entre les esglésies no implica absorbir-se ni dominar-se, sinó enriquir-se mútuament amb els dons que l’Esperit Sant ha plantat en cadascuna, traçant així un camí de reconciliació inspirat en “l’església naixent” i en la fe compartida del Credo de Nicea.
Durant la cerimònia, el Papa va encoratjar els presents a mantenir la comunió entre les diverses tradicions cristianes i a perseverar en el diàleg amb altres comunitats religioses, recordant que la religió no ha de ser mai motiu de guerra o violència. El moment de pregària es va tancar amb el salut i l’intercanvi de regals amb el Patriarca Sahak II, així com la benedicció d’una placa commemorativa a l’entrada de la catedral, simbolitzant l’aposta per la unitat, la pau i la fraternitat entre tots els cristians i la contínua tasca de protecció i suport a les comunitats cristianes vulnerables.
7. Divina Litúrgia amb el patriarca Bartomeu I i benedicció ecumènica conjunta:
Durant l’últim dia a Turquia del seu viatge apostòlic, el papa Lleó XIV va participar en la Divina Litúrgia presidida pel Patriarca Bartomeu I a l’església patriarcal de Sant Jordi al Fener, recordant la necessitat que tots els cristians es reconeguin com a germans i germanes en Crist i treballin per la unitat de l’Església. El pontífex va recordar l’abraçada històrica de 1964 entre Pau VI i el Patriarca Atenàgores, que va obrir el camí a la reconciliació entre catòlics i ortodoxos després de segles d’allunyament, i va subratllar la importància del diàleg teològic internacional i de la col·laboració entre les Esglésies per construir la pau, afrontar conflictes globals, la crisi ecològica i fer un ús responsable de les noves tecnologies.
L’acte va concloure amb la benedicció ecumènica conjunta des del balcó del Fanar, on el Papa i el Patriarca van venerar una relíquia de Sant Pere i van impartir la benedicció a la multitud, simbolitzant la fraternitat i la comunió entre l’Església de Roma i la de Constantinoble. Posteriorment, Lleó XIV va acomiadar-se de Turquia per dirigir-se al Líban, on l’esperaven trobades institucionals, interreligioses i pastorals, inclosa una pregària silenciosa davant el monument del port de Beirut, recordant les víctimes de l’explosió de 2020, enmig de la crisi social, econòmica i política del país.
8. Ja al Líban, pregària davant la tomba de Sant Charabel Maklūf
Durant la segona jornada al Líban del viatge, el papa Lleó XIV es va desplaçar com a pelegrí al monestir d’Annaya, on va pregar davant de la tomba de Sant Charbel Maklūf, considerat patró del país. En la seva oració, el pontífex va encomanar la pau pel Líban, pel Pròxim Orient i pel món, recordant que aquesta només neix de la conversió dels cors. A més, va encendre una làmpada votiva com a símbol de la llum de Crist que Sant Charbel ha portat al país, i va destacar la seva vida de silenci, humilitat i coherència com a exemple per a tots els cristians, bisbes i fidels.
La visita va ser rebuda amb gran entusiasme per centenars de milers de persones, malgrat la pluja i el fred. Els fidels van seguir el Papa durant tot el trajecte des de Beirut fins al monestir, i molts van expressar la seva devoció amb cartells, banderes i càntics. Lleó XIV va destacar la importància de Sant Charbel com a guia espiritual per al món, ensenyant silenci, modèstia, oració i caritat, i va recordar la continuïtat del seu pelegrinatge amb els seus predecessors, especialment amb Pau VI, que va canonitzar el sant el 1977. Aquesta visita simbolitza també la presència de l’Església a terres libaneses després de tretze anys.
9. Trobada ecumènica i interreligiosa al Patriarcat d’Antioquia dels cristians maronites, a Bkerké
Lleó XIV va participar en una trobada ecumènica i interreligiosa a la plaça dels Màrtirs de Beirut, on va renovar el seu missatge d’unitat, reconciliació i pau al poble libanès. Davant de diversos líders religiosos, va recordar que la convivència és possible i va exhortar a perseverar en la construcció d’un país fonamentat en respecte i diàleg, citant l’encíclica Nostra Aetate.
El Papa va subratllar que, malgrat la por, la desconfiança i els prejudicis, aquests no tenen l’última paraula, i que cal contrarestar la intolerància, superar la violència i rebutjar l’exclusió, posant l’èmfasi en la justícia i la concòrdia. Durant l’acte, es va plantar una olivera com a símbol de pau i convivència, amb la participació de líders cristians i drusos, recordant la importància de preservar el patrimoni natural i cultural del país.
A la nit, a la Nunciatura Apostòlica, el Papa es va reunir amb els caps de les comunitats islàmiques i druses, conversant sobre la necessitat de mantenir la pluralitat i la convivència al Líban i posant fi a la violència que amenaça la vida i la serenitat de les comunitats.
10. Pregària silenciosa al lloc de l’explosió del port de Beirut
En el darrer dia de Viatge Apostòlic, el Papa Lleó XIV va visitar el port de Beirut, escenari de la tràgica explosió de l’agost del 2020 que va causar més de 240 morts i 7.000 ferits. Davant del monument de marbre amb els noms de les víctimes, el pontífex es va aturar en silenci, resant amb els braços oberts i agenollant-se per dipositar una corona de roses vermelles.
Durant la visita, va saludar personalment supervivents i familiars, molts dels quals sostenien fotografies dels seus éssers estimats desapareguts. Entre ells hi havia també representants de víctimes com el petit Isaac, de 2 anys, la imatge del qual figurava en una bufanda lliurada al Papa. Les persones presents van repetir el seu crit de “justícia i veritat”, cinc anys després de l’explosió, mentre el pontífex escoltava, beneïa i consolava individualment cadascú.
Aquest moment de pregària i proximitat va representar no només un gest de consol, sinó també un símbol d’esperança i resiliència per a tota la ciutat i el país. Famílies cristianes i musulmanes, supervivents i comunitats ferides, van percebre la visita com una crida a mantenir-se units, a pregar i a buscar la veritat, malgrat el dolor i la destrucció encara visibles entre les runes del port.
