Festa de la Sagrada Família
Festa entranyable, senzilla i profunda a la vegada, com totes les coses de Déu. La família és un do de Déu. Per mols anys a totes les famílies, especialment a les que celebreu el cinquantè aniversari del començament d’aquesta família. I què millor que fer-ho avui, en la festa de la Sagrada Família de Natzaret.
Una festa que ens fa pensar en que la família és la institució més antiga, més natural, més necessària, més actual, més fonamental per a la vida, per a la pau. En la família hem començat a veure la llum, hem rebut la vida, ens hem sentit estimats i hem après a estimar.
Les lectures d’avui: senzilles, profundes.
Qui honora el pare i la mare es guanya un tresor. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compa¬ssiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare
Feliços els fidels del Senyor,que viuen seguint els seus camins.
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu.
La família de Natzaret és el model de tota família. Mirant Josep, Maria i Jesús, entenem fàcilment, cada membre de la família, com hem de comportar-nos perquè hi hagi pau i benestar a la nostra llar.
Dificultats. En van tenir i moltes. Benet XVI comenta que en tota la infància de Jesús es projecta com una ombra de la creu: neix en pobresa absoluta, en marginació. A Maria se li prediu que una espasa travessarà el seu cor.. Tot just nat, l’infant es veu perseguit per Herodes, que vol matar-lo. La família de Natzaret es forçada a exiliar-se a un país estrany.
També avui, en la nostra societat actual, la família es veu perseguida, atacada. Molts infants, fins i tot abans de néixer, són assassinats en el sí de la mare. En els nostres “Estats de Dret”, a les persones més innocents i dèbils no se’ls dóna ni el dret a viure. En la persona dels “no nascuts”, el mateix Jesús es veu perseguit.
Fins i tot, la mateixa família natural, un home i una dona que s’estimen per sempre i s’obren al do de la vida, es veu menyspreada per la seva equiparació a altres tipus d’unió, que, tot i merèixer respecte i atenció, com la mereix qualsevol persona, no seran mai la família portadora de vida, que Déu ha volgut i la humanitat necessita.
Preguem, doncs, avui per les famílies, per les nostres famílies. La pregària en família reforça sempre l’amor i la comprensió, la pau i la bondat que cal entre tots els membres, l’esperit de servei, la capacitat de perdonar i demanar perdó, que és manifestació de la humilitat i noblesa de tota persona.
En el si de la família es construeix la pau del món. En el si de la família, l’amor creix sempre: en les alegries i en les penes, en la salut i en la malaltia, en la prosperitat i en l’adversitat. Tots els presents en teniu experiència. També en les petites crisis que poden venir respecte a la convivència dels esposos i de pares i fills. Aquestes crisis, quan hi ha humilitat i noblesa, quan hi ha amor autèntic, se superen i són motius d’una alegria nova, renovada, més profunda, més gratificant.
Que la família de Natzaret, al temps que és el model de tota família, ens doni la força i l’encert per fer de les nostres famílies les autèntiques promotores de la pau i del benestar en el nostre món.
