Diumenge ordinari 20 – cicle B
Déu prepara bens invisibles per als qui l’estimen (oració)… inimaginables.. 1ª lectura: guisats, vins rancis. veniu a menjar el meu pa i a veure els meus vins... Veniu vosaltres, no els nobles i reis… sinó els illetrats, la gent de poble… nosaltres.
Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor (Salm) Els rics s’empobriran, però als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé.
- Quin és aquest menjar, que omple del tot?
- Quin és aquest bé, que supera el que podem imaginar?
- Quin és aquest pa baixat del cel?
- que dóna vida eterna,
- que se’ns ofereix sense pagar,
- que es dóna a tothom, també als senzills,
- que transforma el pecador en sant, el dèbil en fort, que posa sa el malalt?
- que dóna vida eterna,
Deixem que Jesús ens respongui a l’Evangeli d’avui:
- "Jo sóc el pa viu, baixat del cel" "Qui menja aquest pa viurà per sempre."
- "El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món".
- "Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna i jo el ressuscitaré…"
Davant d’aquestes expressions…
- uns en passen: tenen el gust estregat pel plaer, pel vi, per la matèria…
- uns altres s’enfronten amb Jesús: "Com s’ho pot fer… per donar-nos la seva carn…"
- però n’hi ha d’altres -tant de bo hi siguem comptats- que, potser sense entendre, s’hi llancen: "Només vós teniu paraules de vida…"
- Vós, Senyor, sou la Veritat: Augmenteu la meva fe. Que el vostre evangeli em penetri, Que la vostra Paraula m’il·lumini.
- Vós, Senyor, sou la Vida. En ningú més la trobarem. Féu que rebi sempre l’Eucaristia amb fe, amb fam, amb el cor net i agraït.
- Vós, Senyor, sou el Camí: amb vós anirem segurs, sense desviar-nos a dreta ni esquerra… Vós sou la nostra força. Vós ho sou tot.
- Vós, Senyor, sou la Veritat: Augmenteu la meva fe. Que el vostre evangeli em penetri, Que la vostra Paraula m’il·lumini.
Aquest és el pa baixat del cel. Els qui en mengen, viuran per sempre.
