Al Museu Nacional d’Art de Catalunya podem admirar, fins el 29 de juny, l’exposició: Zurbarán (sobre) natural. La mostra gira al voltant de tres eixos, sant Francesc d’Assis, les natures mortes i la Mare de Déu. Entremig de les obres del pintor del barroc s’intercalen obres d’alguns artistes contemporanis com Tàpies, Guinovart, Llena… que permeten crear un diàleg interessant entre el barroc i els nostres temps, amb autors que també s’obriren a l’espiritualitat. Molt suggerent és l’obra de Josep Guinovart que es titula, “Homenatge a Zubarán” on una tela esquinçada suggereix una finestra, una obertura, una possibilitat vers altres camins.
Un dels punts de major interès d’aquesta exposició és la mostra, per primera vegada a la història, de les tres pintures sobre Sant Francesc segons la visió llegendària del Papa Nicolau V . Provenen de tres museus diferents. Recordem que dir llegendari implica que el relat té una part de real i una altra de ficció. La visió de les tres pintures, en diferents plans, és com entrar en un calidoscopi fosc on la imatge del sant ens apareix per tots costats. Per comprendre-les millor convé explicar-ne, breument, la història.
El Papa Nicolau V (1397-1455) va sol·licitar de veure el cos de Sant Francesc situat a la cripta de la basílica d’Assís. El Sant Pare i els seus acompanyats hi baixaren només il·luminats per la llum d’una torxa fins descobrir el cos sorprenentment momificat del Sant. Aquest episodi va ser relatat pel jesuïta Pedro de Ribadeneyra en el Flos sanctorum del 1599 on diu respecte a l’estat en que es trobava el cos del sant: «estava en pié derecho […] tenía los ojos abiertos como de persona viva y alçados hazia el cielo […] las manos cubiertas con las mangas del hábito delante del pecho como las acostumbran traer los frayles menores […] “
Francisco de Zurbarán (1598-1644) va inspirar-se en els textos del jesuïta per pintar un Sant Francesc vist des dels ulls del sant Pare. El pintor no va voler recrear l’escena de la trobada sinó, centrar-se en la imatge del sant. El resultat és una pintura sobrenatural, d’aquí el títol de l’exposició, ja que el cadàver sembla el d’una persona viva, que apareix entre la penombra, que està dempeus, amb la mirada fixa cap al cel i amb el cos sense cap mostra de descomposició.
Aquesta idea d’atorgar al sobrenatural un rostre amable i comú ens apareix en altres peces de l’exposició, com la de sant Francesc en oració o la Immaculada Concepció i és un corrent que prové de les tesis nascudes al Concili de Trento (1543-1563).
Un bon complement a aquesta visita és la lectura dels poemes de sant Joan de la Creu. Fragmenta Editorial acaba de publicar: Poemes essencials que és una edició bilingüe dels tres grans poemes místics: “Càntic espiritual”, “Nit obscura” i “Flama d’amor viva”. La traducció al català està feta pel filòsof i teòleg Pere Lluís Font. Recordem que sant Joan de la Creu (1542-1591) és un místic carmelità i que la seva obra poètica està considerada, conjuntament amb la Teresa de Jesús, com un dels cims de la literatura mística. El filòsof Rafel Argullol, en un article al diari Ara, diu que la lectura de “Nit obscura” és com viatge iniciàtic, una mirada cap a l’altre costat de les coses…que vol explicar el camí d’unió amb Déu.
De ben segur que Zurbarán va llegir Joan de la Creu, fins i tot hi ha una pintura d’ell que s’atribueix al pintor sevillà. Per tant, si voleu Zurbarán i Joan de la Creu poden entrellaçar una mística mà, tot visitant la magnífica exposició al MNAC i llegim la traducció al català dels poemes essencials.
