Juan Viñuela Flecha (H. Luis Daniel, marista) El H. Daniel y otro hermano de su comunidad se refugiaron en el n. 9 de la calle Zorrilla de Madrid, pensión de confianza. Unos milicianos se presentaron un día en la pensión
Fou afusellat al cementiri de Lleida, amb altres vint sacerdots. Havia demanat ser l’últim per poder absoldre a tots conforme anaven caient. Ferit per un tret a la mà dreta, aixecà l’esquerra per seguir beneint, fins que va caure ell
Montsó, ciutat important, aleshores Bisbat de Lleida, tenia dos mossens vicaris. Josep Nadal i Guiu era de Bell-lloc d’Urgell (Lleida). José Jordán Blecua era del poble d’Azlor (Huesca). Jordán va arribar a Monzón el 1932. Nadal, el 1935. Junts van
El 1936, va ser realment martiritzada tota la província de la Mercè d’Aragó. Desmantellades les florents cases de formació, cremats santuaris seculars, despullats arxius i biblioteques de monuments literaris, acumulats dia a dia durant gairebé vuit segles, assassinats religiosos i
Joan de Jesús, Silveri, Francesc i Bartomeu. Carmelites Descalços màrtirs La presència dels carmelites descalços a Lleida en els temps moderns va lligada a la figura de santa Teresa de l’Infant Jesús. L’any 1928 una comunitat de frares es va
Luís Moreno Aliende. (H. Luís Alfonso) A pesar de su juventud, sabía ser consecuente con sus ideas. El siguiente ejemplo lo demuestra: para su mayor seguridad, una prima suya le buscó una pensión que regentaba una señora casada con
Argimiro García Sandoval (H. León Argimiro, marista) Como educador religioso destacó por ser celoso, trabajó activamente con los niños y los jóvenes, a quienes dio ejemplo de entereza y de vida cristiana. Era un joven muy alegre. Podeu
Dies 9, 10 i 11 de setembre. Una nova sortida cap a aquest racó d’Espanya que captiva per la seva acollida, per la seva neteja i per la seva diversitat en el territori. Atractius naturals i varietat de paisatges. Iniciem
Diumenge 24 ordinari – cicle C Evangeli del Fill pròdig 1. Avui hem sentit la Bona Nova: l’amor de Déu, immens que estima, que perdona, que rehabilita, que és més fort que el pecat, que qualsevol pecat… un amor
Pablo Martínez Esteban (H. Gaspar, marista) Su alegría era auténticamente cristiana y llena de caridad para con todos. Sus compañeros comentaban con esta frase su humildad diciendo: "llamaba la atención por no llamar la atención en nada”. Trabajaba sin
Braulio Álvarez Palacín (H. Camerino, marista) Si algo lo caracterizó en su vida, fue su entrega a los demás. Desde que llegó al novi- ciado, prestó, con grandísima abnegación, sus servicios como enfermero a los hermanos de su comunidad,
Abilio Villarreal Abaza (H. Roque, marista) Fue un profesor metódico y práctico, prefirió posponer la disciplina a la consecución de hábitos y de actitudes. Procuraba inculcar el amor a Dios a sus alumnos en sus catequesis; en la de