LES ORACIONS A MARIA, MARE DE LA MISERICÒRDIA
3. El Magnificat . Formulari 3
El Magníficat és l’única oració que ha composat
Maria, en arribar a la casa de la cosina, només ha cridat amb il·lusió: ¡Elisabet! Ja el que ve després és obra de Déu:
- El salt del nen en les entranyes de la mare Elisabet.
- El fillet de Maria que “santifica” el fillet d’Elisabet.
- Déu que revela a Elisabet, qui és aquella jove cosina seva i què porta dintre seu.
- Elisabet no pot més que cridar, gratament sorpresa: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”.
Maria, més sorpresa que ningú –ella no havia dit res del misteri que portava-
- baixa el cap, amb humilitat, se sent petita,
- però, al temps, l’aixeca per cantar lloances a Déu, que ha fet en ella meravelles.
- “La meva ànima magnifica el Senyor i el meu esperit celebra Déu que em salva”.
Només una noia senzilla, familiaritzada, això sí, amb la paraula de Déu, que coneix la història del poble d’Israel i sap com Déu prefereix els humils i descarta l’orgull dels poderosos, pot pronunciar aquestes paraules:
- “Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa; per això ha meravelles en mi… i totes les generacions em diran benaurada”.
- Maria canta la bondat de Déu, la fidelitat de Déu a les promeses que havia fet a Abraham.
- Déu ha salvat al seu poble. I per aquesta salvació, ella n’ha estat l’escollida.
- A ella, perquè és petita, la diran benaurada. Tot és obra de Déu.
Aquest cant de Maria ha estat la perla de l’Església.
- L’Església, petita, no es cansa de cantar lloances a Déu, que la protegeix constantment.
- I nosaltres, petits i pecadors, però plens dels dons que Déu ha vessat contínuament sobre nosaltres, cal que lloem Déu en tot moment.
Des de temps molt antics el Magníficat ha estat el càntic que sacerdots, religiosos, monjos, i també molts laics reciten a l’oració de la tarda, el que se’n diu l’oració de Vespres. I també ha estat objecte de moltes composicions musicals.
A l’absis de la parròquia, quan, fa ja 19 anys,
- es van realitzar les pintures que contemplem,
- ens va semblar oportú posar-hi aquests paraules que podeu veure sobre les quatre pintures més altes,
- que representen quatre santuaris (Montserrat, el Pilar, Guadalupe, de Mèxic, i Lourdes,
- com volent dir que nosaltres, des d’aquí,
- ens unim al cant de tota la humanitat per proclamar benaurada a
la Verge Maria “Totes les generacions em diran benaurada”.
Potser és una pregària, el Magnificat, no tan senzilla com altres.
- Però és bo que ens hi acostumem.
- Són paraules exactes de Maria, d’agraïment a Déu per tot el que en ella ha fet.
- No tenim nosaltres moltes coses que agrair-li a Déu?
- Tinguem aquesta pregària a l’abast de la nostra mà, i fem-la amb l’actitud de Maria.
- Ella ens ajudarà.
