Diumenge ordinari 17- cicle B
Durant uns diumenges, se’ns parlarà del pa…; del material i del Pa de la vida, que és Jesús
De la generositat de Déu…. del poder de Déu… de la delicadesa de Déu.
I de la nostra col·laboració… que fa que es posi en acció la bondat i poder de Déu-
Déu i nosaltres… no ho oblidem mai.
- NOSALTRES, amb tota la nostra petitesa, debilitat, impotència…
- DÉU, amb la seva grandesa, poder…
Tres moments a l’Evangeli en què això es posa de manifest.
La pesca miraculosa…
- No pesquen res en tota la nit…
- però tiren altra vegada les xarxes en nom de Jesús.
- La pesca és enorme: Fruit del poder de Déu…, però hem tirat les xarxes…
Les noces de Canà…
- No hi ha vi… ompliu d’aigua les piques…
- i es realitza el miracle…
- Però han omplert d’aigua
Avui igual: una gran gentada.
- És impossible donar-los aliment.
- Jesús pot… però vol la col·laboració.
- Cinc pans i dos peixos… No és res…, però és tot el que tenim.
- I Jesús fa el miracle.
Davant la situació del món, famílies, etc…
- què podem? Son immenses les necessitats. De proporcions gegantines.
- Tenim el perill d’abandonar, deixar córrer, és impossible…
- I és veritat. És impossible amb les nostres soles forces.
- Però Déu hi és. Déu segueix estimant el món. Déu pot fer canviar els cors dels homes.
- Déu pot fer un gir total a la història. POT I VOL.
- Només ens demana que li donem els cincs pans i dos peixos, que tirem les xarxes, que omplim les piques d’aigua. Ben poca cosa demana. Però ens demana tot el que podem fer.
No ho vol fer sense nosaltres.
- No vol acabar amb les guerres… si nosaltres no intentem posar pau a casa nostra.
- No vol que s’acabi la fam, si nosaltres no ens decidim a compartir el poc que tenim.
- No vol aixecar la joventut, si nosaltres no dediquem temps a escoltar-los, a dialogar, a sacrificar-nos per ells.
I així en tot.
- Donem la nostra poca cosa, el nostre petit esforç…
- Donem-nos del tot, que és ben poca cosa
- i Déu posarà el que falta. I el miracle es donarà.
Com aquest pa i vi. ¿Voleu més poca cosa…?
Doncs, Déu el transformarà en el do més gran: el seu Cos i la seva Sang.
Tinguem confiança. Que Déu continua essent… Déu. I donem-li’n gràcies.
L’amor multiplica.