La Montse Ges ha lliurat la seva ànima a Déu el 26 de gener a la Residència Nadal Meroles, on ha estat ingressada el darrer any. El seu comiat ha tingut lloc, l’endemà, a la parròquia del Carme, la seva Parròquia, on dos mesos enrere havia celebrat el 90è aniversari amb un homenatge molt sentit per part dels mossens i feligresos, amics i familiars.
La missa exequial ha estat presidida per Mn. Jaume Pons, concelebrant amb Mn. Joan Ramon Ezquerra, Mn. Gerard Soler, Mn. Adrià Burca i Mn. Francisco Evung. “Acomiadem a una filla de Déu, tan vinculada a la Parròquia des del seu baptisme i fins la celebració dels 90 anys”, ha dit Mn. Jaume tot indicant que “per comprendre aquesta existència de 90 anys hem de mirar Jesús, el veritable model, que «va passar pel món fent el bé» (Fets 10,38)”. Aquesta és l’empremta que ha deixat la Montse “des de la verduleria i la Parròquia” -referint dues paraules que la defineixen- perquè “no hi ha coses petites quan l’amor és gran. Així ho feia la Montse amb entusiasme fins a l’últim moment. En el seu comiat, el seu testimoni ens ajuda a valorar les coses petites de què està feta la vida i ens ha convidat a renovar el propòsit de passar pel món fent el bé,” ha reblat el rector.
Acabada l’eucaristia, Mn. Joan Ramon ha recordat que, en iniciar la seva etapa com a rector del Carme, l’any 1995, “feia 6 o 7 anys de la jubilació de la Montse i ella estava molt dedicada a la Parròquia”. I ha afegit que va renovar-li la confiança, fent possible que continués treballant amb molta disponibilitat: “la Montse ho ha fet tot per la Parròquia.” També ha donat “gràcies a la família, per haver-nos-la deixat, i als esforços de la Montse, que ho ha fet tot donant un gran exemple de treball i d’amor a la Parròquia.”
L’Anna Maria Carrera ha definit la Montse com “una ànima humil i senzilla, sense cap desig d’ostentació … se la veia contenta i feliç, les persones que vàrem tractar-la sabíem de la seva amabilitat, de la seva rialla, de la seva bondat, i com estimava a la Parròquia, era la seva segona família… ajudava en tot el que podia sense regatejar sacrificis; anant-hi últimament amb el seu caminador, però ella sempre animada…“ Ha recordat que li havia dit més d’una vegada «jo sóc feliç amb tot el que faig, no desitjo res més». L’Anna Maria ha acabat aquest retrat de la seva amiga destacant que “la Montse estimava Déu més que a totes les coses” i donant gràcies a la Montse pel seu testimoni i a Déu pel regal de la Montse.
En nom de la família, M. Carme Fernández Ges ha glossat amb tendresa i estimació l’entorn familiar i professional de la tieta Montse que “era la germana petita de la mama i sempre deia que fou una nena mimada per les seves tres germanes, molt més grans que ella, la Treseta, la Cipriana i la Carmeta, a les quals estimava molt.” Ha destacat que “era una dona forta, molt treballadora i lluitadora” amb molt caràcter, acollidora, austera i “creient però respectuosa amb d’altres maneres de viure.” Ha afegit que “li agradava i va contribuir a organitzar viatges que li varen permetre visitar llocs que l’apassionaven, i que revivia mirant les fotos … i que les bones amistats de la parròquia i dels viatges li han donat un plus de qualitat a la seva vida. I es mostrava agraïda.”
La M. Carme també ha recordat lo molt que la Montse gaudia amb les trobades familiars, especialment la dels 80 i 90 anys i el dinar del darrer Nadal; la seva vida austera adaptant-se “als nous temps amb l’ús de l’ordinador” i “quan ha estat ingressada ha descobert amb il·lusió la seva vena artística i ha gaudit fent dibuixos i pintant flors.” Finalment, ha volgut deixar constància que “la família ha estat al seu costat en tot moment” en la seva “llarga vida de compromís, de fe, de treball, de bons records i d’estima” així com “la seva presència activa en la vida de la parròquia del Carme durant molts anys ha estat ben reconeguda i ha tingut un sentit per la seva vida.”
La cerimònia ha acabat amb el Virolai interpretat a l’orgue per Lluis Climent i cantat per la Coral del Carme, dirigida per Antoni Miquel, i per la nombrosa família de la Montse -de sang i de la fe- que hem volgut donar-li el comiat en el seu darrer i més important pelegrinatge -aquesta vegada sense retorn- fins als braços del Pare Etern. Amb la tristesa de l’adeu però també amb la joia del temps compartit i l’esperança que gaudeixi “vivint anys i més anys, per tota l’eternitat, a la Casa del Senyor.”
Certament la Parròquia sempre ha estat llum i vida per a la Montse, i tanmateix la Montse ha donat la seva vida per la Parròquia, estimant i fent-se estimar. Per això cal agrair-li tants serveis i hores dedicades als nombrosos projectes dels que n’ha estat responsable amb molta senzillesa, fent seva la frase de Mare Teresa de Calcuta: “De vegades sentim que el que fem és tan sols una gota que vessem al mar, però el mar seria menys si li faltés aquesta gota.”
- Paraules d’Anna Maria Carrera
- Paraules de M. Carme Fernández Ges
- Recordatori
- Vídeo de recordança de la Montse (5:21′)
