Mossèn Joan Ramon Ezquerra, adscrit a la parròquia del Carme, de Lleida, és Coordinador de les Comissions dels màrtirs al Bisbat de Lleida. L’entrevistem amb motiu de la presentació dels dos llibres sobre alguns dels màrtirs que seran beatificats a Tarragona el proper 13 d’octubre: “Apuntes biográficos sobre Mons. Salvio Huix i Miralpeix” i “Un sacerdot camí del martiri”.
1.- Aclarim conceptes:
– Màrtir. És una paraula que prové del grec, i vol dir “testimoni”. Eclesialment s’anomena màrtir aquell que ha estat testimoni de Jesús fins a l’extrem de donar la vida per fidelitat a ell.
– Beat. Quan, després d’un procés, de vegades llarg, es considera que hi ha proves suficients per assegurar que aquesta persona, que anomenem màrtir, realment ha estat assassinat per mantenir-se fidel a la fe (el que se’n diu “per odi a la fe”), aleshores l’Església el declara oficialment màrtir; i es pot ja passar a fixar la data per la seva beatificació.
2.- El proper 13 d’octubre de 2013 hi haurà beatificacions massives a Tarragona. Quines persones seran beatificades i per què?
Realment s’està preparant una gran beatificació a Tarragona pel 13 d’octubre vinent. El nombre de persones, en aquests moments, no està encara tancat, perquè a alguns processos els falta l’últim “control”.
S’espera que seran beatificades unes 520 persones. Són de molts bisbats, de tot l’Estat Espanyol. Hi ha laics/ques, religiosos/es de distintes congregacions, sacerdots seculars, tres bisbes. És a dir, de tots els estaments de l’Església. En total estan compresos en 34 processos diferents, alguns dels quals es van iniciar fa més de seixanta anys.
3.- Per què a Tarragona i no a Roma? Per què s’ha escollit Tarragona dins de l’Estat espanyol?
Des del Pontificat del papa emèrit Benet XVI, el Papa es reserva les canonitzacions (que és l’últim pas per considerar-los sants o santes), i sol fer-ho a Roma perquè aquests sants tenen com un reconeixement universal. En canvi les beatificacions solen fer-se als llocs d’origen, i el Sant Pare delega a algun bisbe o cardenal que ho faci en el seu nom.
En aquest cas, els llocs d’origen dels 520 beats són múltiples, pobles i ciutats de tot l’Estat Espanyol. Per raons pràctiques es va considerar que era oportú fer la beatificació de tots en una cerimònia conjunta.
On? No va ser tan fàcil escollir la ciutat. De tota manera, hi havia raons molt serioses per fer-la a Catalunya: gairebé la meitat dels 520 màrtirs són de Catalunya o els processos han estat fets des dels bisbats de Catalunya. Concretament el procés de Tarragona inclou 147 màrtirs; i els cinc processos preparats des de Lleida n’inclouen 95. Per altra banda, dels tres bisbes que seran beatificats, a part del de Jaén, els altres dos són catalans, el de Lleida i l’Auxiliar de Tarragona.
És per això que la Conferència Episcopal Espanyola va votar per una molt gran majoria que fos Tarragona el lloc de la beatificació. Per altra banda, Tarragona ha estat considerada sempre com la primera ciutat martirial de la Península Ibèrica, pel fet del martiri del bisbe sant Fructuós, i els seus diaques Auguri i Eulogi, l’any 259.
4.- Quants sacerdots i religiosos seran beatificats? Quina ha estat la dedicació del bisbat de Lleida a promoure aquesta causa?
La Causa del bisbe màrtir Mons. Salvi Huix Miralpeix es va començar en els anys 40 del segle passat, ara fa ja uns setanta anys; com s’acostuma, és un treball d’una Comissió Històrica, que procura recollir tota la documentació possible sobre els fets que proven la condició de màrtir, en aquest cas del bisbe, i també el treball del tribunal instituït a l’efecte, que interroga a totes aquelles persones que van conèixer els fets i fan davant el tribunal la corresponent declaració. Tota la documentació de la diòcesi es porta després a Roma, on unes altres comissions estudiaran cada cas, veuran si tot s’ha fet segons Dret i haurà de passar diversos “controls” per tal d’assegurar la condició de màrtir, testimoni de la fe. No és gens senzill; l’Església procedeix amb molt de rigor històric i jurídic en aquests assumptes.
El mateix que diem del Bisbe Huix ho podem dir també dels dos mossens diocesans coneguts com a “los curetas de Monzón”: Josep Nadal i Guiu, natural de Bell-lloc d’Urgell, i José Jordán Blecua, del poble d’Azlor (Osca), que eren vicaris de la parròquia de Monzón, aleshores del Bisbat de Lleida, i que als seus 26 i 31 anys respectivament van ser martiritzats, els dos junts, a la ciutat de Monzón, a l’agost del 36. El seu procés també es va iniciar els anys 40 i ha tingut la mateixa evolució que el del Bisbe Huix.
5.- Quines altres causes ha promogut el Bisbat de Lleida?
Des de Lleida es van promoure, també per aquells anys, el procés de 68 Germans Maristes, el de 19 Pares Mercedaris i el de quatre Pares Carmelites, més un sacerdot diocesà de l’Urgell, germà d’un dels Carmelites. En total, són 95 màrtirs.
