PREDICADA PER MOSSENS I LAIQUES EN EL CONTEXT DE L’ANY JUBILAR DE L’ESPERANÇA
La parròquia del Carme ha preparat la seva festa patronal amb la Novena de la Mare de Déu que enguany s’ha dedicat a ‘Maria, Mare de l’Esperança’, dins de l’Any Jubilar que estem vivint amb aquest lema tan inspirador. La Novena s’ha iniciat amb el res del sant Rosari per posar-nos a les mans de Maria, Mare de Déu, oferint-lo cada dia per una intenció concreta. A continuació, la Missa amb la predicació especial d’un sacerdot o laica, inspirat a partir de la Paraula de Déu proclamada i orientat a Maria com a font i meta de l’esperança cristiana.
A continuació, s’indiquen algunes idees de les diferents aportacions de la Novena, i l’enllaç del text complet de l’homilia:
Mn. Xavier Navarro ha iniciat la Novena destacant que l’esperança és la gran virtut de Maria perquè “ha experimentat l’obertura a Déu i al futur d’allò que «les generacions contaran d’ella» (cf. Lc 1,48)”. Una virtut que caracteritza els pelegrins i que sant Pau revela que no s’acaba mai: «Hem estat salvats, però només en esperança» (Rm 8,24). A “Maria és mare de l’esperança i dels esperançats” li demanem amb sant Joan Pau II “camina amb nosaltres! … ajuda’ns a donar testimoni de Jesús … fes-nos … constructors apassionats d’un món més just … (EE, 2003)
Teresa Maria Figuerola s’ha centrat en la fugida de la Sagrada Família a Egipte que mostra Maria com una mare refugiada. Maria és model d’esperança perquè confia “amb una fidelitat quotidiana i silenciosa” i dona a entendre que “l’esperança no és passiva sinó activa” perquè confia fins i tot en situacions difícils: “és caminar amb fe cap a allò que encara no veiem, però sabem que és veritat.” I parafrasejant el papa Francesc ha assegurat que l’esperança “és com una àncora que no es veu, però ens manté ferms”: “Obriu els cors a l’esperança.”
Partint de la Promesa que Déu fa a la humanitat des dels inicis, Mn. Manel Mercadé ha esmentat els profetes que mantenen viva aquesta esperança malgrat els trencaments o fallides humanes que semblen posar-la en perill: “Ell sempre torna a començar, mantenint la seva fidelitat.” Ha presentat Maria com “el punt culminant de la promesa: en el seu “sí” a l’Anunciació”. I la Presentació del Nen Jesús al Temple, com el compliment de la profecia al mostrar “com les esperances de l’Antic Testament es fan realitat en Jesús, «el Messies esperat», i Maria n’és la portadora.”
Mn. Pau Fecheta ha volgut precisar el significat de l’esperança, en Maria i en nosaltres, per no caure en el risc de confondre-la amb l’optimisme, a través de la història de la forja d’un àncora: “Maria tenia una àncora acuradament forjada en el seu cor” lligada a Déu amb “l’arnés del fort amor d’una mare al seu fill.” Per això, malgrat tantes dificultats viscudes, Maria no va perdre mai l’esperança en les promeses de Déu. El ‘Fiat’ de Maria és “el nucli de confiança en la voluntat divina, protegit pel vincle de la fe. Aquesta és l’esperança de María, aquesta ha de ser també la nostra esperança.
Mar Pérez ha centrat la seva aportació en la imatge de Maria que proporcionen els relats evangèlics de Mateu i Lluc sobre la infància de Jesús. Aquests relats introductoris no són històrics sinó “simbòlics escrits a la llum de l’experiència posterior de la resurrecció” per a proporcionar una reflexió teològica sobre el naixement de Jesús. Mostren una fotografia evangèlica de la seva mare “amb trets com la senzillesa, la pobresa, l’alegria i el dolor d’una dona del poble d’Israel de fa més de dos mil anys.” Companya de camí i model imitable, la grandesa de Maria rau en el fet que Déu l’escull perquè és humil i feble.”
Mn. Xavier Navarro ha justificat la dedicació de la Novena a ‘Maria, mare de l’esperança’ amb dues respostes. En primer lloc, perquè “Maria ha introduït en el nostre món l’esperança, que és Crist mateix”, mostrant la Gratuïtat de Déu, la salvació, i “ens obre a Crist, ens capacita per a ser allò que estem cridats a ser: «oients de la Paraula»”. En segon lloc, perquè Maria és «la mare de tots els cristians» i «va al davant». Per això té «una visió de dona, de mare, de seguidora i de molt més que un apòstol» i li devem veneració i culte i ens ajuda a completar i superar el “desig de Déu que creix en els homes gràcies a la contemplació de la figura de Maria.”
En la misa solemne de la Festa de la Mare de Déu del Carme, el bisbe Salvador Giménez ha completat la Novena parlant de la devoció a Maria a través de les seves nombroses advocacions: “cal que tingui el seu lloc correcte, que no sigui ni massa exagerada ni massa pobra”. “Quan una comunitat té una devoció molt forta a la Mare de Déu, pot seguir millor les directrius de Jesús que és qui es fa present en la nostra vida; ens ajuda a arribar-hi”. I ha demanat que per intercessió de la Mare de Déu del Carme a la parròquia hi hagi més proximitat entre els feligresos i que ens apropem al missatge de Jesucrist.
La Coral del Carme dirigida per Antoni Miquel i Maria Carme Valls amb l’acompanyament a l’orgue per Alfons Sarabia i Lluis Climent ha acompanyat musicalment totes les celebracions de la Novena que han acabat amb el cant dels Goigs de la Mare de Déu el Carme.