6.- Com a Vicepostulador, vostè, l’any 2003 va promoure la causa de Rafael García Segura, Vicari general en temps del bisbe Salvi Huix, i 168 sacerdots i laics del bisbat. Com està aquest procés actualment?
Es va començar, tal com dius, l’any 2003. I el 5 de novembre de 2006 es va fer la cloenda del procés diocesà. Tot seguit es van portar a Roma les caixes de la documentació. A Roma s’inicià aleshores el que se’n diu procés romà. Els responsables, Postuladora i Relator, estan fent el que s’anomena “Positio”, és a dir, el document probatori de la condició de màrtir per cadascuna de les persones del procés.
Lògicament, en tractar-se de 169, és laboriós i lent. Així, doncs, el procés porta ja set anys a Roma. No sabem quan es podrà resoldre i quina serà la resolució. Potser d’algunes persones es considerarà insuficient la documentació presentada.
7.- Per què la Guerra Civil és temps de tants martiris?
En el llenguatge eclesial, quan es tracta d’esbrinar la condició de màrtirs, no es parla tant de “guerra civil” com de “persecució religiosa”. El judici que l’Església ha d’emetre en els processos de martiri dels anys 1936 a 1939 a l’Estat Espanyol no fa referència a les confrontacions ideològiques, socials o politiques d’aquella “guerra civil”, sinó a la “motivació específica” per la que algunes persones van ser afusellades o assassinades. Si es demostra que va ser principalment perquè eren mossens o religiosos, o laics i laiques significativament catòlics, és aleshores quan l’Església estudia cada cas, i emet, si s’escau, el judici sobre la seva condició de màrtir.
8.- Les beatificacions poden tenir algun rerefons polític?
En principi, una beatificació no té rerefons polític. Ho he expressat d’alguna manera en la resposta anterior. De fet, en algun temps es va considerar que les beatificacions podien tenir aquest perill; estic parlant dels anys 60 a 80 del segle passat; fou per això precisament, és a dir, pel perill de semblar que es barrejava política i martiris, que el Papa Pau VI va mig paralitzar els processos de màrtirs relatius a aquell moment històric espanyol.
Fou ja després, quan Joan Pau II donà una nova empenta als diversos processos ja iniciats, perquè no es perdés el testimoni i l’exemple de tantes persones que, per fidelitat a la fe cristiana, no per altres motius, van donar la vida i van morir perdonant. I són així una riquesa per a tots, independentment de formes de pensar i d’afiliacions polítiques o socials.
9.- Què poden suposar per a l’Església en general i el bisbat de Lleida en particular? Lleida és terra de màrtirs?
Lleida, com tantes altres ciutats i pobles, d’aquí i d’arreu del món, d’abans i d’ara, és terra de màrtirs. En el territori del que era bisbat de Lleida en el segle passat van morir assassinats per motius religiosos el Bisbe Huix, 270 sacerdots seculars, molts religiosos i religioses, i molts laics, també laiques. Podem, doncs, ben dir que Lleida és terra de màrtirs.
El seu record i la veneració de la seva fidelitat a Crist i la capacitat de perdonar als seus botxins han d’esperonar la nostra Església Diocesana a testimoniar la nostra fe davant de totes les dificultats i ambients en què ens toca de viure, i a ser comprensius envers tots aquells que, per les raons que sigui, i que no jutgem, no pensen com nosaltres.
10.- Les beatificacions seran el fermall d’or de l’Any de la Fe. Quin és el missatge que hem d’aprendre dels màrtirs els cristians d’avui?
El Papa Benet XVI, en la carta “Porta Fidei”, amb què inicià l’any de la Fe, deia: “Per la fe, els màrtirs van entregar la seva vida com a testimoniatge de la veritat de l’evangeli, que els havia transformat i fet capaços d’arribar fins al do més gran de l’amor amb el perdó dels seus perseguidors”. És, doncs, aquest testimoniatge fidel, tan necessari en el món d’avui, el que l’Església vol promoure amb aquesta magna beatificació del 13 d’octubre a Tarragona, precisament en les últimes setmanes de l’Any de la Fe.
Convençuts que el “martiri” no és l’única forma de testimoniatge. Per això, també deia Benet XVI en la mateixa carta: “Per la fe, homes i dones de tota edat han confessat al llarg dels segles la bellesa de seguir el Senyor Jesús allí on se’ls cridava a donar testimoniatge del seu ser cristians: a la família, a la feina, en la vida pública i en l’exercici dels carismes i ministeris que els confiaven. També nosaltres vivim per la fe: per al reconeixement viu del Senyor Jesús, present en les nostres vides i en la història."
I acabava dient: “L’Any de la fe serà també una bona oportunitat per a intensificar el testimoniatge de la caritat. La fe sense l’amor no dóna fruit.”
- Publicació de l’entrevista a:
- Diari Bondia (en pdf)
- Catalunya Cristiana (04.08.13)
- Diari Bondia (en pdf)
- Notícia del Bisbat
- Presentació dels llibres el proper dimecres 12 de juny a les 19h. a l’Acadèmia Mariana (Paranimf)
- Pelegrinatge a Tarragona el 13 d’octubre de 2013
- Més informació sobre les Beatificacions de l’Any de la Fe
